divendres, 26 d’agost del 2011

Article publicat al bloc Criticartt el 23 d'agost de 2011



LA RESTAURACIÓ DEL DRAC DE SITGES.... UN DECÀLEG SOBRE LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

 Ara ja és pública, visible i criticable la renovada imatge del Drac, un dels bitxos més estimats per petits i grans sitgetans  compleix 89 anys.  Així doncs, i que vagi per davant de tot, felicitats Drac pel que has suportat, pel que has de suportar, pel que has viscut i pel que has fet viure!!!  Com ja he dit al principi,i com era de tot esperat i promogut, aquesta aparició estel·lar de la Fera Foguera ha suposat comentaris a favor i en contra del seu nou aspecte. Jo, avui, només vull dir  que trobo que ha estat una aposta arriscada i valenta dels que davant de la necessària reparació del Drac van veure en aquesta la oportunitat de retornar-lo  als seus orígens. Potser aquest any encara serà massa nou i brillant, com tot el que es restaura, però la pàtina del foc, del fum, del costum i del pas dels anys farà que aquest “nou” drac també sigui nostre.... i qui sap si dins d’unes dècades el Drac torna a ser de color verd, o lila, o de colors... o amb llums de neó... ja es veurà... 

Amb dos dies de retard, però amb diversos avisos virtuals, em llegeixo l’Eco de Sitges i l’especial del Diari de Vilanova dedicat a la festa major de Sitges, i davant d’alguns articles que allà es publiquen sobre la restauració del Drac, el primer que em passa pel cap és: quina diferència hi ha entre el Drac i els edificis del Museu Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora? Quina és la veritable política patrimonial del Consorci del Patrimoni de Sitges, institució que ha assumit el cost de la restauració del Drac i que també és el principal promotor de l’actual projecte de remodelació del conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional?

Entre els articles publicats, tots ells elogiosos a la restauració del Drac, llegeixo les que es podrien considerar grans declaracions patrimonials, impressionants decàlegs de conservació. Per cert, molt important la descripció que Josep Jansana, estudiós de l’obra de Ferrer Pino, autor del Drac, fa sobre el significat de restauració, com a acció de tornar ha recuperar les propietats tant físiques com estètiques d’aquell objecte (jo afegeixo també edifici) que tenia en el seu origen, intentant respectar-lo amb rigor sense desvirtuar-lo. Estic totalment d’acord amb aquesta definició!!

Declaracions tan interessants com que per sort, sobre el drac de Sitges hi ha documentació suficient i prou coneixement de causa històrica per rebatre qualsevol comentari que digui que amb aquest retorn als orígens s’ha comés un crim. Jo em pregunto? Què no hi ha moltíssima més documentació i estudis històrics, tècnics i legals que permeten rebatre qualsevol comentari que digui que en l’actual remodelació del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no s’està cometent un grandíssim crim patrimonial? Quina diferència hi ha entre el tàndem Ferrer Pino-Planes i Robert i el d’Utrillo-Deering? Que jo sàpiga encara no existeix un catàleg del patrimoni cultural i folklòric de Sitges que obligui per llei a conservar estrictament l’interior, l’exterior i els volums del drac, cosa que si que requereix la fitxa dels edificis Cau Ferrat i Maricel de Mar del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges?

Si el drac pot perdre papada i recuperar cintura, i així retornar al seu moment més esplendorós, per què els edificis de la façana marítima no poden retornar a la bellesa i l’harmonia que tenien, per exemple l’any 1922, una de les primeres visions de Sitges que deuria veure el Drac aquell 23 d’agost de fa 89 quan va arribar a la vila per mar? I mira que amb les moltes fotografies antigues que es conserven sobre aquest conjunt arquitectònic, resseguir la seva visió primigènia no hauria estat massa difícil. Per no parlar de la simplicitat a l’hora de trobar la pauta del color original de la façana. Un blanc pur i ben neutre que podem distingir perfectament tot i que les fotografies siguin en blanc i negre. 

En definitiva, és que el Museu del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no eren una magnífica obra d’art, unes mundialment elogiades icones arquitectòniques dignes de ser recuperades, conservades i lluïdes, juntament amb el Drac, com un dels grans tresors del nostre patrimoni? 

I davant de totes aquestes preguntes, una se’m presenta en forma d’imatge impactant. Com és que a  ningú no li ha passat pel cap restaurar el drac i posar-lo dins d’una segona pell de vidre, per cert, una propietat molt de rèptil, aixecar 35 centímetres la faldilla de la fera, per refrigerar l'interior d'aquesta caixa de vidre i cimpedir la mort per ofec d'algun dels seus portadors. Per millorar l'accessibilitat al seu interior hi podriem posar una rampa per on sortíssin disparats els soferts balladors, i de pas unir la colla del Drac amb la de l'Àliga i així estalviar una mica i unificar forces, tal i com es vol fer amb el Cau i Maricel. Potser amb aquesta gran remodelació,  reforma i condicionament  del Drac, i de retruc de l'Àliga, podem dir que la fera s'ha convertint en tot un emblema festiu del segle XXI? Per cert, la imatge la tinc al cap, però no veig la possibilitat de plasmar el prototip en aquest bloc... si algú s'hi veu capaç doncs jo encantada!!

En definitiva, i com diu el seu cirurgià, en cas que el descontent sobre la nova imatge del drac sigui generalitzat, sempre estem a temps de recuperar l’aspecte més tradicional, verd amb escates grogues i vermelles. Una possibilitat que, per desgràcia, no tindrem amb els  edificis del Cau Ferrat, el Maricel de Mar i la Casa Rocamora. 

Molt bona Festa Major a tots!

Pd. Estimat Drac, que passis una molt bona festa major. Gaudeix del teu protagonisme i tira tot el foc que puguis. No pateixis, has viscut 89 anys esplendorosos, i només són el principi de la teva història.  Espero que l’any que ve pugui felicitar-te per les teves nou dècades i celebrar aquest esdeveniment amb una gran festa. Si penso en tu et veig tirant foc i girant sobre els teus peus, però no puc oblidar una imatges que em va impactar. Era el primer dia de l’any de 1986. Era una nena de només 11 anys, i no podia imaginar el seu Drac fora del context de foc i fum. Però  estaves allà, sol i silenciós, però majestuós i amb posat convençut d’aquell que són conscients de la seva grandesa, presidint el Saló-Teatre del Casino Prado Suburense. Algú va decidir que sense tu, l’exposició antològica organitzada per a commemorar els 25 anys de la mort del teu creador, el pintor Agustí Ferrer Pino, no seria perfecta i complerta. Una decisió molt encertada.  Ara espero que aquesta imatge es pugui repetir, i que siguin altres nens els que et redescobreixin. Felicitats!

FLAIRES DE MARICEL 4. Article publicat a l'Eco de Sitges del 20 d'agost de 2011

La setmana passada vàrem explicar la barbaritat que s’està duent a terme a l’edifici del Cau Ferrat, objecte d’una reforma que, com la resta d’actuacions del projecte de remodelació dels museus, passa per sobre de lleis i criteris de conservació, amb el vist i plau de l’anterior ajuntament i la falta de decisió de l’actual.

Encara trasbalsats per la profanació que s’està executant al Cau Ferrat, transcrivim una part  de l’apèndix nº 6 del llibre d’en Ramon Planes “El Modernisme a Sitges”, on hi apareix un extracte del testament de Santiago Rusiñol:

“…Poseo una colección de cerrajería antigua, cuadros, esculturas y objetos de arte, instalada en el domicilio de mi propiedad, denominado Cau Ferrat, situado en la villa de Sitges, y es mi deseo que la indicada colección no salga de Cataluña y que quede perpetuamente, junto con el edificio en que se halla instalada, de propiedad de la villa de Sitges por el cariño que profeso a dicha población. Por estos motivos LEGO a la villa de Sitges el expresado edificio denominado Cau Ferrat con la colección de cerrajería antigua, cuadros, esculturas y demás objetos de arte que en él existan el día de mi muerte. Después de ocurrido mi fallecimiento, el Ayuntamiento de la villa de Sitges, junto con mi esposa Doña Luisa Denís y mi hija Doña María Rusiñol y Denís como usufructuaria y heredera que nombraré más adelante, tomarán inventario detallado de todo lo que exista en el indicado edificio denominado Cau Ferrat, y ni dicho Ayuntamiento de la villa de Sitges que se halle constituido en el día de mi muerte, ni los Ayuntamientos que lo sustituyan en lo sucesivo, podrán enajenar ni gravar objeto alguno de los que constituyan la indicada colección, ni el edificio en el que se halla instalada, y si a pesar de esta prohibición mía, algún Ayuntamiento de la villa de Sitges enajenase o gravase todo o parte de la expresada colección o del edificio llamado Cau Ferrat, la indicada enajenación o gravamen será nula y no tendrá eficacia ni fuerza legal, pasando lo que se hubiese enajenado o gravado a ser propiedad de la Junta de Museos de esta ciudad…”.

Més enllà del propi testament, podríem dir, sense equivocar-nos gens ni mica, que el Cau Ferrat constitueix un tot indestriable, l’obra de tota una vida dedicada a l’art, que en Rusiñol va donar al poble de Sitges com a testimoni del seu ideal de bellesa, i que constitueix el paradigma del Modernisme.

I més enllà de lleis, de consorcis, de diputacions i ajuntaments, és obligació del poble de Sitges conservar-lo tal com el mateix Santiago Rusiñol ens el va deixar.

Avui, vuitanta anys desprès de la seva mort, ocorreguda a Aranjuez el 13 de juny de 1931, un desafortunat projecte de reforma està modificant el Cau Ferrat de manera irreversible, amb l’excusa de la necessària climatització.

Se’ns estan acabant els arguments, la paciència i el temps. Ja n’hi ha prou !

Qué els passa als nostres governants ? En tots els programes electorals dels partits polítics que ara constitueixen el nou ajuntament es parlava d’aturar el projecte dels museus i modificar-lo. Qué esperen? Aviat ja no hi haurà res a aturar, i quan s’hagi acabat l’obra llavors es justificaran en que no hi ha diners per a fer modificacions.

Potser serveixen doncs arguments econòmics:

Desfer ara mateix l’obra del terra del pis superior que ha d’allotjar la climatització del Cau Ferrat és senzill i té un cost reduït.

Un cop allargada l’escala, tallat l’arrambador i col.locat el nou terra el cost es multiplicarà, a banda de la destrossa irreversible de patrimoni –que d’altra banda no sembla importar a ningú.

Com sempre, existeixen d’altres solucions que no destrueixen el que es pretèn conservar. Són les que cal aplicar, i no costen més diners.

No fer les rampes per la façana, ni la galeria de vidre, ni la climatització que suposa aquest enorme volum exterior permetria estalviar més d’un milió d’euros, segons el pressupost del projecte. Així de clar. Ara bé, cal decidir-ho ara, no d’aquí a un mes, quan tot el material i maquinària s’hagi encarregat.

Com ja hem explicat diverses vegades, les rampes i la galeria de la façana marítima de Maricel són totalment prescindibles: amb una rampa de 4,5 m de longitud a la planta baixa de Maricel de Mar, queden resolts tots els problemes de circulació i accessibilitat del conjunt dels edificis, ja que existeixen escales, ascensors i elevadors suficients en el mateix projecte que ho garanteixen.

Més arguments econòmics:

Al mes de febrer la Plataforma SOS Sitges va interposar un recurs contenciós administratiu, impugnant la llicència Municipal d’obres del projecte de remodelació dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges, per ser contraria a dret. 

Per a defensar-se com a part demandada, l’anterior alcalde de Sitges, Sr. Jordi Baijet, delegà per decret del 6 de maig de 2011 a la Diputació de Barcelona la defensa jurídica del plet. Però tot i el nombre d’advocats que hi ha a la plantilla de l’Ajuntament de Sitges i a la de la Diputació de Barcelona, per a portar aquesta defensa la Diputació ha contractat al Sr. Carles Pareja, del Bufet Pareja i Associats Advocats, lletrat aliè a la Direcció de Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona, que cobra una minuta elevadíssima – fotocòpies a part – i que es paga amb els impostos dels ciutadans de Sitges !!!

Tot plegat és vergonyós.

Segons el criteri de la Plataforma SOS Sitges, aquesta important despesa d’honoraris professionals, sumada  a la nòmina de tots els advocats de les institucions públiques implicades en aquest contenciós, resulta una despesa innecessària en un moment de crisi i retallades com el que vivim, i que seria bo d’estalviar.

Perquè no fan el que van dir que farien, i de pas estalvien en personal i en l’execució de l’obra?

Qui defensa el Patrimoni de Sitges?


diumenge, 14 d’agost del 2011

NO QUEDA RES DE RES DEL QUE TENIEM!!!




CADA DIA QUE PASSA QUEDA MENYS PER A QUE ARRIBI LA NOSTRA ESTIMADA FESTA MAJOR, PERÒ CADA DIA QUE PASSA, LI QUEDA MENYS AL NOSTRE ESTIMAT PATRIMONI!!!







JA HA PASSAT UN ANY DES DE L'INICI DE LES OBRES I DAVANT DE LES PENOSES IMATGES DE L'ESTAT ACTUAL DE LA REFORMA DELS MUSEUS DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE SITGES, PODEM DIR QUE LES COSES NO HAN CANVIAT GAIRE A NIVELL POLÍTIC (JA QUE ARA PER ARA ELS RESPONSABLES INSTITUUCIONALS NO ATUREN LES OBRES NI MODIFIQUEN EL PROJECTE)  PERÒ SI A NIVELL ARQUITECTÒNIC I PATRIMONIAL, JA QUE NO QUEDA RES DE RES DEL QUE HI HAVIA ARA FA UN ANY. LA GRAN ESTRUCTURA DE FERRO D'ON S'HA DE PENJAR LA GALERIA DE VIDRE JA HA ESTAT COL.LOCADA, LES OBERTURES DEL MARICEL TAPIADES, I LA CASA ROCAMORA REINVENTADA!!!!!!!




NECESSITEM ESTAR TOTS UNITS PER SALVAR  EL NOSTRE SITGES!!!!!!!!


dijous, 11 d’agost del 2011

CAL ATURAR LA MODIFICACIÓ DEL CAU FERRAT !!!

 
CAL ATURAR LA MODIFICACIÓ DEL CAU FERRAT !!!

Ja fa un mes de la reunió entre l’Ajuntament de Sitges i la Plataforma SOS Sitges, i tot i les bones intencions expressades en un primer moment per part del consistori sitgetà, des d’aquell dia 7 de juliol no hem tornat a tenir cap altre trobada per tal de seguir tractant les possibles modificacions en l’actual projecte de reforma dels museus del Cau Ferrat i Maricel de Mar, promesa que es va fer al acabar aquella primera entrevista. 



 Les obres segueixen el seu curs i els sitgetans no tenim cap seguretat de que les propostes de revisió del projecte que es van parlar durant la reunió es duguin a terme. La casa Rocamora, a excepció de la façana del carrer de Fonollar, es troba totalment derruïda des de fa vuit mesos, i amb les notícies que tenim de com avancen les obres del primer pis del Cau Ferrat, si l’actual ajuntament no pren una decisió ràpida i atura aquest desgraciat projecte, en pocs dies haurem de tornar a lamentar una nova pèrdua de patrimoni importantíssima.

El Projecte Bàsic de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges, datat  en el mes d’octubre de 2008, i sobre el qual es van realitzar els informes tècnics, tant de l’arquitecte de la Generalitat de Catalunya nomenada per la Comissió Territorial del Patrimoni de Barcelona, com per l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sitges que va donar la llicència d’obres, en el punt en el que es descriuen les actuacions a realitzar en l’edifici del Cau Ferrat, l’arquitecte director de les obre de reforma declara: “El caràcter inalterable d'aquest museu, i de les seves col·leccions, ha impedit que es puguin plantejar actuacions d’importància, com seria la consolidació de les seves estructures”.



A aquesta afirmació importantíssima a l’hora de defensar l’obligació del manteniment estricte de l’interior i de l’exterior del Cau Ferrat, edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, segueix la relació de les actuacions a realitzar-hi i es diu:  “es procedirà al cosit d'algunes esquerdes que es manifesten a les parets, a la renovació de les finestres i a la substitució de les instal·lacions actuals, que es completaran amb altres de seguretat i protecció de l'intrusisme, de climatització i de control de la humitat”.

Actuacions simples i coherents amb la llei de protecció del patrimoni català, que coincideixen amb algunes de les exposades en el dictamen realitzat durant el mes de juny de 2003 pels prestigiosos arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit. En aquest complert informe es proposava reforçar el trespol de fusta de la Sala d’Exposicions del Cau Ferrat, desmuntant l’actual tarima de parquet, formant una capa de compressió armada d’uns 5-7 cm, amb l’objectiu de tornar a col.locar, a mode de tarima flotant, l’actual parquet recuperat (polit i envernissat). Ells ja declaraven que “totes les solucions proposades garanteixen la conservació de l'actual decoració i la visió deis murs i sostres”. 




Però en el projecte d’execució signat per l’arquitecte director de les obres de reforma de museus, el Sr. Hernández Cros, durant el mes de gener de 2009, apareixen canvis molt importants en les actuacions que es volen realitzar al Cau Ferrat. Entre aquest el més preocupant a nivell patrimonial és la instal·lació de les màquines i conductes per a climatitzar l’edifici.  En el projecte llegim: “Atenent a la impossibilitat de resoldre-ho amb instal·lacions vistes per a no alterar els espais, finalment s'ha solucionat fent passar els conductes pel terra (...). És evident que aquesta solució requereix que es pugui disposar d'una cambra entre el forjat i l'entarimat, que una vegada restaurat estarà aixecat 35 centímetres respecte de la cota actual, però amb això no s'afecta en absolut la planta baixa, i la diferencia de nivell de la planta primera no tindrà conseqüències formals degut a la seva alçada, i pot ser absorbida per l'arrambador continu existent a la part inferior de la paret de tota la planta.”


Com es pot declarar que 35 centímetres respecte la cota actual no tindran conseqüències formals a nivell de la planta primera? Amb aquesta nova cota del terra de la Sala d’Exposicions del Cau es modifica totalment la visió original imaginada per Santiago Rusiñol: es perd la proporció de l’espai, es varia l’alçada dels ampits de les finestres, les bases de les columnes queden amagades sota un terra de vidre, el pòrtic ogival queda desproporcionat, i no podem oblidar la posició relativa i original de tots els elements decoratius, quadres, retaules, mobiliari, caixes.... que han estat durant 112 anys ocupant un lloc pensat i creat per al seu millor lluïment.  Com pot dir que la diferència de nivell serà absorbida per l’arrambador continu? Pretén que aquest arrambador ceràmic, element protegit i que s’ha de conservar integrament, sigui tallat 35 centímetres per tal de permetre l’aixecament del terra? No ho podem permetre!.



Aquesta modificació del projecte, que incrementa en 35 centímetres l’alçada actual del terra del primer pis del Cau Ferrat, hagués requerit com a mínim dues coses que no s’han fet:

D’una banda un detallat estudi de la reposició de tots els elements artístics que conformen el conjunt patrimonial de la primera planta del Cau Ferrat, que demostrés la possibilitat real de realitzar aquest canvi. Aquest estudi no consta en el projecte executiu que s’està realitzant, i si s’hagués fet, es faria evident la impossibilitat de recol.locar totes les peces artístiques en el mateix lloc on estaven amb 35 cm menys d’alçada per col.locar-les.

D’altra banda un informe favorable per part dels tècnics municipals, ja que es tracta d’una modificació substancial del projecte per al qual s’ha atorgat la llicència corresponent.

No dubtem que sigui necessari una instal.lació de climatització adequada per a la conservació de les obres d’art, però no a costa del propi edifici i de les obres que s’hi exposen.

És responsabilitat de l’autor del projecte (i de l’ajuntament vigilar-ho) aportar solucions que –utilitzant paraules textuals- no modifiquin “El caràcter inalterable d'aquest museu, i de les seves col·leccions ”.

Quina solució és aquesta que modifica de forma inacceptable allò que pretén conservar, saltant-se altre cop la normativa i els criteris d’intervenció en un edifici catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional ?


Qui defensa el Patrimoni de Sitges ?

PLATAFORMA SOS SITGES
www.plataformasitges.blogspot.com