divendres, 30 de setembre del 2011

NOTA DE PREMSA DEL GRUP DEL PSC DE SITGES SOBRE LA REVISIÓ DEL PROJECTE DELS MUSEUS

La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014 

Els canvis en els terminis i el projecte condicionen el finançament de l'obra

Aquest dimarts 27 de setembre, regidors del Grup Municipal del PSC es van reunir amb el responsable tècnic municipal del projecte del Museus de Sitges per conèixer la seva situació i aclarir els dubtes generats les darreres setmanes per les notícies contradictòries en relació a la seva continuïtat i la seva execució.

És important recordar que el projecte dels Museus de Sitges, promogut pel Consorci del Patrimoni de Sitges, per la seva reforma, que va impulsar l’anterior govern del PSC, havia superat totes les exigències tècniques, jurídiques i de finançament necessàries per la seva execució, com eren l’informe preceptiu i obligatori de Patrimoni de la Generalitat, l’informe de Ports i Costes, la llicència d’obres del mateix Ajuntament de Sitges. I en relació al finançament, es va aconseguir que la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat assumissin el 100% de la inversió, amb un pressupost de 10 milions d’euros, fet que permetia a l’Ajuntament de Sitges no haver d’invertir ni un sol euro en una de les obres més importants fetes mai a la nostra Vila. Aquest projecte va ser contestat per un grup de Sitgetans que van entendre que no s’havien tingut en consideració un conjunt d’aspectes patrimonials i que, per tant, s’havia de modificar, i així va començar un llarg procediment jurídic que avui en dia encara està en curs. La plataforma SOS Sitges va presentar una denúncia al fiscal de delictes urbanístics que no fou admesa per entendre el fiscal que no hi havia delicte, donant la raó al Consorci del patrimoni i a l'Ajuntament. Davant de la resolució del fiscal, la plataforma optà per una acció menor: presentar un recurs contenciós administratiu per revisar la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament al projecte.

A l’esmentada reunió celebrada a la casa de la Vila amb el tècnic de l’Ajuntament, se’ns va informar que l’actual govern havia decidit iniciar un procés polític per fer una modificació substancial del projecte amb un conjunt de canvis que afectaven, entre altres, a les rampes i la façana marítima però que encara no es tenia una solució tècnica definitiva.

Val a dir que a dia d’avui, tot i que s’ha publicitat que les obres dels museus han estat aturades parcialment, no ens consta que s’hagi comunicat formalment cap ordre d’atur parcial, ni que s’hagi notificat per escrit als responsables de les obres, més enllà de l’atur d’obres que correspon, de manera genèrica al període estival.

Aquesta decisió política del govern de CiU+PP+NH+SGI, segons l’opinió del responsable tècnic, comporta l’obligació d‘iniciar de nou els processos tècnics i administratius, és a dir, s’ha de tornar a presentar el projecte a la Generalitat per l’informe de Patrimoni, s’ha de sol•licitar una reforma de la llicència d’obres municipals i s’ha de tornar a presentar a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i al Ministerio de Fomento per la seva aprovació com a finançadors de l’obra, en definitiva els mateixos tràmits que es van fer amb el projecte actual.

Segons el nostre parer tots aquest canvis, conseqüència d’una decisió política presa pels actuals governants de l’ajuntament de Sitges i que no respon a cap requeriment tècnic o jurídic, comporten tot un seguit de riscos que s’haurien de valorar adequadament per no trobar-nos d’aquí poc en una situació de difícil solució. A continuació detallem els riscos que es van identificar com a resultat de les preguntes fetes al responsable tècnic en relació al desenvolupament del projecte, que són:

Termini d’execució: aquest va ser un dels aspectes més clars. Les obres d’execució, com a resultat dels dubtes dels darrers mesos, acumula un retard de 6 mesos, a més d’una desviació pressupostària provocada per una obra de rehabilitació complexa i que va trobant contínuament aspectes no previstos. Aquest termini encara augmentarà ja que la modificació del projecte i la nova tramitació administrativa provocarà que les obres, segons l’estimació dels tècnics, no estiguin finalitzades fins a finals del 2014, més de 2 anys després del termini previst inicialment. Aquest endarreriment podria provocar un augment de cost i motivar una renegociació del contracte d’execució d’obra amb les empreses adjudicatàries al tractar-se d’una modificació de termini molt important.

Modificació del Projecte: les modificacions plantejades pels responsables polítics de l’ajuntament, que encara, pel que sembla, no han estat notificades de manera fefaent, i que no compten ni amb la validació ni amb la solució tècnica, provoquen, com dèiem abans, que s’hagi d’iniciar un nou tràmit davant de totes les administracions competents (Generalitat, Ajuntament i Demarcació de Costes de l’Estat) i davant dels organismes que financen el projecte (Diputació de Barcelona, Ministerio de Fomento), amb el risc que això comporta i just en ple procés electoral a Madrid, fet que provocarà que fins a Febrer o Març no es tingui interlocutor polític al Ministerio de Fomento que validi el nou projecte i confirmi el seu finançament, aspecte crític de tot aquest nou procés per evitar la possibilitat que el Consorci de Patrimoni hagi de demanar diners a l’Ajuntament de Sitges per finalitzar les obres.


Contenciós Administratiu: segons ens informa el tècnic desconeixen si la incorporació de totes aquestes modificacions al projecte provocarà la retirada per part de la Plataforma SOS Sitges del seu contenciós i per tant és molt possible que els riscos patrimonials que argumentaven els partits del govern, des de l’oposició, encara romandran presents fins a la resolució definitiva del procés una vegada esgotades tots les instàncies judicials.

Estalvi amb les modificacions: els responsables tècnics no preveuen, en principi, un estalvi significatiu com a resultat dels canvis ja que l’eliminació de les rampes obligarà a trobar solucions tècniques per resoldre el tema de l’accessibilitat i el canvi a la façana marítima provocarà que s’hagi d’actuar sobre la façana que abans quedava protegida pel vidre i sobre la que no s’havia previst cap intervenció en profunditat. A més queda per analitzar si és possible evitar l’augment de nivell del terra del Cau Ferrat per instal•lar la climatització ja que tècnicament es veu molt complexa la seva modificació. Cal dir també que una part de l’obra ja executada s’haurà d’enderrocar atès que restarà ineficaç amb el nou projecte. Així una part molt important de la climatització instal•lada no servirà de res, l’estructura metàl•lica que suportava les rampes tampoc, a més de tota una sèrie de reforços estructurals que s’hauran d’enderrocar per encabir a l’interior les noves rampes i recorreguts d’evacuació.

Finançament: aquest és un dels punts que ens genera més inquietud, i sobre el que el tècnic, una vegada més, no tenia cap resposta ja que la modificació del projecte i l’inici del nou projecte obligarà a que les administracions que es van comprometre a finançar l’obra (Diputació, Generalitat i Ministerio) hagin de tornar a validar el projecte reformat i per tant confirmar la finançament, amb els evidents riscos que això comporta en un moment en que totes les administracions públiques estan en un fort procés de retallades que també afecta a projectes ja iniciats amb compromisos ferms de finançament. No és bona idea crear dubtes, o donar arguments a tercers, sobre un projecte en curs i amb finançament per executar-ho.

Massa dubtes i massa riscos que ara s’obren com a conseqüència de decisions polítiques que no estem segurs que s’hagin valorat en profunditat i que sembla que, esperem que no, han estat el resultat d’una manca de visió global de tot el procés i dels problemes que provoca el gran nombre d’administracions implicades, cadascuna amb els seus criteris tècnics i polítics, potser per manca d’experiència o per una actitud massa prepotent, i un tant agosarada, d’algun membre, destacat, de la dreta del govern municipal.

En conclusió, aquest procés iniciat pel govern municipal en relació a la reforma dels Museus pot provocar que un projecte, que estava en procés d’execució, amb les seves contestacions, però en execució, una vegada es facin les modificacions polítiques proposades, que encara hem de veure com es defineixen tècnicament, ens trobem que els processos administratius no evolucionen com s’espera, o que es retalli part del finançament compromès per la resta d’administracions i que per tant això obligui al nostre Ajuntament a assumir part del cost de les obres per finalitzar-les dos anys desprès de la data prevista inicialment.

Finalment només volem demanar al govern municipal que no assumeixin riscos innecessaris en aquest procés, que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, sense deixar-se influir interessadament per ningú ja que la seva obligació és defensar els interessos de tots els Sitgetans i Sitgetanes, i que es comprometi a finalitzar amb garanties un projecte molt important per a la nostra Vila, no només per la importància de conservar i restaurar el nostre patrimoni com a mostra del que varem ser i allò que som, sinó perquè són els Museus un actiu essencial per difondre la nostra personalitat dins i fora de Catalunya i, també, per l’obligació de tenir un espai digne per les creacions dels nostres artistes més il•lustres i estimats que serveixen per augmentar la importància d’un turisme cultural cada vegada més nombrós.

El PSC de Sitges continuarà, com fins a la data, recolzant i impulsant aquest projecte de remodelació dels Museus de Sitges i estem disposats a treballar amb tothom, Consorci, Ajuntament, partits polítics, Plataforma SOS, ciutadans, ciutadanes i entitats de Sitges, per assolir el resultat final per tots esperat i perquè creiem que amb un tema tant important no es pot fer política de mira estreta, sectària, sinó que s’ha de vetllar, amb responsabilitat, perquè els nostres Museus gaudeixen de l’esplendor que es mereixen.


PSC - Sitges
http://sitges.socialistes.cat  
sitges@socialistes.cat

dijous, 15 de setembre del 2011

Diari de Vilanova, 15 de setembre de 2011

El futur de Sella, a estudi

L’actual gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, podria tenir els dies comptats com a màxim representant d’aquesta institució, segons han confirmat des de l’equip de govern municipal. Fonts polítiques del municipi han apuntat en la darrera setmana que ja existia un relleu i fins i tot hi han posat nom. Segons aquesta hipòtesi, seria l’escriptora Vinyet Panyella qui substituiria Sella en el càrrec. Oficialment, però, el procés no està tan avançat.

Des d’Alcaldia han informat que s’està treballant en una renovació en el càrrec directiu, però no hi ha noms. De fet, el canvi no només afectaria el futur de Sella sinó que també implicaria els òrgans de govern del consell del Consorci. En qualsevol cas, els canvis que hi pugui haver se sabrien en breu, segons han informat.

Des de la Diputació de Barcelona, l’ens que amb l’Ajuntament gestiona el Consorci del Patrimoni, han indicat que oficialment no hi ha res encara. No han especificat res més en la línia del que s’ha apuntat des del govern municipal.

Tampoc ha dit res Sella, que oficialment assegura no haver estat informat de cap canvi i que aquesta setmana seguia exercint les seves funcions a les oficines de l’ens patrimonial. Per la seva banda, Panyella, incòmoda amb les preguntes d’aquesta Redacció, ha desmentit que l’hagin escollit per ocupar el càrrec.

Que l’exdiputada de CiU al Parlament de Catalunya sigui la futura gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges és una possibilitat que diferents fonts polítiques lligades a l’oposició han apuntat, però sense atrevir-se a afirmar-ho públicament.

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 10 de setembre de 2011

VentdelCau (V)

Per tant, Ajuntament i Diputació estan d’acord en que la façana marítima del museu Maricel no es plantejarà amb aquelles rampes i aquella estructura de vidre?
Exacte. L’objectiu és modificar aquesta proposta de façana marítima del projecte, per intentar retornar-la als orígens, a com estava abans de les obres.
Miquel Forns, 5 de Setembre

I la nota de premsa rebla el clau amb una filigrana eufemística nascuda de la prudència: La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Revisada la numeració del serial, per haver perdut el compte en el darrer capítol –que era el IV i mig i no el III i mig- l’atzarosa història de la reforma dels museus ha arribat a un punt d’inflexió, amb la decisió de l’Ajuntament d’aturar parcialment les obres relacionades amb la solució de la façana marítima del Maricel, sense que això suposi aturar les de la resta dels immobles, que segueixen endavant. Segons la versió oficial dels fets, varen ser unes fotos captades des de mar, el Diumenge 28 d’agost, les que donaren el senyal d’alerta al testimoniar de manera explícita que ja estava instal.lada part de l’estructura de la polèmica passarel.la exterior. El passat divendres, 2 de Setembre, l’alcalde i alguns membres de l’equip de govern s’entrevistaren amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, i la diputada de cultura Mònica Querol, i coincidiren en els criteris de cara a la revisió d’aspectes bàsics de l’obra, d’acord amb algunes de les propostes que, en el seu dia, féu la plataforma SOS Sitges. La institució provincial s’encarregarà, ara, d’avisar a qui calgui del canvi de plans.... I, tot i que durant la reunió no se’n va parlar, tampoc no cal ser un honoris causa per a interpretar de forma inequívoca les paraules de Forns sobre una altra de les incògnites que continuen obertes, com és la decisió futura sobre qui dirigirà el consorci: “Evidentment (...) en aquest moment ja fa unes setmanes que, exceptuant aquest periode de vacances en que es troben el personal tècnic i polític de les dues administracions, ja hi ha converses per a poder materialitzar el canvi en els òrgans directius i polítics del consorci del patrimoni”. Mentre a l’actual gerent de l’ens li comencen a xiular les orelles, la rumorologia sobre el pretendent a la seva cadira –insistent des de fa setmanes i no sense un cert morbo- apunta a una sitgetana molt ben calçada, i no és Beli Artigas. Temps al temps.

És bo el que ha passat? No es pensin que la pregunta sigui fàcil de contestar per a un defensor –continuo sent-ho- de l’actual proposta, a qui li ha agradat parlar-ne sense embuts amb la part contrària. A aquestes alçades del serial, em cal prioritzar i ser pragmàtic. Benvinguts siguin els canvis si, des de la bona fe, ajuden a que la història d’aquest projecte arribi, definitivament, a un mínim punt de conciliació entre admiradors –pocs- i detractors –molts-. No està l’escenari actual per a marejar la perdiu ni per a perdre el temps amb lluites desgastadores o dubtes innecessaris. Abans de continuar em permetran una reflexió en veu alta. A Sitges li ha passat amb els museus el que es mereix una vila que els ha tingut abandonats i ara s’esglaia perquè creu haver assistit a un atemptat contra el  patrimoni, quan fa anys que tenim el patrimoni a la corda fluixa. Els museus són els primers d’una llista llarga que seguiria amb la biblioteca, el Patronat, Can Falç, o, fins fa quatre dies el mercat vell del qual tampoc no hem sabut que fer-ne fins que Bacardí ha estat més llesta que nosaltres. Varem perdre irremisiblement els capitells originals de Pere Jou dels claustres del Maricel... per no parlar de l’estat de l’estudi Vidal...I no segueixo, perquè no val la pena. Ho enumero, a tall d’exemple, per a prevenir d’un previsible empatx de medalles. Sitges no es pot vantar ni enorgullir d’haver estat prou curosa amb els pilars fonamentals del nostre patrimoni artístic. Sigui com sigui, cal ser optimista, i ho vull ser. En espera de saber fins a quin punt les noves circumstàncies poden portar conseqüències que afectin al posicionament de les peces d’aquest gran trencaclosques -començant per l’arquitecte i acabant pel Ministeri- l’oficialització de l’acord ha servit per a refrescar alguns punts importants, que tenen relació amb les diferents reinvindicacions de la plataforma, de les quals en queden serrells pendents com el procés judicial sobre Can Rocamora o el trobar una solució menys agressiva per a climatitzar el Cau Ferrat que no suposi l’elevació del terra del primer pis. De fet, i més enllà del poc que es digué durant la campanya de les municipals -que travessà de puntetes per la polèmica- a l’equip de govern no li ha calgut fer un excessiu esforç per a expressar un posicionament propi i detallat sobre el projecte. Més aviat dóna la sensació que s’han fet seu, sense fissures, l’argumentari de la plataforma, segurament perquè la història recent està massa plena de tebiesa com per a poder expressar avui una postura molt beligerant sobre l’assumpte. En qualsevol cas, l’Ajuntament, a més de complir una promesa manifestada en el seu dia per alguns dels grups polítics que formen l’equip de govern, ha sabut parar atenció al rebuig generalitzat –o, si més no prou important- que creà el projecte de reforma dels museus des del seu inici. S’ha arribat fins aquí per la conjunció de quatre factors, que poden col.locar en l’ordre que vulguin. Primer: l’execució d’un projecte molt mal gestionat des del punt de vista de la informació pública entesa en el sentit més obert del terme, quan, per trascendència històrica, n’hagués hagut d’esdevenir el paradigma. Segon: la poca sensibilitat dels seus responsables vers aquells qui es mostraren obertament contraris a la proposta, des d’unes raons que mereixien consideració. Ans el contrari, els gestors van treure pit sense mesurar els riscos de menystenir allò que avui ha pres protagonisme. Tercer: la perseverança i tenacitat dels membres de la plataforma en defensar el que creien. I quart: el canvi polític, sense el qual res del que és notícia avui ho hagués estat.

Malauradament, aquesta tensió mantinguda durant mesos ha portat danys colaterals importants dins d’una part significativa del món cultural de Sitges, molt dividit i esqueixat arran del debat dels museus. Em disculparan si dic fins i tot que un punt enverinat. Una demostració fefaent de les mancances del procés. Un petit desastre, i més si es tenen en compte les grans coses que s’han fet gràcies a la unió d’esforços d’alguns dels nostres investigadors/divulgadors de referència. Des de fora, l’observador ho contempla amb absoluta perplexitat i desencís, perquè aquí també farà falta un bon projecte de restauració emocional que resolgui un distanciament que ens empobreix. Queden alguns capítols de VentdelCau i servidor desitja que el que vingui sia millor. Ho necessitem.

I acabo. L’ofrena institucional avançada al 10 de Setembre és una petita/gran espifiada que, d’haver-la proposat l’anterior equip de govern, hagués passat per.... vostès ja m’entenen... Té raó l’alcalde quan justifica el canvi dient que les grans diades comencen la vigília. Allò que s’obvia és que no celebrariem vigílies sense el precedent històric de les diades que les justifiquen. D’això, i de la Moixiganga express,  ja en parlarem la setmana que ve..

Cultura 21, el portal català del sector de la cultura.

Paralitzen parcialment la remodelació dels museus de Sitges





L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona han decidit conjuntament paralitzar part de les obres de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges –Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar–, que han estat aturades aquesta mateixa setmana. La mesura s’ha pres després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima, segons comunica el consistori.

Amb aquesta mesura, s’atura l’actuació en alguns dels aspectes que reivindica la Plataforma SOS Sitges. El nou alcalde, Miquel Forns (de CiU, que governa en coalició amb PP, Sitges-GI i Nou Horitzó), s’havia reunit amb l’organització i s’havia compromès a estudiar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que reivindicava la Plataforma sempre i quan no suposessin aturar el projecte global.

Els treballs de remodelació, que es produeix pel deteriorament que pateixen els equipaments a causa de les condicions meteorològiques a la que estan exposats, tenen un pressupost de gairebé 10 milions d’euros, van comença a mitjan del 2010 i es preveu que acabin a finals del 2012.

L’oposició de la Plataforma
La Plataforma SOS Sitges al·lega que el projecte atempta contra alguns aspectes de la Llei de protecció del patrimoni català i contra la normativa urbanística municipal. Una de les seves reivindicacions se centra en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització.

A més, l’organització creu s’hauria de reconstruir l’interior de la Casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges.

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges

El delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Salvador Jorba, s’ha desplaçat avui a Sitges per mantenir una reunió de treball amb l’alcalde Miquel Forns.
 
En el decurs de la reunió l’alcalde i el delegat han analitzat conjuntament diverses qüestions relatives a la remodelació del Palau Maricel i altres elements del patrimoni artístic de Sitges, els ajuts atorgats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i la seguretat ciutadana. Han constatat que les mesures adoptades pel Departament d’Interior en relació amb la venda il·legal han estat eficaces. Així mateix, l’alcalde de Sitges ha exposat al delegat els principals projectes de futur, en relació amb el port, la futura quarta escola pública i les possibilitats culturals i turístiques del municipi.

Diari de Vilanova, 8 de setembre de 2011

Compromís amb els museus

L’alcalde, Miquel Forns, es va reunir dilluns passat amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civit, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de la vila. Durant la trobada, en al que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Part de les obres que afecten el projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació.

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el mes de juny passat, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les formes iniciades a mitjans del 2010 i que haurien d’estar enllestides a finals del 2012.

Vilanova Digital, 5 de setembre de 2011

L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges

Les dues administracions revisaran i modificaran els tràmits legals i tècnics que permetin les variacions reivindicades per la Plataforma SOS Sitges,que no afecten al projecte global

L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, s’ha reunit amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de Sitges. Durant la trobada, en la que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.


Ajuntament de Sitges. L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges















La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el passat mes de juny, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

Vilanova Digital, 1 de setembre de 2011


Fre a la remodelació dels museus de Sitges

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s’ha pres conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

Ajuntament de Sitges. Fre a la remodelació dels museus de Sitges
D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l’inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d’altres del futur dels museus de Sitges.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior,.

dijous, 8 de setembre del 2011

Article de Quim Monzó a La Vanguardia, 8 de setembre de 2011



Paseando ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia

08/09/2011
Quim Monzó


El domingo, en la sección Cartas de los lectores publicaron –en La foto del lector– una de Héctor Restrepo, acompañada de foto. Se ve la fachada de un edificio con balcones homogéneos, con barandillas iguales, molduras en buen estado de conservación, todas las puertas de los balcones con persianas mallorquinas, de madera... Todos los balcones mantienen esa armonía excepto uno, que ha hecho desaparecer las molduras, se ha cargado la barandilla y la ha sustituido por otra anodina, ha arrancado las mallorquinas y en su lugar ha puesto un cerramiento de aluminio blanco. Para acabarlo de redondear ha pintado de amarillo el tramo de fachada que corresponde al balcón. El texto de Héctor Restrepo explica dónde está esa aberración: "He encontrado este curioso caso en Méndez Núñez esquina Trafalgar, donde un vecino, pasando del patrimonio y la calidad urbanística, ha reformado su balcón. El resultado, como se ve, es un despropósito para la fachada del edificio, más hiriente por hallarse en el Eixample".

A mí me parecería igual de hiriente en Sarrià, Gràcia, la Bonanova o el Clot, porque lo que ha hecho ese vecino de Méndez Núñez con Trafalgar (pueden ver la foto en La Vanguardia del domingo) es una obscenidad, una muestra impagable de barbarie y atrevimiento. Hechos como ese tendrían que estar castigados por las autoridades. Y si ya lo están –supongo que para eso tenemos el Institut Municipal del Paisatge Urbà–, pues habría que coger por la oreja al responsable de esa animalada y conminarlo a devolver la fachada a su estado anterior.

Corre la idea de que en tu casa puedes hacer lo que te apetezca. Y no es así: no puedes hacer cambios que alteren la visión desde el exterior, por ejemplo. La visión exterior forma parte del bien común de la ciudad, de cualquier ciudad. Pasa como con las persianas de los comercios, que los propietarios no pueden alterar con insensateces porque están a la vista de todo el mundo. Paseando por Barcelona ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia, y en muchos pueblos de Catalunya la situación es peor, porque no tienen ni Institut del Paisatge Urbà. Se permite sin ningún problema que, en edificios admirables, de repente la gente cambie puertas y ventanas y ponga cerramientos de aluminio blanco (¡y cajas de persiana hacia el exterior!) que laceran la vista de cualquier persona que aún conserve el don de la vista. Las patadas a la coherencia paisajística son constantes y muchos ayuntamientos no plantan cara. No es que sean cobardes y no se atrevan a marcar unas normas: son directamente ignorantes. Los mandamases no saben ni quieren saber hasta qué punto un pueblo se degrada si permite que, un día tras otro, se devalúe su patrimonio paisajístico. Les importa un pito mientras los habitantes –tan ignorantes como ellos– los voten cada cuatro años.



dimarts, 6 de setembre del 2011

Entrevista de la Plataforma SOS Sitges a Ràdio Maricel

La plataforma SOS Sitges es mostra esperançada pels acords entre Ajuntament i Diputació sobre el projecte de reforma de museus

Beli Artigas, de la plataforma SOS Sitges, fa balanç de la reunió mantinguda entre Ajuntament i Diputació sobre la reformulació d’alguns aspectes del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Escolteu-la

Entrevista de l'alcalde de Sitges Miquel Forns a Ràdio Maricel

Ajuntament i Diputació acorden retirar del projecte dels museus la passarel.la del Maricel

L’alcalde Miquel Forns fa balanç de la reunió que va mantenir el passat divendres amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. En la trobada, ambdúes institucions s’han mostrat d’acord en paralitzar les obres a la façana marítima dels museus i en retirar les parts de la passarel.la de vidre ja instal.lades. Per la seva banda, l’alcalde també ha insinuat futurs canvis en els òrgans directius del consorci, relacionats amb la nova estructura política de les institucions que el formen.

dijous, 1 de setembre del 2011

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges

Comunicat publicat pel departament de comunicació de l'Ajuntament de Sitges

L’alcalde Miquel Forns es reunirà aquest divendres amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil.


Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s'ha pres conjuntament entre l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d'una visita d'obres rutinària en la que s'ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

D'aquesta manera, s'atura l'actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l'actual equip de govern es va comprometre a revisar a l'inici de la legislatura. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l'obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l'inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s'aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d'altres del futur dels museus de Sitges.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d'euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sitges, té dues línies d'intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l'accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal·lacions, i afegir una zona d'aules i tallers. La segona línia d'intervenció, centrada en l'accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d'evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l'estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització. Segons SOS Sitges, s'hauria de reconstruir l'interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l'edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s'han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.