diumenge, 29 de maig del 2011

ECO DE SITGES, 20 de MAIG de 2011

MIQUEL FORNS  REUNIRÀ ELS ATURATS I CONSULTARÀ SOBRE QUALIA I ELS MUSEUS COM A PRIMERES MESURES, SI ÉS ALCALDE.



ECO DE SITGES, 20 de MAIG de 2011

Aprovat pel Consorci de Patrimoni de Sitges sense la participació ciutadana, i per tant, sense consens de la població, el principal dubte recau en la legalitat del projecte, ja que existeixen divergències raonables sobre l'adequació o no-adequació d'aquest projecte a la normativa urbanística de Sitges o a altres normatives concurrents que li són d'aplicació.

 El conjunt de Maricel de Mar i Cau Ferrat, edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, gaudeix d'un nivell de protecció dins el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, amb el qual s'obliga a la conservació estricta de l'interior i de l'exterior dels edificis, deure que no es compleix en el projecte de remodelació que s'està realitzat actualment, fins al punt que ja s'ha derruït gran part de la casa d'hivern de Maricel de Mar, edifici catalogat i que actualment es coneix com a Casa Rocamora.

És per tot això que des de la CUP ens comprometem a paralitzar les obres mentre s'estudia si el projecte aprovat i que s'està duent a terme compleix la legalitat municipal vigent. En cas que no la compleixi, revisar el projecte d'obres per adaptar-lo a la legalitat requerida i així continuar amb una restauració necessària del conjunt arquitectònic més important i significant de Sitges, però essent aquesta respectuosa amb l’estil arquitectònic original i tant nostrat.

dijous, 19 de maig del 2011

EXEMPLE DE REHABILITACIÓ RESPONSABLE I RESPECTUOSA . LA FAÇANA SOBRE EL RIU ONYAR DE LA CASA MASÓ DE GIRONA

 

El Punt, 25 d'abril de 2011

La façana sobre l'Onyar de la casa Masó

Article escrit pels arquitectes del projecte de remodelació de la Casa Masó, Jordi Bosch Genover i Joan Tarrús Galter.

Rehabilitació de la façana sobre el riu Onyar  de la Casa Masó a Girona


La façana de la casa Masó sobre l'Onyar, en un autocrom de Joan Masó de 1923. Foto: CENTRE DE RECERCA I DIFUSIÓ DE LA IMATGE (CRDI), AJUNTAMENT DE GIRONA.

Una de les aportacions estètiques més significatives de la casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó, és la façana sobre el riu Onyar. Coincidint amb la retirada de la lona que l'ha cobert durant els últims mesos, creiem oportú explicar la nostra interpretació d'aquesta obra i els criteris que ens han guiat per fer-ne la restauració que ara s'acaba.

La reforma de la casa Masó es va fer en dues fases durant els períodes 1911-1912 i 1916-1919. La façana del riu, tal com avui la coneixem, recull elements de tots aquests anys, però, globalment, s'ha d'entendre a partir de l'ampliació i reforma acabada el 1919, quan Rafael Masó en va fer el replanteig definitiu marcat per una estètica populista. Aquesta façana va iniciar, dins l'obra de Rafael Masó, el registre populista que va desenvolupar als anys vint i més tard a la urbanització de S'Agaró, tot i que, tant a les obres dels anys de la dictadura –com és l'edifici de la Caixa de Pensions de Sant Feliu de Guíxols– com a les cases de S'Agaró, ja dels anys de la República, la seva arquitectura té un caràcter més artificiós perquè la reinterpretació que hi va fer del món tradicional i popular estava llavors condicionada pel gust d'una burgesia més -conservadora i per una estilització provinent de l'art déco. A la façana de la casa Masó, l'espontaneïtat i la frescor amb què Masó va dissenyar la solució tradicional de les galeries volades sobre l'Onyar en fan una de les seves obres més reeixides. Tot i ser d'un to d'arquitectura popular, no és en absolut mimètica, i volent ser gairebé anònima, és del tot personal.

El caràcter espontani de la façana prové, en part, del fet que es va anar construint en diverses etapes, incorporant-hi elements de diversa procedència. Així, els plafons ceràmics corresponents a la reforma els anys 1911-1912 són fets amb rajoles de “la mamella” amb dues tonalitats d'ocre, com les que havia col·locat a la coberta de l'escala interior de la Farinera Teixidor, també de l'any 1911, o com les que va utilitzar, afegint-hi l'espiral entorn de la mamella, a l'edifici Athenea, a la casa Cendra i a la casa Casas, obres del anys 1913-1916.

A la jardinera de la planta primera, incorporada a la reforma dels anys 1916-1919 i als òculs del coronament, va utilitzar les rajoles del cementiri de Girona amb les aigües de la vida dels sepulcres paleocristians, d'un color ocre més fosc. I les columnes de la pèrgola de la quarta planta són de terra cuita fumada de can Marcó de Quart, ceràmica negra que Masó va utilitzar a partir d'aquest moment a les seves obres, com a la mateixa façana del cementiri o al garatge Callicó i, més tard, a S'Agaró. És un revestiment ceràmic que dóna a l'arquitectura d'aquests darrers anys el caràcter sever i arcaïtzant que la caracteritza.

Aquesta diversitat formal, que recull l'evolució de l'obra de Masó dels anys 1909-1919, fonamentals en la creació del seu llenguatge més personal i universal, conflueix en la reforma de la casa Masó amb una voluntat de recuperació del passat que responia al seu interès d'arrelar la modernitat en la tradició. Una tradició que, passant-la pel sedàs d'una selecció prèvia, Masó va voler dignificar i donar-ne la interpretació que convenia a la visió del país que ell i la gent de la seva generació tenien.

El caràcter tradicional i popular que Masó va voler donar a la façana el va obtenir amb la utilització de recursos formals provinents de l'arquitectura de tradició barroca i del món de les masies o de les cases de pescadors: el badiu amb l'arc de mig punt del coronament que unifica les façanes de les cases reformades, el voladís de les cobertes de teula àrab, la pèrgola de l'eixida de la quarta planta amb les seves columnes rabassudes i, també, amb la manera en què va utilitzar el color. Masó va fa ressaltar amb intenció i amb força el blau intens de les fusteries i el groc rovellat de la ceràmica vidriada sobre el fons blanc de la calç dels paraments arremolinats.

L'efecte expressiu d'aquest tractament del color és ben patent a les fotografies realitzades en autocrom per Joan Masó, germà de l'arquitecte, l'any 1923, poc temps després d'acabar-se l'última reforma de la façana controlada per Rafael Masó. Aquest era, per a nosaltres, el punt de referència obligat de la restauració actual, que vol recuperar l'estat original de la façana, d'acord amb les intencions de l'autor. Perquè és evident que la façana sobre l'Onyar respon a un intenció estètica precisa i significativa i, per tant, s'ha d'entendre com a arquitectura d'autor.

Per això hem cregut que la seva restauració s'havia de plantejar partint d'un respecte absolut al disseny, les textures i la intensitat del color que Masó va utilitzar, si volíem que recuperés la seva capacitat expressiva, d'acord amb els seus valors formals més genuïns, que en aquesta obra van lligats a la capacitat de Masó de reinterpretar el món popular i d'integrar-lo en la seva concepció formal. En aquest sentit, la radicalitat del seu planteig fa que la façana es pugui entendre com un manifest arquitectònic i explica que s'hagi arribat a convertir en una de les imatges icòniques del noucentisme gironí, malgrat que la intervenció dels anys vuitanta sobre les cases del riu va esmorteir-la i diluir-la dins del conjunt de les façanes de l'Onyar, desvirtuant el seu sentit original.

dimarts, 17 de maig del 2011

FOTOS ACTUALS ( MAIG 2011) DE L'ESTAT DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEU DE SITGES.




 DES DE LA PLATAFORMA SOS SITGES, I DAVANT D'AQUESTES IMTGES ON S'EVIDENCIA LA DESTRUCCIÓ D'EDIFICIS CATALOGATS AMB MÀXIM NIVELL DE PROTECCIÓ, COM ÉS LA CASA ROCAMORA, US RECORDEM QUE LES NOSTRES DEMANDES PER VIA LEGAL SEGUEIXEN EL SEU CAMÍ I QUE RES ENS ATURARÀ!!! 
NECESSITEM EL VOSTRE SUPORT I SABER QUE US TENIM AL COSTAT!!!




 Imatges cedices per la CUP de Sitges

Propaganda electoral del CUP de Sitges.


Sense respecte pel patrimoni ni per la població sitgetana 

Aprovat pel Consorci de Patrimoni de Sitges sense la participació ciutadana, i per tant, sense consens de la població, el principal dubte recau en la legalitat del projecte, ja que existeixen divergències raonables sobre l'adequació o no-adequació d'aquest projecte a la normativa urbanística de Sitges o a altres normatives concurrents que li són d'aplicació.

 El conjunt de Maricel de Mar i Cau Ferrat, edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, gaudeix d'un nivell de protecció dins el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, amb el qual s'obliga a la conservació estricta de l'interior i de l'exterior dels edificis, deure que no es compleix en el projecte de remodelació que s'està realitzat actualment, fins al punt que ja s'ha derruït gran part de la casa d'hivern de Maricel de Mar, edifici catalogat i que actualment es coneix com a Casa Rocamora.

És per tot això que des de la CUP ens comprometem a paralitzar les obres mentre s'estudia si el projecte aprovat i que s'està duent a terme compleix la legalitat municipal vigent. En cas que no la compleixi, revisar el projecte d'obres per adaptar-lo a la legalitat requerida i així continuar amb una restauració necessària del conjunt arquitectònic més important i significant de Sitges, però essent aquesta respectuosa amb l’estil arquitectònic original i tant nostrat.