El nou mapa dels museus de Sitges que sorgirà de les obres de reforma actualment en curs aportarà una nova projecció d’aquests centres, que s’adaptaran a les necessitats actuals i de futur, tot mantenint i conservant l’entorn patrimonial i arquitectònic que els ha definit des dels seus seus orígens, així com una nova visió museogràfica de les seves col·leccions.
La directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, va presentar públicament el passat diumenge el projecte en un acte públic celebrat a l’auditori de l’edifici Miramar en el qual va exposar l’estat actual de les obres i les solucions i reorientacions sobre el projecte inicial, amb els criteris de conservar i protegir l’entorn patrimonial en funció del seu intrínsec valor artístic i de les col·leccions d’art que hostatgen. En l’acte hi van participar l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el diputat d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació, Carles Rossinyol.
Les obres que actualment s’estan executant als edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Xicarrons amb el projecte inicial reformat responen a l’acord de l’octubre de l’any passat –com a conseqüència dels canvis de govern a l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona– en què es modificava el projecte anterior redactat el 2008. L’acord va modificar el projecte inicial i va permetre suprimir la pantalla exterior de vidre i de les rampes passeres de Maricel de Mar, redissenyar la proporció de les obertures de Can Xicarrons, redissenyar la solució de la protecció dels vitralls del Cau Ferrat, així com la climatització d’aquest museu eliminant la tarima de fusta instal·lada a aquest efecte i que alterava radicalment la planta noble de Cau Ferrat. Amb l’aprovació per part de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat d’aquest nou projecte en les versions bàsica i executiva (gener i juliol de 2012, respectivament), les obres van reprendre el curs d’acord amb els nous criteris. Segons va apuntar Vinyet Panyella a l’acte de diumenge, la tarima de fusta de la planta noble del Cau Ferrat i els elements constructius de la passera damunt de mar han estat retirats.
Les noves línies d’actuació estan acompanyades d’estudis ja previstos per a la recuperació dels colors originals al Cau Ferrat i a Can Xicarrons, així com la restauració integrals de rajoles antigues (s’hi han identificat diverses patologies i s’ha estat actuant en la seva recuperació) així com dels vitralls. Cal destacar també la restauració del sòl i l’eliminació d’humitats al Cau Ferrat, entre altres actuacions centrades en la conservació i recuperació patrimonial de l’entorn. El canvi del projecte incideix també en la reforma integral de l’edifici de Can Xicarrons com a eix museogràfic i interpretatiu, que contempla la reinstal·lació i museïtzació dels elements decoratius de l’edifici dels anys en què va ser la residència d’hivern de Charles Deering (1915-1921). Per que fa al procés concret de restauració de les rajoles del conjunt del Cau Ferrat i Maricel es preveu dedicar-hi una sessió específica.
Des d’un punt de vista conceptual i centrat en les col.leccions artístiques, el Cau Ferrat, que conserva el seu aspecte original a partir de la museïtzació de 1933 en què va ser obert com a museu públic, es defineix com a “Temple de Modernisme”; can Xicarrons esdevé l’eix museogràfic i interpretatiu del conjunt d’edificis del Racó de la Calma i entrada única pels museus, i Maricel constitueix la combinatòria “Arquitectura noucentista i art de tots els temps”.
La directora del Consorci va assenyalar que les obres del Cau Ferrat finalitzaran el primer semestre del 2013 i les de Maricel l’estiu de 2014. Panyella va evitar donar una data exacta, ja que “no obrirem amb presses ni precipitadament: quan obrim portes vull que l’única feina pendent sigui acollir els visitants”. El diputat Rossinyol va subratllar que la reorientació del projecte no ha suposat una inversió afegida, ja que el cost de les noves línies d’actuació que permeten mantenir l’estètica modernista i noucentista i l’esperit dels edificis no supera la previsió pressupostària inicial, que era de 9 milions d’euros. El cost final previst, segons va apuntar Rossinyol, està per sota d’aquesta xifra i, segons va ressalatar, “l’Ajuntament de Sitges no ha hagut d’aportar ni un euro més”.
L’alcalde, Miquel Forns, va expressar la satisfacció del govern municipal pel projecte final: “avui estem satisfets, podem dir que la reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar respecten els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, indispensables per a poder continuar amb les obres en curs”.
Uns museus amb projecte propi
A banda de la supressió dels elements i línies que alteraven l’estètica dels edificis, la reorientació de les obres ha estat acompanyada del projecte museogràfic; és a dir, el disseny ha estat pensat per al continent i per al contingut així com també per la funcionalitat necessària per a col.leccions i serveis. Durant la seva presentació –titulada “La reforma dels Museus de Sitges. Situació actual i línies d’actuació”–, Vinyet Panyella va tenir cura a detallar la reorganització de les col·leccions en els museus de la vila, pensada sota els criteris d’uns museus locals amb voluntat de formar part activa del sistema cultural català.
El projecte presentat per Panyella reordena les col·leccions repartides en els tres museus de la vila (Cau Ferrat, Maricel i Romàntic, amb l’extensió de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani), integrant també les col·leccions actualment no posades en valor o tancades al públic – com la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig Raventós–, aportant coherència museogràfica a la seva interpretació. Les 15.000 obres que configuren el patrimoni artístic dels museus de la vila estaran estructurades sota els criteris de conservació, protecció i difusió del patrimoni i redistribuïdes en el conjunt d’espais museogràfics de la vila.
Un dels elements més importants del pla és que prioritza i reconstrueix la unitat conceptual i museogràfica de tot Maricel, de manera que el Palau Maricel retorna a la seva identitat museística, tal com va ser establert el 1936 pel llavors director dels museus sitgetans i del Museu d’Art de Catalunya, Joaquim Folch i Torres. Panyella ha previst que el Palau sigui la seu de les exposicions temporals i aporti la dimensió de les col·leccions del museu de reproduccions i de forja de la Junta de Museus. La nova orientació és compatible amb el lloguer d’espais del Palau i a la celebració d’activitats culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada