dijous, 4 d’octubre del 2012

LA REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES. Plataforma SOS Sitges








































“Sitgetans! Podem tolerar aquest canvi d’imatge?” Des d’aquesta primera crida realitzada per Josep Pascual Camps a l’Eco de Sitges el 2 de gener de 2010, fins a la presentació pública del nou projecte de la reforma dels museus de Sitges que va tenir lloc el passat diumenge 30 de setembre de 2012, han passat moltes coses, i des de la Plataforma SOS Sitges hem lluitat i treballat molt per poder arribar fins aquí.

Quan es va tenir coneixement del projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d’edificis del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat de Sitges, un grup de sitgetans ja vàrem qüestionar públicament la legalitat del projecte, ja que aquest actuava brutalment sobre uns edificis i un conjunt arquitectònic catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i que com a tal gaudeix (o gaudia) d’un nivell de protecció màxim, que només permetia intervencions que garantissin el manteniment de l’immoble protegit, conservar la seva estructura i fisonomia original, així com el manteniment estricte dels volums i les façanes dels edificis i protecció del contingut.

Aquestes normes tan clares en cap cas les complia el projecte aprovat. Entre les actuacions més contraries a la llei de conservació del patrimoni que s’hi proposaven, n’hi havia tres que des del primer moment va denunciar la Plataforma SOS Sitges:

1- La tarima elevada 35 cm a sobre del paviment del primer pis del Cau Ferrat per a instal.lar-hi les màquines de climatització. Una actuació brutal que deixava les bases de les columnes amagades sota un vidre i que trencava totalment amb la volumetria original d’aquest magnífic espai ideat per Rusiñol.

2- La gran passera de vidre i acer que es col.locaba a la façana de mar de l’edifici de Maricel - amb unes rampes innecessàries per a solucionar l’accessibilitat dels museus -, trencant totalment la fisonomia de la façana de mar del nucli antic de Sitges, una actuació que aportava al conjunt dels edifici catalogat un nou disseny contrari a la llei de conservació del patrimoni.

3- L’enderroc de la casa Rocamora, can Xicarrons, un edifici que per encàrrec del seu propietari Charles Deering, fou ampliat i reformat l’any 1915 per Miquel Utrillo per adaptar-se a casa d’hivern. Un edifici que, tal i com des del primer dia va defensar la Plataforma SOS Sitges, forma part del conjunt de Maricel i que pertant gaudeix del mateix nivell de protecció patrimonial, el màxim que estableix la llei.

Han passat gairebé tres anys i no podem negar que les coses han canviat. Les demandes de les més de 3.100 firmes de suport a la Plataforma SOS Sitges, així com les veus crítiques de SOS Monument i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, institució que va realitzar un informe que considerava que el projecte de la rampa de vidre de Maricel “comportaria un indesitjat impacte sobre la façana marítima de la vila”, han estat escoltades pel nou govern sitgetà, que des del primer moment va mostrar la seva voluntat de reconduir el projecte dels museus.

Durant la presentació del nou projecte de reforma dels museus de Sitges d’aquest passat diumenge va quedar clar que les reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges tenien un fonament legal i que no es tractava de simples idees estètiques. El projecte inicial s’ha modificat per tal d’adaptar-lo a la llei del patrimoni. La planta noble del Cau Ferrat no serà alterada amb la tarima de 35 cm i la façana de mar de Maricel es retornarà, dins de les possibilitats que permeten les intervencions realitzades durant les obres de col.locació i posterior retirada de les passarel.les, a la seva aparença original.



Però que passa amb l’enderroc de la Casa Rocamora? Durant l’explicació del nou projecte va quedar clar que la casa Rocamora (can Xicarrons), formava part del conjunt de Maricel, i que pertant gaudia del mateix nivell de protecció que la resta del conjunt. Com ja hem explicat anteriorment en d’altres escrits, l’edifici de Can Xicarrons va ser adquirit per Charles Deering l’any 1915, i va ser reformat sota la direcció de Miquel Utrillo per convertir-lo en residència d’hivern dins del conjunt de Maricel. La casa es va mantenir amb aquesta configuració fins a la dècada dels seixanta, quan va ser objecte d’una altra reforma i ampliació que va alterar de manera molt negativa el projecte de Miquel Utrillo, substituint-se les terrasses i galeries esgraonades de la façana de mar per una façana plana sense cap interès.

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem manifestat que calia conservar integrament tots els elements arquitectònics originals de la casa reformada per Charles Deering i Miquel Utrillo. I que respecte a la façana de mar es podia discutir, amb diferent criteri, si recuperar la façana projectada l’any 1915 o reformular-la amb un llenguatge arquitectònic modern. Però el que no es podia admetre era l’enderroc de tota la casa, com així ha succeït, fruït d’un plantejament de projecte inicial que ha passat per sobre de la seva catalogació. El seu enderroc ha estat il.legal.

I no és cert el que va dir la nova gerent del consorci del Patrimoni de Sitges, que sempre s’havia considerat la casa Rocamora com un possible nexe d’unió entre el Cau Ferrat i Maricel de Mar, i com si el seu lamentable oblit en justifiqués ara el seu enderroc (“només servia de magatzem…”). Tan sols recordar que la seva adquisició per part de la Diputació de Barcelona l’any 1971 a la Sra Maria Àngels Rocamora Nieto, es va fer amb la condició de que fos destinada a museu del pintor modernista.

El fet és que la premissa inicial de projecte, i mantinguda en la reforma presentada, és que la casa Rocamora havia de desaparèixer per donar cabuda a l’entrada i constituir el nexe museogràfic i interpretatiu del Museu Cau Ferrat i Museu Maricel de Mar. Això soluciona requeriments de funcions i espai, és cert, però el preu que s’ha pagat és irrecuperable: la casa Rocamora ja no existeix.

De la façana de mar de la casa, el millor que es pot dir és que la seva dimensió es correspon amb les traces de la parcel.lació de la casa original, de manera que la seva composició, sigui més o menys reeixida, no altera la configuració del conjunt catalogat. Res a veure però amb la façana projectada per Miquel Utrillo l’any 1915.

Dels elements interiors originals – a banda de l’arc del s. XVII que es conserva gràcies a que no va coincidir amb la ubicació de l’estructura de l’ascensor- es conserven els paraments ceràmics de l’escala, el nínxol i la llar de foc, tots ells recol.locats a la primera planta, seguint el projecte inicial i que tant va denunciar la Plataforma. En concret, la llar de foc es situa a la paret del fons i d’esquena al mar, de manera totalment descontextualitzada. Una distribució il.lògica que trenca amb una estètica més unificada i coherent, com la que s’ha seguit per a la resta de conjunt de Maricel, en el que es vol retornar a l’estètica i discurs noucentista.

Una incoherència que es suma al nom que se li vol donar a aquest edifici, que Charles Deering va regalar l’any 1921 a Ramon Casas, per demostrar-li la seva amistat i el seu agraïment per haver-li descobert Sitges. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Amb la falta d’un ús concret, i sense cap manteniment, la casa ha anat poc a poc caient en l’oblit de tothom, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal.

Així, mentre es parla de la creació d’un nou discurs museogràfic que converteixi el Cau Ferrat i Maricel en uns museus d’art de referència, a l’edifici situat entre ambdós museus en comptes de posar-li el nom del pintor modernista Ramon Casas, artista reconegut arreu del món i que en fou el propietari, s’opti per col.locar-li el nom de Panxo Xicarrons, personatge local poc conegut pels propis sitgetans. Sembla increïble que es perdi aquesta oportunitat. Quants pobles voldrien trobar-se amb la situació de tenir un edifici que el lligui amb un dels millors pintors catalans del segle XX.

Des de la la Plataforma SOS Sitges seguim defensant que l’enderroc de la casa Rocamora és il.legal i que és necessari trobar una sol.lució a aquesta desfeta patrimonial que li retorni, ni que sigui mínimament, el valor arquitectònic i la importància històrica que li correspon.

Tal i com va dir l’Alcalde de Sitges Miquel Forns durant l’acte de presentació del nou projecte a l’edifici Miramar, la Plataforma SOS Sitges ha lluitat per la conservació del patrimoni de Sitges, i seguirem lluitant, però necessitem el suport de tots els que durant aquests gairebé tres anys ens heu estat donat confiança i ens heu animat a seguir endavant amb les nostres reivindicacions. Com també va dir el Diputat Carles Rossinyol, part fonamental d’aquest procés de modificació del projecte inicial de reforma dels museus sitgetans es deu a la força de la societat civil, que no es dóna per vençuda quan lluita pel que creu que és just.

I us podem assegurar que seguirem lluitant per la conservació del patrimoni de Sitges.


VÍDEO DEL PSC DE SITGES SOBRE LA REFORMA DELS MUSEUS





PSC: 'la nova proposta dels museus és més cara i resolt menys problemes'

Pels socialistes, el govern va aturar els obres precipitadament i empès per compromisos electoralistes'

El PSC ha denunciat que la nova proposta que es va presenta el passat 30 de setembre dins de les Jornades Europees del Patrimoni el Consorci del Patrimoni de Sitges sobre la reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel "és més cara i resolt menys problemes que l'anterior".

Segons el PSC, "no és estrany que s’hagi perdut un any en presentar la proposta, ja que el govern de Sitges va aturar les obres precipitadament, empès per compromisos electoralistes i aprofitant el canvi de govern que també es produí a la Diputació de Barcelona. S’aturaren les obres per anar a la contra i sense saber cap on es volia anar i així s’ha perdut un temps preciós". 

El principal grup de l'oposició sitgetana considera que "el nou projecte resulta més car que l’anterior de 6.352.558, 63 euros a 8.258.324 i no té la qualitat de la primera proposta, en no resoldre amb la mateixa qualitat i efectivitat els problemes de la institució museística. Els informes tècnics elaborats per la mateixa Diputació de Barcelona i que acompanyen l’acte d’aprovació de la nova proposta així ho certifiquen". Segons aquests informes propis de la Diputació de Barcelona, el nou projecte és un 29,99% més car que l’import inicialment aprovat per realitzar la reforma, alerten els socialistes. D’inici, es reconeix que caldrà aportar un milió d’euros més per desencallar les obres.

RÀDIO MARICEL, 4 d'octubre de 2012


El PSC lamenta la tardança i el cost del projecte reformat dels museus de Sitges

L’Agrupació Local del PSC ha criticat el projecte reformat dels museus de Sitges, ja que ha tingut les obres aturades un any, i comporta un increment pressupostari d’un milió d’euros. Des del PSC també s’indica que el projecte reformat tira endavant sense la llicència municipal preceptiva, que empitjora al climatització, i que hores d’ara encara no se sap si la plataforma SOS Sitges ha retirat el contenciós administratiu que tenia presentat contra el projecte original. Ho explica el primer secretari de la formació, David Garcia.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

xarxanoticies.cat - El Museu Cau Ferrat de Sitges podria obrir portes l'estiu de l'any que ve

El consorci del patrimoni de Sitges ha donat a conèixer noves dates de finalització del Museu Cau Ferrat (estiu 2013) i el Maricel de mar (primavera 2014). Es preveu que el conjunt museístic funcioni a ple rendiment l'any 2015, segons ha explicat Vinyet Panyella, director del consorci.
Ha estat un projecte complicat i fins i tot polèmic, amb revisions i modificacions al projecte inicial, però la reforma dels museus sitgetans encara ja la seva darrera fase d'execució.
El projecte, un dels més importants que Sitges té ara en execució, suposa una inversió de més de 9 milions d'euros.

xarxanoticies.cat - El Museu Cau Ferrat de Sitges podria obrir portes l'estiu de l'any que ve

Nota de premsa del Consorci del Patrimoni de Sitges


El nou mapa dels museus de Sitges que sorgirà de les obres de reforma actualment en curs aportarà una nova projecció d’aquests centres, que s’adaptaran a les necessitats actuals i de futur, tot mantenint i conservant l’entorn patrimonial i arquitectònic que els ha definit des dels seus seus orígens, així com una nova visió museogràfica de les seves col·leccions. 
La directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, va presentar públicament el passat diumenge el projecte en un acte públic celebrat a l’auditori de l’edifici Miramar en el qual va exposar l’estat actual de les obres i les solucions i reorientacions sobre el projecte inicial, amb els criteris de conservar i protegir l’entorn patrimonial en funció del seu intrínsec valor artístic i de les col·leccions d’art que hostatgen. En l’acte hi van participar l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el diputat d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació, Carles Rossinyol.
Les obres que actualment s’estan executant als edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Xicarrons amb el projecte inicial reformat responen a l’acord de l’octubre de l’any passat –com a conseqüència dels canvis de govern a l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona– en què es modificava el projecte anterior redactat el 2008. L’acord va modificar el projecte inicial i va permetre suprimir la pantalla exterior de vidre i de les rampes passeres de Maricel de Mar, redissenyar la proporció de les obertures de Can Xicarrons, redissenyar la solució de la protecció dels vitralls del Cau Ferrat, així com la climatització d’aquest museu eliminant la tarima de fusta instal·lada a aquest efecte i que alterava radicalment la planta noble de Cau Ferrat. Amb l’aprovació per part de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat d’aquest nou projecte en les versions bàsica i executiva (gener i juliol de 2012, respectivament), les obres van reprendre el curs d’acord amb els nous criteris.  Segons va apuntar Vinyet Panyella a l’acte de diumenge, la tarima de fusta de la planta noble del Cau Ferrat i els elements constructius de la passera damunt de mar han estat retirats.
Les noves línies d’actuació estan acompanyades d’estudis ja previstos per a la recuperació dels colors originals al Cau Ferrat i a Can Xicarrons, així com la restauració integrals de rajoles antigues (s’hi han identificat diverses patologies i s’ha estat actuant en la seva recuperació) així com dels vitralls. Cal destacar també la restauració del sòl i l’eliminació d’humitats al Cau Ferrat, entre altres actuacions centrades en la conservació i recuperació patrimonial de l’entorn. El canvi del projecte incideix també en la reforma integral de l’edifici de Can Xicarrons com a eix museogràfic i interpretatiu, que contempla la reinstal·lació i museïtzació dels elements decoratius de l’edifici dels anys en què va ser la residència d’hivern de Charles Deering (1915-1921). Per que fa al procés concret de restauració de les rajoles del conjunt del Cau Ferrat i Maricel es preveu dedicar-hi una sessió específica.
Des d’un punt de vista conceptual i centrat en les col.leccions artístiques, el Cau Ferrat, que conserva el seu aspecte original a partir de la museïtzació de 1933 en què va ser obert com a museu públic, es defineix com a “Temple de Modernisme”; can Xicarrons esdevé l’eix museogràfic i interpretatiu del conjunt d’edificis del Racó de la Calma i entrada única pels museus, i Maricel constitueix la combinatòria “Arquitectura noucentista i art de tots els temps”.
La directora del Consorci va assenyalar que les obres del Cau Ferrat finalitzaran el primer semestre del 2013 i les de Maricel l’estiu de 2014. Panyella va evitar donar una data exacta, ja que no obrirem amb presses ni precipitadament: quan obrim portes vull que l’única feina pendent sigui acollir els visitants”. El diputat Rossinyol va subratllar que la reorientació del projecte no ha suposat una inversió afegida, ja que el cost de les noves línies d’actuació que permeten mantenir l’estètica modernista i  noucentista i l’esperit dels edificis no supera la previsió pressupostària inicial, que era de 9 milions d’euros. El cost final previst, segons va apuntar Rossinyol, està per sota d’aquesta xifra i, segons va ressalatar, “l’Ajuntament de Sitges no ha hagut d’aportar ni un euro més”.
L’alcalde, Miquel Forns, va expressar la satisfacció del govern municipal pel projecte final: “avui estem satisfets, podem dir que la reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar respecten els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, indispensables per a poder continuar amb les obres en curs”.

Uns museus amb projecte propi

A banda de la supressió dels elements i línies que alteraven l’estètica dels edificis, la reorientació de les obres ha estat acompanyada del projecte museogràfic; és a dir, el disseny ha estat pensat per al continent i per al contingut així com també per la funcionalitat necessària per a col.leccions i serveis. Durant la seva presentació –titulada “La reforma dels Museus de Sitges. Situació actual i línies d’actuació”–, Vinyet Panyella va tenir cura a detallar la reorganització de les col·leccions en els museus de la vila, pensada sota els criteris d’uns museus locals amb voluntat de formar part activa del sistema cultural català.
El projecte presentat per Panyella reordena les col·leccions repartides en els tres museus de la vila (Cau Ferrat, Maricel i Romàntic, amb l’extensió de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani), integrant també les col·leccions actualment no posades en valor o tancades al públic – com la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig  Raventós–, aportant coherència museogràfica a la seva interpretació. Les 15.000 obres que configuren el patrimoni artístic dels museus de la vila estaran estructurades sota els criteris de conservació, protecció i difusió del patrimoni i redistribuïdes en el conjunt d’espais museogràfics de la vila.
Un dels elements més importants del pla és que prioritza i reconstrueix la unitat conceptual i museogràfica de tot Maricel, de manera que el Palau Maricel retorna a la seva identitat museística, tal com va ser establert el 1936 pel llavors director dels museus sitgetans i del Museu d’Art de Catalunya, Joaquim Folch i Torres. Panyella ha previst que el Palau sigui la seu de les exposicions temporals i aporti la dimensió de les col·leccions del museu de reproduccions i de forja de la Junta de Museus. La nova orientació és compatible amb el lloguer d’espais del Palau i a la celebració d’activitats culturals.

RÀDIO MARICEL: Acte de presentació de la reforma dels museus de Sitges


El Cau Ferrat estarà llest l’estiu del 2013, i el Maricel l’estiu del 2014

Així quedarà definitivament la façana de mar dels museus
En un acte celebrat ahir a l’auditori de l’edifici Miramar, la directora del Consorci del Patrimoni, Vinyet Panyella, va donar a conéixer la situació actual del projecte reformat dels museus Cau Ferrat i Maricel, el calendari de les obres, i el projecte museogràfic que afectarà especialment a la Casa Rocamora (Can Xicarrons) i al museu Maricel de Mar, atès que la casa de Rusiñol ha de recuperar el seu estat original. Acompanyada de l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i del diputat d’hisenda de la Diputació de Barcelona, Carles Russinyol, Panyella enumerà, en una extensa i detallada intervenció, la funció de distribuidor i centre d’interpretació que tindrà la casa Rocamora, situada entre els dos museus, i el nou discurs temàtic del Maricel, reconsiderat de bell nou llevat d’espais com la sala Sert, i adaptat a les necessitats que puguin tenir els visitants. Us oferim el gruix de la intervenció de la directora del Consorci, i les preguntes del públic durant la part final de l’acte.http://www.radiomaricel.cat/2012/10/01/el-cau-ferrat-estara-llest-lestiu-del-2013-i-el-maricel-lestiu-del-2014/