dilluns, 19 de desembre del 2011

Garraf Notícies de Canal Balu. SOS Sitges valora els canvis en la reforma dels museus.

La satisfacció amb la que la plataforma SOS Sitges ha acollit els canvis en el projecte  de reforma fa preveure que la polèmica generada en el seu dia per algunes de les actuacions previstes inicialment, està apunt d'esvair-se. Ni l'elevació del sol, ni les passareles ni la façana de vidre que es contemplaven acabaran formant part de la imatge definitiva del conjunt arquitectònic que configuren els edificis del museu Cau Ferrat, palau Maricel i la Casa Rocamora.

El vídeo de la notícia el podeu veure aquí 



Entrevista a Vinyet Panyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges

Vinyet Panyella i la reorientació del projecte dels museus, escolteu aquí

Amb la nova directora-gerent del Consorci del patrimoni, Vinyet Panyella, conversem sobre la reorientació del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

Diari de Vilanova, 16 de desembre de 2011

divendres, 16 de desembre del 2011

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

VentdelCau VII
(La contrareforma)
“Hem demanat al projecte de museus que, dintre de les possibilitats, la façana de mar de Maricel recuperi la seva identitat d’edifici noucentista”

                                                            Vinyet Panyella

Per no fer Carnaval abans de cap d’any, deixaré l’assumpte dels nous horaris i recorreguts de les rúes per l’any vinent. Fins ara, ben pocs comentaris positius, per a no dir cap, he escoltat arran de la decisió. Ben al contrari... A veure si entre la crisi i els mossos encara tornarà el fardo? En bon moment vaig incinerar la parca sens dubte....
Dimecres, 14 de desembre. 16h. Museu Romàntic
Amb una humitat que aconsegueix que dins de la casa se senti una fredor superior a la del carrer, es presenta el pla d’actuació del Consorci del Patrimoni de Sitges al primer pis del museu Romàntic. Allí on el temps s’aturà quan no tothom duia rellotge. L’edifici també està un pèl atrotinat en algunes dependències, però no seré jo qui digui que algú faci alguna cosa quan el més calent és a l’aiguera museística. Compareixen davant dels mitjans de comunicació i els treballadors i tècnics de l’ens co-gestionat per Diputació i Ajuntament  -entre daurades cornucòpies, cadiratges isabelins, decoratives grisalles i les sempre impactants aranyes de cristall- l’alcalde Forns i Vinyet Panyella per a desvetllar, entre d’altres coses, el misteri de la nova i contrareformada façana de mar de Maricel i Can Rocamora/Xicarrons, i, tant o més important que l’anterior, les bases del projecte museogràfic fins avui mai no exposat.

I gairebé al final de la intervenció de la nova gerent, aparegué projectada la façana de la concòrdia. La que ha de conciliar objectius, desitjos, interessos, suggeriments, voluntats, opinions, discussions i polèmiques, criteris de tota mena i polítics de colors diferents, institucions, ciutadans, plataforma, artistes, tècnics, el món en general i als sitgetans en particular, com no ho va fer la seva antecessora, protagonista d’un periode ciclotímic que la secció ha intentat reconstruir en aquesta mena de serial que, probablement, arribarà a la mida televisiva dels tretze episodis si seguim així. I començo amb un posicionament sense embuts, tenint en compte que sóc esclau del que vaig escriure i ho assumeixo de dalt a baix, perquè continuo pensant allò que pensava. Dit això, m’agrada el que he vist? Si. Està molt bé. M’agradava el que vaig veure el 2009? Si, estava molt bé també. Creuen en la conversió dels justos?. És broma. De les dues afirmacions no cal que en surti quelcom de contradictori o excloent, perquè fan referència als coherents resultats finals de sengles maneres molt contraposades d’entomar un encàrrec. Tampoc ara no s’ha pogut ensenyar gran cosa perquè, com es va assenyalar, el que hi ha dibuixat és un alçat bàsic de la façana de mar, i de les plantes dels edificis, però dóno per segur el vist i plau general, perquè es parteix del pressupòsit que encapçala l’article d’avui. El que em convenç és que es defuig de la mera reconstrucció historicista del conjunt arquitectònic tal i com estava a principi de segle XX –abans de ser potinejat a finals dels 60, amb la construcció de l’apartament del doctor Pérez Rosales i la façana de Can Rocamora- i s’opta per una actuació que vol recuperar un esperit estètic a partir dels elements més significatius del conjunt diguem-ne que original. De la mateixa taula de l’arquitecte, doncs, han acabat sortint dues propostes antitètiques d’abordar un repte. No és, ni ha estat, ni serà, el primer cas en la història. Per uns instants he recordat l’incendi del Liceu i les discutides sobre si calia reconstruir-lo fil per randa, o plantejar un teatre de bell nou. Per fortuna, el cas que ens ocupa no té un origen tan traumàtic, malgrat que hi pugui veure algun que altre lligam en els diferents criteris d’intervenció. Sigui com sigui, el que pot assegurar-se és que no hagués existit mai la façana de vidre si el procés de redacció d’aquest projecte hagués començat pel que es va descobrir dimecres passat, i hagués continuat de manera més dialogada i sensible a l’entorn. El disseny presentat aquesta setmana, amb tots els matisos que s’hi puguin afegir, respon als desitjos d’una munió de sitgetans vehiculats a través de la plataforma SOS Sitges. I a la plataforma li escau el mèrit d’haver-ho aconseguit.  Adéu passeres, adéu vidriera, adéu polèmica gràcies a Déu. I adéu a la tarima-tablao dels sistemes de climatització al primer pis del Cau Ferrat. El Cau Ferrat no es toca rebla la directora, mentre assegura que els tècnics s’esmerçaran en trobar la manera de climatitzar-lo sense ferir-lo ni ferir sensibilitats. Josep Emili Hernández Cros ha respost al nou encàrrec com ha respost Vinyet Panyella, qui, en el seu dia, no va mostrar-se obertament contrària al projecte inicial i si, en canvi, al procediment administratiu que l’envoltà. Entre d’altres coses perquè no creu –i és una bona observació- que l’adequació als nous requisits hagin desvaloritzat una feina que segueix contenint elements prou valorables i importants. Sense poder aprofundir en les beceroles de la proposta museogràfica, Can Rocamora –pendent encara d’una decisió judicial que pot tombar moltes coses- continuaria essent el distribuidor del fluxe de visitants a Cau Ferrat i Maricel, i esdevindria, en la seva primera planta, on se situaria la llar de foc i els paraments de ceràmica reconstruïts, un petit centre d’interpretació a l’entorn dels noms propis que envolten la història del conjunt museístic, fora del temple de Rusiñol: Deering, Utrillo, Casas, Xicarrons o Rocamora. El segon pis de l’immoble es destinaria, com ja es preveia, a espais de formació i difusió de continguts, en el marc d’un programa molt potent pel que fa referència a la explotació del vessant pedagògic del nostre patrimoni, i que es féu valer de manera molt explícita en la roda de premsa, quan s’assegurà que l’objectiu és que cap escolar sitgetà es quedi sense visitar els museus de la vila almenys dues vegades en la seva etapa d’educació inicial.

Pel que fa al Maricel, l’organització interna del futur museu sembla també prou definida. La planta baixa mantindria alguns dels senyals d’identitat ja coneguts de sempre, mentre que al primer pis se situaria, en indret de privilegi, la col.lecció municipal d’art, des del Luminisme fins a les obres de mitjans de segle XX. Les anteriors al periode inicial s’exposarien al museu Romàntic. La segona planta del Maricel es dedicaria al llegat del doctor Jesús Pérez-Rosales, incloent-hi un àmbit que serveixi per a glossar la figura del filàntrop, poc present en el mapa humà d’aquesta història. Finalment, caldrà recol.locar la col.lecció de marineria d’Emerencià Roig –que bonica quedaria a Can Falç- i un munt de serrells que, poc a poc, aniran afegint-se a la llarga llista de feines pendents. Si no apareixen nous entrebancs, el Cau Ferrat podria inaugurar-se d’aquí un any. El Maricel abans o després de l’estiu del 2013. El comptador torna a posar-se en marxa, cal esperar que fins al final. Mentrestant, a la primavera de l’any vinent ens espera una exposició al Miramar que ens farà redescobrir les grans peces del Cau. Valdrà la pena.

dijous, 15 de desembre del 2011

Ràdio Maricel, 15 de desembre de 2011

Nou rumb pels museus

En roda de premsa, l’alcalde Miquel Forns i la gerent del Consorci del Patrimoni, Vinyet Panyella, presentaren el pla d’actuació de l’ens pels propers anys, centrat en el projecte de reforma dels museus, que incorporarà les propostes que en el seu dia plantejà la plataforma SOS Sitges.

Escolteu aquí 

EL PUNT-AVUI, 15 de desembre de 2011

Museus amb sensibilitat

Els canvis en el projecte de reforma dels museus de Sitges fa endarrerir les obres fins a l'estiu del 2013

L'actuació tindrà en compte les crítiques ciutadanes i combinarà l'accessibilitat amb la conservació

 Míriam de Lamoemail protegit

 
La façana marítima dels museus, ara en obres, retornarà als seus orígens noucentistes 

De projecte trencador i agosarat a una tornada a les arrels: aquest és el viatge viscut pels museus de la façana marítima de Sitges durant els darrers dos anys amb motiu d'una remodelació que no finalitzarà fins l'any 2013.

El –llarg– recorregut té diversos protagonistes: un exgovern d'esquerres que va moure cel i terra per aconseguir una inversió de més de sis milions d'euros, però que no va escoltar les crítiques al canvi radical en la fesomia dels museus; una plataforma de veïns que ha lluitat per protegir l'essència dels edificis, i han arribat fins i tot als tribunals; i, finalment, un nou govern integrat per CiU, el PP i dos grups independents que han rebut amb els braços oberts les propostes ciutadanes, i han complert la seva paraula electoral de fer rectificar l'actuació.

“Per raons de sensibilitat i d'estètica es canvia el projecte. No ha estat un caprici”, va dir la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ahir durant la presentació del pla d'actuacions de l'entitat. Integrat per l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, el consorci és l'encarregat de gestionar els museus. El 2009, la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per fer accessibles els equipaments va suscitar la polèmica: un col·lectiu de ciutadans va oposar-se a la proposta, argumentant que en desvirtuava la imatge; la plataforma veïnal també demanava la conservació de la casa Rocamora, un edifici enderrocat arran de les obres i que, segons el col·lectiu, s'hauria d'haver protegit.

La directora del consorci va ratificar que el nou projecte de remodelació “evitarà l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres” (l'accessibilitat serà possible gràcies a ascensors i una plataforma), i també es descartarà l'elevació del sòl d'una de les plantes per encabir els sistemes de climatització. Amb aquests canvis, el consorci s'estalvia els “danys econòmics, patrimonials i museístics” que implicaria una sentència desfavorable al recurs contenciós administratiu interposat per la plataforma ciutadana; el col·lectiu va demanar la suspensió cautelar de l'obra, argumentant que la llicència d'obres era il·legal perquè no respectava la protecció del patrimoni.

El compromís d'introduir canvis en la reforma és que no augmenti el pressupost original, fixat en 9,9 milions d'euros. La curiositat del cas és que el mateix arquitecte que va idear la controvertida passera de vidre, Josep Emili Hernández Cros, ha hagut de redissenyar el projecte. Segons la directora del consorci i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, l'arquitecte ha actuat com “un bon professional” i “s'ha adaptat a la nova situació”. La remodelació, que va començar l'estiu del 2010, no finalitzarà fins a l'estiu del 2013 (un any més tard del previst), quan estarà llest el museu Maricel de Mar. A finals del 2012, però, ja reobrirà l'antiga casa museu de l'artista Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat.

Directe.cat, 14 de desembre de 2011

El projecte de reforma dels Museus de Sitges finalment es modificarà per complir les demandes de la plataforma

El projecte de reforma dels Museus de Sitges finalment es modificarà per complir les demandes de la plataforma Sitges (ACN).- El Consorci del Patrimoni de Sitges, constituït fa unes setmanes amb nous membres després de les eleccions municipals, ha presentat el projecte bàsic de reforma de la remodelació dels Museus de Sitges -Museu del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora-. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ja va assegurar durant la campanya electoral que escoltaria les propostes de la Plataforma SOS Sitges, que mig any després es veuen sobre paper. La directora del Consorci, Vinyet Panyella, ha titllat la proposta inicial de la reforma "d'agressiva visualment i artísticament", "d'il·legal" en alguns aspectes i ha destacat que la modificació és conseqüència d'una "demanda social" i per raons de "sensibilitat popular".

Nota de premsa de l' Ajuntament de Sitges, 14 de desembre de 2011,

El nou projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar conservarà la façana marítima original

La reobertura del Museu Cau Ferrat es preveu que sigui entre la tardor i l’hivern del 2012 i la reobertura de Maricel de Mar a l’estiu del 2013. 

“Hem demanat que la façana de mar recuperi la seva identitat d'edifici noucentista”. D'aquesta manera, Vinyet Panyella, directora- gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges des de l'1 de desembre, anunciava al Museu Romàntic una de les decisions més esperades. El projecte de la reforma dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar elimina la façana marítima de vidre i les passarel·les i manté l'aspecte original del 1918. Per tal d'assegurar la mobilitat de les persones a la planta superior dels tres edificis museístics s'incorpora una plataforma mòbil i unes escales que permeten la connexió entre els diferents espais.

Vinyet Panyella ha assegurat que “el projecte actual no invalida l'anterior, sinó que planteja uns canvis que han estat necessaris, alhora que respectuosos amb la nostra història i identitat sitgetana”. 

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns s'ha mostrat molt satisfet per la proposta actual dels museus, ja que “recull els desitjos del govern i de les reivindicacions ciutadanes, que persegueixen preservar la imatge original del que és un dels valors més preuats de Sitges”.

El projecte arquitectònic planteja els requeriments comuns per als museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora com són la rehabilitació general, la preservació dels elements artístics, l'accés físic, la incorporació de la climatització o la creació espai per a col·leccions, formació i activitats, entre altres qüestions. 

Les raons que han portat a replantejar el projecte són l'adequació al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, evitar l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres, retornar a la verticalitat de la façana marítima del conjunt museístic, i evitar l'agressivitat artística del sòl elevat a la planta noble del Cau Ferrat.

El projecte bàsic de la reforma s'aprovarà aquest mes de desembre, al gener del 2012 es tramitarà la llicència del projecte a l'Ajuntament de Sitges i la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat, al febrer del 2012 es farà el lliurament del projecte executiu i finalment, la previsió és que la reobertura del Museu Cau Ferrat sigui la tardor / hivern del 2012 i la reobertura de Maricel a l'estiu del 2013. 

El projecte de remodelació d'aquests tres edificis museístics és un dels punts més importants del nou pla d'actuació dels museus de Sitges que contempla novetats molt destacades. 

Un dels principals objectius del nou pla d'actuacions és evitar les generacions absents. Això vol dir que des del consorci es treballarà per tal que els escolars visitin, com a mínim, en dues ocasions, etapa d'infantil i de secundària, els museus de Sitges. Paral·lelament les actuacions del Consorci del Patrimoni es basaran també en:

• Fer accessible la cultura en temps de crisi
• Fomentar el respecte dels béns i les institucions
• Ús i utilitat social
• Incentius de creativitat
• Orientació, social, qualitativa i econòmica

Aquestes accions es faran mitjançant programes de difusió, de comunicació i de la gestió integral de les col·leccions. Entre les principals novetats dels programes de difusió, hi ha el projecte De Can Falç a Can Llopis que vincula el Museu Romàntic a la història de Sitges, al segle romàntic i al conreu de la malvasia potenciant al mateix temps la col·lecció de nines de Lola Anglada. També es projecta l'exposició Art Modern: pintura, dibuix i escultura al Cau Ferrat per mostrar la riquesa de les col·leccions del Cau Ferrat i apropar-les a tot tipus de públic, inclosos els alumnes de les escoles de Sitges amb una exposició amb més de 300 peces que es podrà visitar a l'Edifici Miramar. Panyella ha explicat que aquest “és un programa ambiciós perquè mentre estiguin els museus tancats, volem reconstruir amb els ulls del segle XXI un discurs complementari del Cau Ferrat amb la col·lecció d'art modern”.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Sitges corregeix l'obra més polèmica. La Vanguardia, 10 de desembre de 2011





Sitges corrige su obra más polémica


El cambio de color político en el municipio provoca la revisión a fondo de la restauración de los museos
La finalización de los trabajos se retrasa y se elimina la controvertida fachada acristalada orientada al mar

Ramon Francàs
Sitges

Los cambios de gobierno en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona han dado un vuelco al proyecto ya en marcha de restauración de los museos de la fachada marítima de la población turística de la comarca del Garraf. Con las obras ya avanzadas, los nuevos gobernantes han corregido, tanto en términos presupuestarios como de concepción del proyecto, la idea inicial, atendiendo de paso algunas de las quejas que los propios vecinos de Sitges habían manifestado de forma reiterada.

Durante décadas los corrosivos efectos del mar erosionaron gravemente los edificios museísticos situados en la fachada marítima de Sitges, que se asientan sobre las rocas del mar. Este municipio perseguía restaurar desde el 1994 este conjunto museístico integrado en el casco antiguo y declarado conjunto histórico en 1972. Pero no fue hasta el 2007 cuando se logró un pacto entre el Ayuntamiento de Sitges, la Diputación de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Fomento en el que se comprometieron finalmente cerca de 10 millones de euros para afrontar la restauración estructural del Museo Maricel de Mar, Can Rocamora y el museo Cau Ferrat. El proyecto fue aprobado y superó todos los trámites legales, que firmó el arquitecto Josep Emili Hernández-Cros, autor entre otros trabajos de la restauración del barcelonés edificio de la Pedrera de Antoni Gaudí. Incluso la Fiscalía de Delitos Urbanísticos de Barcelona archivó una demanda interpuesta por la plataforma SOS Sitges al no observar delito alguno, aunque sigue abierta su demanda por vía administrativa.

 Las obras, consistentes en la restauración de las fachadas, el refuerzo de los forjados y la renovación por completo de las cubiertas, arrancaron el 1 de julio del 2010 y han avanzado notablemente, aunque con una desviación de cerca de un millón de euros sobre los 6,2 millones de la adjudicación de los polémicos trabajos. El proyecto ha encontrado una fuerte contestación ciudadana liderada por la Plataforma SOS Sitges. Su portavoz, la historiadora del arte Beli Artigas, afirma que todo el conjunto museístico está protegido con el nivel más alto por el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico de Sitges y que, por lo tanto, se hace necesario "conservar estrictamente todos los volúmenes y fachadas de los edificios".

Los cambios políticos en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona –los socialistas gobernaban las dos instituciones, que ahora han pasado a estar presididas por CiU– permitieron que a finales de agosto se paralizaran parcialmente las obras. Tanto desde la corporación provincial como desde el Consistorio se asegura, no obstante, que este parón no supondrá alargar más de seis meses el cierre previsto de unos museos que pretenden reabrir, a lo sumo, a finales del 2012.

El cambio político en el Ayuntamiento y en la Diputación ha facilitado también abrir la puerta a una alternativa que permita la protección de la fachada posterior manteniendo sus elementos originales, como había pedido y hasta suplicado la Plataforma SOS Sitges.

La alternativa, según el Ayuntamiento, será presentada la próxima semana. El alcalde, Miquel Forns, considera que "la reorientación del proyecto coincide con el sentimiento generalizado" de los vecinos de Sitges. Forns añade que preservar las fachadas es ahora un "objetivo prioritario", así como trabajar para no retrasar en exceso la reapertura de los museos.

El proyecto revisado modificará la conexión prevista con rampas entre los museos y, sobre todo, dará carpetazo a uno de los elementos más llamativos y a la vez controvertidos del proyecto, una nueva gran fachada acristalada orientada al mar que hubiera permitido "dialogar con el Mediterráneo", en palabras de Antoni Sella, hasta noviembre director del Consorci del Patrimoni de Sitges. Esta superficie acristalada se proyectó como "una segunda piel" en las fachadas posteriores, solo visibles desde el mar. Sella aseguraba de forma tajante que "no estábamos destrozando sino revalorizando nuestro patrimonio". En cambio, desde la Plataforma SOS Sitges se ha hablado de "destrozo" y de "grave riesgo" y se asegura, entre otros argumentos, que "las prisas y la necesidad técnica y constructiva de derribar la Casa Rocamora hizo que no se tuviera en cuenta el origen medieval de este bellísimo edificio". Desde el 1 de diciembre Vinyet Panyella, ex diputada del Parlament y ex directora de la Biblioteca de Catalunya, ha relevado a Sella al frente del Consorci.


Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 9 de desembre de 2011



(.....)

Dijous, 1 de desembre

Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.

dissabte, 3 de desembre del 2011

El marge llarg, de Vinyet Panyella. A l'Eco de Sitges, 2 de desembre de 2011

Des del passat dia 1 de desembre, Sra. Vinyet Panyella  és la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges en substitució del Sr. Antoni Sella.  Des de la Plataforma SOS Sitges esperem que la Sra. Panyella hagi canviat el seu punt de vista sobre el projecte inicial, el qual va lloar en dos articles publicats en la seva columna setmanat a El Eco de Sitges, "Ja era hora" el dia 1 d'agost de 2009 i "El Museu del Cau Ferrat (Dos comiats, 1)" del 20 de gener del 2010.

Article publicat al bloc Quaderns de Terramar i a l'Eco de Sitges del 2 de desembre de 2011

Un dia nou

“El Museu com a avantguarda” (Palma Bucarelli)

U de desembre. Inicio una nova etapa de la meva vida al front del Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre dos mestratges. L’un, de Joaquim Folch i Torres  (Barcelona, 1886- Badalona, 1963), escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d’art i director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939), qui va convertir el Cau Ferrat en museu públic i va vetllar pel seu desenvolupament i creixement fins 1939. L’altre, de Palma Bucarelli (Roma, 1910-1998),crítica d’art i historiadora de l’art, directora de la  Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma (1942-1975). En companyia de Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Charles Deering, Lola Anglada, don Josep Bonaventura Falç i els seus descendents Llopis i Pere Stampfli. Amb un equip de treball que estima la feina que fa. Amb el suport institucional de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges. Amb els ànims que em donen la família i els amics. Amb uns anys per davant que són de repte, de compromís i d’il.lusió. Perquè l’art de tots els temps converteix el Museu en avantguarda.

Museu del Cau Ferrat

Museu Maricel de Mar

Museu Romàntic

Palau de Maricel

Fundació Stämpfli Art Contemporani