dilluns, 28 de febrer del 2011

Bloc "El cuaderno de Luis"


Article publicat al bloc "El cuaderno de Luis" de Luis Soravilla. 

Aniversario en ruinas

Don Santiago Rusiñol nació el 25 de febrero de 1861, hace 150 años. Una ocasión así merecía echar una cana al aire y reproducir una de esas fiestas modernistas que le hicieron tan famoso, una de esas juergas con artistas, modelos y señoritas que fuman, ya me entienden. A ser posible, en su cuartel general, en Sitges, en una casa que se convirtió en un capricho ella misma, en una pequeña obra de arte, el Cau Ferrat.

Lamentablemente, Cataluña ya no es lo que era. Hace años que un iconoclasta está mal visto, y creemos que un intelectual es un señor que una vez leyó un libro (uno que creemos que no entendió) y que ahora se apunta a todas las tertulias de radio y televisión, donde sienta cátedra se hable de lo que se hable, a fuerza de repetir tópicos y lemas de poca consistencia por fuera y huecos por dentro. Hace ya mucho tiempo que las voces disidentes son silenciadas y se promueve la obediencia subvencionada. La Casa Nostra exige omertà, silencio. Chist, que no se diga que el emperador pasea desnudo por la calle. Por lo tanto, a callar y sólo cuando se toque a rebato, grítese como parte de la sociedad civil lo que diga el pagano.

Además, qué quieren que les diga, vivimos tiempos puritanos y una juerga flamenca sería muy mal vista. Ése es el meollo del asunto. El vicio nefando de nuestros dirigentes pertenece a la esfera privada y ya no se exhiben las amantes en el Liceo. Las habitaciones forradas de espejos del apartamento del señor Montull, ése que compró con dinero del Palau de la Música y que prestaba a reconocidos líderes patrios para sus cosas, merecerían un reportaje periodístico de ésos que se leen con risas y cachondeo, pero no ha merecido ni dos líneas en la prensa nacional. Qué lástima, qué quieren que les diga.

Por lo tanto, no existe, ni puede existir, nada parecido a una juerga modernista en Cataluña. Pasó a la historia. Lo último remotamente parecido fue el movimiento literario de la Barcelona de los años setenta. Generaciones de política cultural, pujolismo y estupidez han conseguido acabar con ese fuego crítico y librepensante y ahora los intelectuales son la voz de su amo. Ladran la mar de bien cuando se discuten asuntos insustanciales, pero callan cuando se cuestiona la Casa Nostra y su ideario, no vayan a quedarse sin hueso.

Me he ido de madre. Al fin y al cabo, la juerga modernista no puede celebrarse porque los líderes patrios han cogido el Cau Ferrat y lo están dejando que no lo va a reconocer ni don Santiago el día que se levante de la tumba, ni la madre que lo parió. Éste será un aniversario en ruinas; quizá mejor, ruinoso. Ese destrozo arquitectónico hubiera merecido una auca satírica de las buenas, una de ésas que publicaba el Cu-Cut y que hubiera dejado a parir a todos, del primer arquitecto al último munícipe. Pero ¿qué voces se alzan hoy en día contra el desaguisado? Esas que se ocultan tras el silencio oficial, que goza de sí mismo. Que existan esas voces como ruido de fondo es lo único que nos hace concebir alguna esperanza.

diumenge, 27 de febrer del 2011

LA VANGUARDIA, 26 de FEBRER de 2011

Un cop més el Sr. Francàs es posa al servei de l’Ajuntament de Sitges a l’hora de  publicar una noticia a La Vanguardia . El periodista en cap moment s’ha posat en contacta amb la Plataforma SOS Sitges per tal de demanar la nostra opinió sobre l’arxivament de la denúncia per part del fiscal, cosa que sí que ha fet amb el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, el qual realitza una afirmació que per incomplerta, no és certa. El senyor Antoni Sella, diu que la plataforma S.O.S  “ve cerrada la puerta utilizada en su intento de paralizar unas obras que la fiscalía entiende que se ajusta a derecho". Si el Sr. Francàs hagués parlat amb la Plataforma hauria pogut matisar aquesta afirmació, ja que el fiscal únicament parla de que al seu entendre no hi ha delicte PENAL (prevaricació) a l'hora de concedir la llicència d'obres per part de l’Ajuntament de Sitges, però no entra a valorar si aquesta llicència s'ajusta al dret administratiu vigent.

dissabte, 26 de febrer del 2011

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 24 de febrer de 2011.


Divendres, 18 de Febrer
(....)

Per altra banda, el fiscal d'urbanisme de Barcelona ha arxivat la denúncia de la plataforma dels museus. Amb franquesa no ho esperava, si faig cas a la documentació existent sobre el particular, que no semblava susceptible de massa interpretacions dubtoses, tot i que tinc la sensació que el fiscal s’enreda. Sigui com sigui, i per a resumir-ho, el fiscal considera que, malgrat tots els malgrats, el projecte no suposa una desaparició o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges (sic). Bona notícia, doncs, pels partidaris de la proposta d’Hernández Cros –on segueixo militant- i un gerro d’aigua freda pels detractors, que obriran ara la via del contenciós administratiu. Enmig del procés, però, ha aparegut un nou informe prou interessant de constatar. És el que va redactar l’assessoria jurídica de la Generalitat per encàrrec de l’ex-conseller Tresserras, qui ho demanà per a contestar a tres questions molt concretes que la secció local de CiU plantejà a inicis del mes de Març del 2010, i que tenien relació amb el moll de l’ós del conflicte. El cas és que els especialistes tampoc no es varen mullar massa en l’assumpte, i el document cavalca entre la dualitat palesada en paràgrafs on, per un costat, es manifesta que en la mesura que el projecte va ser aprovat (...) cal suposar que s’adequa a la llei i que la seva execució és respectuosa amb la protecció del patrimoni mentre que, unes línies enllà, s’afirma que si efectivament fos cert que el projecte va més enllà del manteniment dels immobles, desvirtua la naturalesa del conjunt (...) i canvia la visualització històrica del poble de Sitges, el projecte podria entrar en contradicció amb l’esmentat en l’article i jurisprudencia anteriors. Total, el mes de Març passat, s’aconsellà al conseller de cultura que calia assegurar-se bé que el projecte que es vol subvencionar s’ajusti plenament a la legalitat, previ a la signatura del conveni. El conveni pel qual la Generalitat es comprometia econòmicament amb la reforma s’havia de signar una setmana abans de les eleccions al parlament, i va acabar signant-se el 23 de Desembre. Les obres, com és obvi, segueixen endavant.

divendres, 25 de febrer del 2011

EL PARTIT POPULAR DE SITGES VOTA EN CONTRA DE REDUÏR LA PRESÈNCIA DE L'AJUNTAMENT DE SITGES EN EL CONSORCI DEL PATRIMONI, I DONAR-NE MÉS A LA DIPUTACIÓ

En el plenario de la Diputación de Barcelona. Carretero y Llombart lamentan que CIU haya vendido el futuro de Sitges haciendo que el municipio dependa de decisiones de fuera

• El Partido Popular ha sido el único partido que ha votado en contra de reducir la presencia de el Ayuntamiento de Sitges en el Consorcio del Patrimonio.
• CIU es responsable de que Sitges pierda peso dentro del Consorcio y deberá dar explicaciones de su decisión.


24.02.11.- Jorge Carretero, regidor de l’Ayuntamiento de Sitges, y el Secretario General del PP de Sitges, Ferran Ignasi Llombart, han lamentado que hoy CIU se haya abstenido en la votación que ha tenido lugar en el plenario de la diputación de Barcelona en la propuesta de modificar los estatutos de Consorcio del Patrimonio de Sitges.

En este sentido Carretero ha explicado que “el Partido Popular ha sido el único que se ha opuesto a esta modificación puesto que reduce la presencia del Ayuntamiento de Sitges en el consorcio a pocos meses de celebrar las elecciones municipales”. En este sentido el PPC ha defendido su voto en contra dado que “no es el momento más oportuno para producir un desequilibrio de fuerzas, haciendo perder capacidad de decisión a la principal institución implicada en el futuro del municipio”.

El regidor Popular y el Secretario General del PP de Sitges consideran que “este cambio ahora es gratuito y hace pensar que sea más por motivos electoralistas que por criterios de utilidad”, han añadido que pedirán a CIU “explicaciones de su actitud que ha vendido el futuro de Sitges haciendo que el municipio dependa más de decisiones de fuera”. En este sentido Carretero y Llombart han reiterado que “CIU ha sido cómplice de que Sitges pierda peso en el Consorcio”.

Aun así el Partido Popular de Sitges considera que estos cambios obedecen a una estrategia para blindar las reformas de los museos Maricel y su entorno. En este sentido Carretero ha recordado que “se han cometido abusos como derrocar una edificación protegida en base a una licencia que puede ser incorrecta”. Por esto el regidor ha reiterado que “el Partido Popular continuará realizando las acciones que considere oportunas por tal de evitar que esta reforma se lleve a término tal y como está planteada y, anuncia que promoverá en caso de gobernar en Sitges después de las próximas elecciones de mayo una modificación del proyecto mas respetuosa con el estado original de los edificios tanto los exteriores como los interiores”.

dimarts, 22 de febrer del 2011

LA PLATAFORMA SOS SITGES INTERPOSA RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU


Desestimada per part del fiscal i de la Plataforma SOS Sitges la via Penal,  coneixedors de l'informe realitzat per l'Assessoria Jurídica del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i seguint la via administrativa que es va iniciar el 26 de novembre de 2010, amb el "Recurs de revisió formulat contra la llicència d'obra major atorgada en data 12 de febrer de 2010 corresponent  a la restauració, condicionament i remodelació del conjunt d'edificis del museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu del Cau Ferrat de Sitges",  i un cop aquesta va ser inadmesa a tràmit per l'Ajuntament de Sitges el dia 21 de desembre de 2010, ahir 21 de febrer de 2011 la Plataforma SOS Sitges va interposar recurs contenciós administratiu  contra dita resolució de l’Ajuntament de Sitges, notificació que anava acompanyada d’un informe, no firmat per cap tècnic, i que vàrem comentar en aquest mateix bloc.

EL FISCAL DE DELICTES URBANÍSITCS TANCA LA VIA PENAL PERÒ NO L'ADMINISTRATIVA

Un cop arxivades les diligències per part d'Antonio Pelegrin, fiscal de delictes urbanístics, el qual  no hi veu delicte a valoració penal dels fets denunciats, que és l'obkecte de la investigació per part d'aquest servei especial de Fiscalia,  en tractar-se d'una atuació promoguda i portada a terme per l'Adminsitració pública, especialment l'Ajuntament de Sitges, s'ha de deixar clar que aquella actuació s'ha d'analitzar en el marc dels delictes sobre el patrimoni històric. 

Tot i l'arxivament de la denúncia, en el seu informe el fical parla de  CONJUNT PROTEGIT, així com fa declara que "en aquest projecte aprovat finalment per l'Administració i en procés d'execució ÉS CERT QUE ES PRODUEIXEN CANVIS EN ALGUNS ELEMENTS PROTEGITS.

Referent a al casa Rocamora diu  que "ÉS DISCUTIBLE QUE FORMI PART JA QUE, ENCARA QUE MARICEL DE MAR EN EL PEPAC TÉ COM ADREÇA AL CARRER FONOLLAR NÚMERO 2-6 I EL CAU FERRAT EN MATEIX CARRER AL NÚMERO 9 I CAN ROCAMORA ES TROBA ENTRE AQUELLS DOS EDIFICIS, TAMBÉ ÉS VERITAT QUE DEL TEXT DE LA DESCRIPCIÓ DELS MOTIUS DE LA PROTECCIÓ DEL MARICEL DE MAR EN EL TEXT DEL PEPAC NO ES POT ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE AQUELL EN FORMA PART" .... 

Des de la Plataforma ens preguntem si hi ha algun altre edifici a Sitges que tot i estar dins del cadàstre, del PEPAC i del catàleg del Patrimoni, no existeixi?!!!! 

El seu informe segueix amb afirmacions com "Dins d'aquell edifici (fent referència a la Casa Rocamora) la CUINA AMB CERÀMICA D'INTERÈS ARTÍSTIC,seria traslladada ".

Ens preguntem, quin criteri és el que fa que la llar de foc tingui interès artístic i no les altres parts de la casa?

També diu que "Serien aquells aspectes del projecte finalment aprovats els que produirien una major alteració dels anteriors edificis, i per tant, es tracta de veure si hi ha indicis de la comissió d'aquell delicte sobre el patrimoni el fet que les Administracions responsabels de la seva aprovació final han donat els seu vist-i-plau malgrat conèixer aquelles transformacions. Doncs bé, en quan a l'edifici de Can Rocamora, QUE SEGONS EL PROJECTE PASSA A SER TRANSFORMAT DE MANERA RELLEVANT.

Finalment diu que " cal dir que la documentació examinada no es pot concloure que aquella edificació formés part del Maricel de Mar, la qual cosa suposaria, segons les normes establertes al PEPAC, QUE S'HAURIA DE MANTENIR DE MANERA ÍNTEGRA EL SEU INTERIOR I EL SEU EXTERIOR, per la qual cosa NO SERIEN POSSIBLES AQUELLES IMPORTANTS TRANSFORMACIONS PREVISTES PER A AQUELL EDIFICI EN PROJECTE.

"Com s'ha  explicat, HI HA DUBTES, sobre si aquell  edifici és un dels INTEGRANTS DEL MARICEL DE MAR, EL QUAL ESTÀ COMPOSAT PER LA UNIÓ DE DIVERSES EDIFICACIONS, per la qual cosa es considera que manca la seguretat de la seva inclusió real en aquell catàleg per tal de poder AFIRMAR QUE AQUELLES TRANSFORMACIONS ERA CLARA QUE NO ES PODIEN FER, i malgrat tot es va decidir fer-les."

Doncs si hi ha dubtes i no tenen prou informació, no entenem el pq no es docuementen i així aclareixen aquests dubtes!.


Segueix, dient que "Des del punt de vista d'aquestes diligències d'investigació, (..) es CONSIDERA QUE LA FAÇANA DE MARICEL DE MAR PATIRÀ UNA MODIFICACIÓ ESTÈTICA IMPORTANT amb la incorporació d'aquella façana de vidre  SI LA COMPAREM AMB LA SEVA VISIÓ ACTUAL. Ara bé, aquella TRANSFORMACIÓ no suposa la desaparició  DE LA FAÇANA RESTAURADA PROTEGIDA, que es manté, encara que recoberta per aquella façana de vidre".

Doncs si la façana marítima es considera protegida, i seguint el que es diu en el mateix informe que segons el  PEPAC, QUES'HAURIA DE MANTENIR DE MANERA ÍNTEGRA EL SEU INTERIOR I EL SEU EXTERIOR, per la qual cosa NO SERIEN POSSIBLES AQUELLES IMPORTANTS TRANSFORMACIONS PREVISTES PER A AQUELL EDIFICI EN PROJECTE" com és que en aquí es permet posar-hi aquest elemenet adicional que és la passarel.la de vidre?


Finalment el fiscal en el seu informe diu: "La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona en aquella decisió ja esmentada (aprovar el projecte) va CONSIDERA POSSIBLE aquella actuació en aquell edifici de Maricel de Mar que forma part del Bé Cultural d'Interès Nacional" 

Ens preguntem, evidentment el projecte és possible, però és compleix amb el que disposa l'art 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Català?

Ja que a l'informe diu que es considera " que aquella norma (l'art 35 de la LPCC) NO PERMET MODIFICACIONS D'ALINEACIONS, ALTERACIONS D'EDIFICABILITAT, PARCEL.LACIONS NI AGRAGACIONS D'INMOBLES, EXCEPTE QUE CONTRIBUEIXIN A LA CONSERVACIÓ GENERAL DEL CARÀCTER DEL CONJUNT, CONSIDERANT AQUELL ORGANISME QUE LA NOVA FAÇANA A MAR, TOT I QUE VARIA LES ALINEACIONS I LES CARACTERÍSTIQUES DEL CONJUNT PROCURA LA CONSERVACIÓ DEL MATEIX"

Per tant, des d'un punt DE VISTA PENAL, NO es dedueix que aquell projecte suposi, DES DE LA PESPECTIVA PENAL ABANS REFERIDA, una desaparició o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges.
Però això no suposa que existeixi des d'un punt de vista PATRIMONIAL, una desaparció o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges.



UN INFORME DE L'ASSESSORIA JURÍDICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DEL 22 DE MARÇ DE 2010 JA QÜESTIONAVA EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES

  
Després de la reunió mantinguda entre Xavier Solá,  Secretari General del Departament Cultura de la Generalitat, i membres de la Plataforma SOS Sitges, vàrem poder tenir accés a un informe del 22 de març de 2010 realitzat pel departament d'Assessoria Jurídica de la Generalitat de Catalunya. Aquest document  encarregat pel Conseller de Cultura del moment, el Sr. Tresserras, va servir com a base per a donar  resposta a un escrit enviat pel grup municipal de CIU a Sitges el 2 de març de 2010. 

Aquest informe jurídic demostra l'existència de molts dubtes sobre la legalitat del projecte de reforma i remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges. Entre les diverses afirmacions que s'hi pot llegir destaquem algunes com:
 1. En primer lloc, cal tenir en compte que els TRES edificis es troben dins el nucli antic de Sitges, declarat bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric, l'any 1972. A més, el Museu Cau Ferrat està protegit individualment com a monument històric.

Això implica que qualsevol actuació sobre aquests edifics, en TANT QUE ESTAN PROTEGITS, ja sigui individualement o com a conjunt, ha de RESPECTAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ.
Per tant, és la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural (CTPC) qui havia d'aprovar el projecte (...) i per fer-ho havia de COMPROVAR que aquest donés COMPLIMENT A LA NORMATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ. 

Tot i això, cal tenir en compte que l'informe tècnic que es va emetre, prèvia a l'aprovació del projecte per part de la Comissió, CONSIDERAVA QUE CALIA UN NOU DISSENY DE LA FAÇANA AL MAR DE L'EDIFICACIÓ DE CAN ROCAMORA QUE PREVEIÉS UN LLENGUATGE MÉS SIMILAR AL PREEXISTENT  (...). Aquesta observaciò, però NO VA SER "RECOLLIDA" per la Comissió.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i en concret el CTPC de Barcelona, únicament analitzen que el projecte d'adeqüi a la LPCC, SENSE ENTRAR A VALORAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSITCA, QUE ÉS COMPETÈNCIA DE L'AJUNTAMENT.

L'article 35.2 a) de la LPCC estableix que les intevencions en conjunts històrics S'HA DE MANTENIR L'ESTRUCTURA URBANA I ARQUITECTÒNICA DEL CONJUNT I LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'AMBIENT I SITUETA PAISATGÍSTICA. NO ES PERMENTEN MODIFICACIONS D'ALINEACIONS, ALTERACIONS EN L'EDIFICABILITAT , PARCEL.LACIONS, NI AGRAGACIONS D'INMOBLES, EXCEPTE QUE CONTRIBUEIXIN A LA CONSERVACIÓ GENERAL DEL CARÀCTER DEL CONJUNT.

La jurisprudència és força RESTRICTIVA pel que fa a les actuacions que es vulguin realitzar en conjunts històrics.

Afegeix la jusriprudència que la finalitat dels conjunts històrics és MANTENIR-LOS EN EL SEU ESTAT ACTUAL, DE MANERA QUE ES CONSERVI AIXÍ AMB LA MAJOR FIDELITAT POSSIBLE L'ESTRUCTURA URBANA I ARQUITECTÒNIA EXISTENT EN EL CONJUNT, MANTENINT LES CARACTERÍSTIQUES DEL SEU ENTORN...

Per tant, si efectivament fos cert que el projecte va més enllà del manteniment dels inmobles, desvirtua la naturalesa del conjunt i amb ella la morfologia tipològica dels diversos immobles i canvia la visualització històrica del poble de Sitges, el projecte podria entrar en contradiccions amb l'esmentat en l'article (35.2a) i jurisprudència anterior".

Cal doncs que la CTPC de Barcelona i el Departament puguin justificar clarament que el projecte de restauració compleixi amb els criteris d'intervenció fixats per la llei..."
Per tant, cal asseguranr-nos que efectivement el projecte que es vol subvencionar s'ajusti plenament a la legalitat, previ a la signatura del conveni."


Durant aquesta mateixa reunió també es va tenir accès al CONVENI DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I EL CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES. Pel  que es pot entendre, el document es va datar en un primer moment el 19 de novembre 2010, però al proximitat de les eleccions a la Generalitat van aturar aquest acte i finalement es va signar el 23 DE DESEMBRE DE 2010, quan l'antic govern ja havia perdut les eleccions!!!!!

dilluns, 7 de febrer del 2011

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 4 de febrer de 2011.


Dissabte, 29

L’associació SOS Monuments ha atorgat a la plataforma SOS Sitges el premi Admiracions conservades 2010, per la (sic) constant campanya de defensa dels Museus Cau Ferrat i Maricel, i per l’oposició contra el projecte de la seva urbanificació que desfiguraria tant la imatge de la façana marítima com confondria la identitat dels seus espais interiors. En paral.lel, l’Ajuntament ha rebut, de part de la mateixa entitat, el premi d’Admiracions destruïdes per la (sic) desafortunada reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel. Més enllà del crèdit o la importància que vostès li vulguin donar als donants o als receptors dels guardons, és innegable que el col.lectiu sitgetà ha pogut fer un cert encaix fora del terme municipal, i, sobretot, dins d'àmbits des dels quals cal pressuposar un fonament de criteri, tenint en compte el bagatge professional de les persones que s’hi mouen. En qualsevol cas, la plataforma ha rebut un suport moral que, com la majoria de suports morals, té poca influència de facto en la vida real. Les obres continuen a bon ritme i, de moment, sense contingències destacables (malgrat que, per a la plataforma, la desgràcia ja hagi estat consumada amb l'enderroc de Can Rocamora) mentre segueix el seu curs un procés judicial obert, que en questiona el marc legal dins el qual es desenvolupen. Les novetats cal emmarcar-les en el panorama polític. Dóno per segur que el nou conseller de cultura ha aconseguit una primera fita: que el mirin amb recel una bona colla de socialistes, i una no menys nombrosa colla de convergents, que arrufen el nas pel seu fixatge, i el de la seva mà dreta, Joan Pluma, tinent d'alcalde d'urbanisme de la monumental Girona, i protagonista d'enceses discussions i conflictes al ple municipal de la capital del Ter. Sigui com sigui, fent abstracció d'aquest context, m'asseguren, i ho crec, que l'exilat Ferran Mascarell és un home cultivat, de vasta cultura i àmplia capacitat de diàleg, com poden certificar des del sector. A Mascarell li agrada el projecte de Josep Emili Hernández Cros. Ja sóm quatre gats i un conseller, doncs. No és nova l'apreciació. Ja li agradava abans, quan no era -ai làs!- conseller de cultura de Mas. Així les coses, el que pot succeir a partir d'ara és interessant d'analitzar. En visita de campanya, i després d'haver-se entrevistat amb representants de la plataforma, Oriol Pujol -home locuaç, potser massa com ha pogut comprovar-se- assegurà que, d'arribar CiU al govern, es proposaria el reestudi o revisió del projecte. Des de la plataforma s'afirma que Pujol i l'actual conseller de governació, Felip Puig, s'han continuat interessant per l'estat de la questió, i que sobre la balança del jutge i dels analistes no hi ha el resultat estètic del mateix -motiu d'enceses apreciacions, per altra banda- sinó la possibilitat que la seva execució hagi vulnerat la norma urbanística existent. Vist així, que és una encertada manera de veure-ho, la influència del conseller de cultura en el debat intern que pugui produïr-se entre membres del govern de la Generalitat, es pot veure condicionada pel fet que el terreny de joc on es debat el moll de l'ós de l'assumpte, no rau, estrictament, en l'àmbit de les seves competències. Hores d'ara, el cert és que, mentre uns es mostren convençuts que les obres no podran aturar-se, d'altres no poden assegurar que la via dels tribunals, l’única que pot aturar-les, tingui data de sentència propera, mal que sigui perquè les taules dels magistrats estan plenes de casos per a resoldre.

Mentrestant, i arran del testimoni d'una sitgetana indignada, m'he tornat a mirar amb atenció la façana de la casa Vilanova-Massó. La façana de l'hostal Parellades, vaja, que ja va meréixer fa mesos una opinió molt positiva de la secció. El cas és que la sitgetana a qui em refereixo m'explica que la propietat de l'immoble ha estat multada perquè la reforma no s'ha ajustat fil per randa a la norma, i que aquells capitells de verd llampant hi han tingut molt a veure. Em costa trobar-li sentit i coherència a l'aplicació tan draconiana de la llei quan, tenint en compte la llarga llista de greuges que es poden veure arreu, potser hagués estat millor prioritzar la voluntat de la iniciativa i l'esforç econòmic dels propietaris, abans de castigar-los per mor d'uns capitells que d'aquí quatre dies hauran empal.lidit per l’acció del sol i els agents atmosfèrics. És bastant més trist comprobar, per exemple, com l'incivisme incontrolat ha embrutit impunement la cantonada de l'immoble amb el carrer Sant Pere.. A distància d’aquesta, la casa Sans i Bori, a la cruïlla Illa de Cuba-Sant Gaudenci, acaba de sotmetre's a un rentat de cara magnífic que també honora als seus propietaris, avesats a tenir-la sempre en estat de revista. Malauradament, a la cantonada següent, i tot i que l'Ajuntament guanyés fa temps el plet que obliga a retornar la casa a l'estat original, el Palauet Robert segueix igual...

Diumenge, 30. Migdia
Què diferencia el projecte de la fundació Stämpfli de Qualia? No és difícil respondre. Només cal seguir l'evolució de l'aventura des dels inicis. Bàsicament, aquesta és la història d’un artista metòdic i escrupulós, que coneix perfectament el terreny que trepitja, i el context en el qual es pot encaixar el seu petit-gran somni filantròpic, que ha compartit des de fa mig segle amb l’Anna, i, per extensió, amb Sitges. En conseqüència, el projecte de la fundació Stämpfli d'art contemporani neix d’algú que sap molt bé allò que vol, que sap com aconseguir-ho, que sap amb qui li cal parlar i acompanyar-se per a aconseguir-ho, i, finalment, que sap també com finançar-ho. Vet aquí la diferència. Només així s'explica el perquè de les bones sensacions que hom té cada cop que assisteix a algun esdeveniment relacionat amb la fundació. Tot respon a una estratègia precisa, mesurada i perfectament organitzada en el temps, que ens ha acostat, de manera periòdica, a fets i moments noticiables de l’evolució de tot plegat, des de la signatura dels convenis, fins a la inauguració de l’exposició al Miramar o, ara, la presentació del mercat del peix. L’aposta d’Stämpfli és agosarada. L’art contemporani no mou multituds, però l’evidència tomba. Sitges incorporarà una nova oferta cultural de primera categoria, de la qual acaba d’inaugurar-se’n un bocí, perquè la superfície total del complex s’aproparà als mil metres quadrats, repartits entre diferents seus.

A la contraportada de l'Eco de la setmana passada, Josep Maria Coll definia perfectament el concepte que ha presidit la reforma de l'antic mercat del peix, amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats precises d'un espai expositiu modern: “Volíem una caixa àmplia, neta i buida”. És l'aplicació eficaç de la màxima intemporal de la forma que segueix a la funció. L’edifici, amb molt bon criteri cedit a la fundació per l’Ajuntament, ha estat despullat de qualsevol artifici, tot respectant, i potenciant, els seus valors arquitectònics. Sota l’espectacular encavallat de fusta, amagat fins avui, ha quedat un espai d’ascetisme quasi monacal, de virginals parets blanques que amaguen amb elegància la moderna infraestructura de climatització que permetrà que les obres s’exposin amb les màximes garanties de conservació. Molts voldrien per a l’edifici de l’antic mercat, el que Stämpfli ha fet en el seu germà petit. Ha quedat perfecte.

dijous, 3 de febrer del 2011

EL PAÍS, 2 de FEBRER de 2011. SOS Monuments critica las reformas de la Rotonda, el Cau Ferrat y Maricel

SOS Monuments critica las reformas de la Rotonda, el Cau Ferrat y Maricel

J. Á. M. - Barcelona - 02/02/2011
 
La rehabilitación del edificio la Rotonda, situado a los pies de la avenida del Tibidado, que acabará transformando la construcción modernista en un bloque de oficinas, y la reforma de los museos del Cau Ferrat y Maricel de Sitges han llevado a la asociación SOS Monuments -que desde 1997 estudia, divulga y defiende el patrimonio cultural- a distinguir negativamente a los Ayuntamientos de Barcelona y Sitges por aprobar estos proyectos que, según ellos, supondrán menoscabo para los edificios. El distrito de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona también recibe un galardón por "el abandono en que mantiene desde hace años el monasterio de Valldonzella, en Collserola".

En el caso de la Rotonda -construida en 1910 y que Núñez y Navarro compró a los herederos del doctor Andreu en 1999-, la asociación afirma que "la intervención es desafortunada y con el aumento de volumen edificable se malogra un gran monumento modernista". Josep Mora, presidente de SOS Monuments, afirma: "No sabemos cómo hay proyectos que consiguen permisos pese a las leyes". La obra, que podría acabarse en cuatro años, respetará la edificación en forma de L y la emblemática cúpula, pero se derribarán las partes no protegidas del interior y los añadidos superiores.

La asociación también entrega galardones a las personas y entidades con una actuación favorable con el patrimonio. Uno de ellos es el abogado Daniel Jiménez, que paralizó las obras del hotel del Palau. "Un premio que se debería hacer extensivo a todas las asociaciones que han trabajado para que el proyecto no siguiera adelante", asegura Jiménez.