dilluns, 19 de desembre del 2011

Garraf Notícies de Canal Balu. SOS Sitges valora els canvis en la reforma dels museus.

La satisfacció amb la que la plataforma SOS Sitges ha acollit els canvis en el projecte  de reforma fa preveure que la polèmica generada en el seu dia per algunes de les actuacions previstes inicialment, està apunt d'esvair-se. Ni l'elevació del sol, ni les passareles ni la façana de vidre que es contemplaven acabaran formant part de la imatge definitiva del conjunt arquitectònic que configuren els edificis del museu Cau Ferrat, palau Maricel i la Casa Rocamora.

El vídeo de la notícia el podeu veure aquí 



Entrevista a Vinyet Panyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges

Vinyet Panyella i la reorientació del projecte dels museus, escolteu aquí

Amb la nova directora-gerent del Consorci del patrimoni, Vinyet Panyella, conversem sobre la reorientació del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

Diari de Vilanova, 16 de desembre de 2011

divendres, 16 de desembre del 2011

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

VentdelCau VII
(La contrareforma)
“Hem demanat al projecte de museus que, dintre de les possibilitats, la façana de mar de Maricel recuperi la seva identitat d’edifici noucentista”

                                                            Vinyet Panyella

Per no fer Carnaval abans de cap d’any, deixaré l’assumpte dels nous horaris i recorreguts de les rúes per l’any vinent. Fins ara, ben pocs comentaris positius, per a no dir cap, he escoltat arran de la decisió. Ben al contrari... A veure si entre la crisi i els mossos encara tornarà el fardo? En bon moment vaig incinerar la parca sens dubte....
Dimecres, 14 de desembre. 16h. Museu Romàntic
Amb una humitat que aconsegueix que dins de la casa se senti una fredor superior a la del carrer, es presenta el pla d’actuació del Consorci del Patrimoni de Sitges al primer pis del museu Romàntic. Allí on el temps s’aturà quan no tothom duia rellotge. L’edifici també està un pèl atrotinat en algunes dependències, però no seré jo qui digui que algú faci alguna cosa quan el més calent és a l’aiguera museística. Compareixen davant dels mitjans de comunicació i els treballadors i tècnics de l’ens co-gestionat per Diputació i Ajuntament  -entre daurades cornucòpies, cadiratges isabelins, decoratives grisalles i les sempre impactants aranyes de cristall- l’alcalde Forns i Vinyet Panyella per a desvetllar, entre d’altres coses, el misteri de la nova i contrareformada façana de mar de Maricel i Can Rocamora/Xicarrons, i, tant o més important que l’anterior, les bases del projecte museogràfic fins avui mai no exposat.

I gairebé al final de la intervenció de la nova gerent, aparegué projectada la façana de la concòrdia. La que ha de conciliar objectius, desitjos, interessos, suggeriments, voluntats, opinions, discussions i polèmiques, criteris de tota mena i polítics de colors diferents, institucions, ciutadans, plataforma, artistes, tècnics, el món en general i als sitgetans en particular, com no ho va fer la seva antecessora, protagonista d’un periode ciclotímic que la secció ha intentat reconstruir en aquesta mena de serial que, probablement, arribarà a la mida televisiva dels tretze episodis si seguim així. I començo amb un posicionament sense embuts, tenint en compte que sóc esclau del que vaig escriure i ho assumeixo de dalt a baix, perquè continuo pensant allò que pensava. Dit això, m’agrada el que he vist? Si. Està molt bé. M’agradava el que vaig veure el 2009? Si, estava molt bé també. Creuen en la conversió dels justos?. És broma. De les dues afirmacions no cal que en surti quelcom de contradictori o excloent, perquè fan referència als coherents resultats finals de sengles maneres molt contraposades d’entomar un encàrrec. Tampoc ara no s’ha pogut ensenyar gran cosa perquè, com es va assenyalar, el que hi ha dibuixat és un alçat bàsic de la façana de mar, i de les plantes dels edificis, però dóno per segur el vist i plau general, perquè es parteix del pressupòsit que encapçala l’article d’avui. El que em convenç és que es defuig de la mera reconstrucció historicista del conjunt arquitectònic tal i com estava a principi de segle XX –abans de ser potinejat a finals dels 60, amb la construcció de l’apartament del doctor Pérez Rosales i la façana de Can Rocamora- i s’opta per una actuació que vol recuperar un esperit estètic a partir dels elements més significatius del conjunt diguem-ne que original. De la mateixa taula de l’arquitecte, doncs, han acabat sortint dues propostes antitètiques d’abordar un repte. No és, ni ha estat, ni serà, el primer cas en la història. Per uns instants he recordat l’incendi del Liceu i les discutides sobre si calia reconstruir-lo fil per randa, o plantejar un teatre de bell nou. Per fortuna, el cas que ens ocupa no té un origen tan traumàtic, malgrat que hi pugui veure algun que altre lligam en els diferents criteris d’intervenció. Sigui com sigui, el que pot assegurar-se és que no hagués existit mai la façana de vidre si el procés de redacció d’aquest projecte hagués començat pel que es va descobrir dimecres passat, i hagués continuat de manera més dialogada i sensible a l’entorn. El disseny presentat aquesta setmana, amb tots els matisos que s’hi puguin afegir, respon als desitjos d’una munió de sitgetans vehiculats a través de la plataforma SOS Sitges. I a la plataforma li escau el mèrit d’haver-ho aconseguit.  Adéu passeres, adéu vidriera, adéu polèmica gràcies a Déu. I adéu a la tarima-tablao dels sistemes de climatització al primer pis del Cau Ferrat. El Cau Ferrat no es toca rebla la directora, mentre assegura que els tècnics s’esmerçaran en trobar la manera de climatitzar-lo sense ferir-lo ni ferir sensibilitats. Josep Emili Hernández Cros ha respost al nou encàrrec com ha respost Vinyet Panyella, qui, en el seu dia, no va mostrar-se obertament contrària al projecte inicial i si, en canvi, al procediment administratiu que l’envoltà. Entre d’altres coses perquè no creu –i és una bona observació- que l’adequació als nous requisits hagin desvaloritzat una feina que segueix contenint elements prou valorables i importants. Sense poder aprofundir en les beceroles de la proposta museogràfica, Can Rocamora –pendent encara d’una decisió judicial que pot tombar moltes coses- continuaria essent el distribuidor del fluxe de visitants a Cau Ferrat i Maricel, i esdevindria, en la seva primera planta, on se situaria la llar de foc i els paraments de ceràmica reconstruïts, un petit centre d’interpretació a l’entorn dels noms propis que envolten la història del conjunt museístic, fora del temple de Rusiñol: Deering, Utrillo, Casas, Xicarrons o Rocamora. El segon pis de l’immoble es destinaria, com ja es preveia, a espais de formació i difusió de continguts, en el marc d’un programa molt potent pel que fa referència a la explotació del vessant pedagògic del nostre patrimoni, i que es féu valer de manera molt explícita en la roda de premsa, quan s’assegurà que l’objectiu és que cap escolar sitgetà es quedi sense visitar els museus de la vila almenys dues vegades en la seva etapa d’educació inicial.

Pel que fa al Maricel, l’organització interna del futur museu sembla també prou definida. La planta baixa mantindria alguns dels senyals d’identitat ja coneguts de sempre, mentre que al primer pis se situaria, en indret de privilegi, la col.lecció municipal d’art, des del Luminisme fins a les obres de mitjans de segle XX. Les anteriors al periode inicial s’exposarien al museu Romàntic. La segona planta del Maricel es dedicaria al llegat del doctor Jesús Pérez-Rosales, incloent-hi un àmbit que serveixi per a glossar la figura del filàntrop, poc present en el mapa humà d’aquesta història. Finalment, caldrà recol.locar la col.lecció de marineria d’Emerencià Roig –que bonica quedaria a Can Falç- i un munt de serrells que, poc a poc, aniran afegint-se a la llarga llista de feines pendents. Si no apareixen nous entrebancs, el Cau Ferrat podria inaugurar-se d’aquí un any. El Maricel abans o després de l’estiu del 2013. El comptador torna a posar-se en marxa, cal esperar que fins al final. Mentrestant, a la primavera de l’any vinent ens espera una exposició al Miramar que ens farà redescobrir les grans peces del Cau. Valdrà la pena.

dijous, 15 de desembre del 2011

Ràdio Maricel, 15 de desembre de 2011

Nou rumb pels museus

En roda de premsa, l’alcalde Miquel Forns i la gerent del Consorci del Patrimoni, Vinyet Panyella, presentaren el pla d’actuació de l’ens pels propers anys, centrat en el projecte de reforma dels museus, que incorporarà les propostes que en el seu dia plantejà la plataforma SOS Sitges.

Escolteu aquí 

EL PUNT-AVUI, 15 de desembre de 2011

Museus amb sensibilitat

Els canvis en el projecte de reforma dels museus de Sitges fa endarrerir les obres fins a l'estiu del 2013

L'actuació tindrà en compte les crítiques ciutadanes i combinarà l'accessibilitat amb la conservació

 Míriam de Lamoemail protegit

 
La façana marítima dels museus, ara en obres, retornarà als seus orígens noucentistes 

De projecte trencador i agosarat a una tornada a les arrels: aquest és el viatge viscut pels museus de la façana marítima de Sitges durant els darrers dos anys amb motiu d'una remodelació que no finalitzarà fins l'any 2013.

El –llarg– recorregut té diversos protagonistes: un exgovern d'esquerres que va moure cel i terra per aconseguir una inversió de més de sis milions d'euros, però que no va escoltar les crítiques al canvi radical en la fesomia dels museus; una plataforma de veïns que ha lluitat per protegir l'essència dels edificis, i han arribat fins i tot als tribunals; i, finalment, un nou govern integrat per CiU, el PP i dos grups independents que han rebut amb els braços oberts les propostes ciutadanes, i han complert la seva paraula electoral de fer rectificar l'actuació.

“Per raons de sensibilitat i d'estètica es canvia el projecte. No ha estat un caprici”, va dir la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ahir durant la presentació del pla d'actuacions de l'entitat. Integrat per l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, el consorci és l'encarregat de gestionar els museus. El 2009, la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per fer accessibles els equipaments va suscitar la polèmica: un col·lectiu de ciutadans va oposar-se a la proposta, argumentant que en desvirtuava la imatge; la plataforma veïnal també demanava la conservació de la casa Rocamora, un edifici enderrocat arran de les obres i que, segons el col·lectiu, s'hauria d'haver protegit.

La directora del consorci va ratificar que el nou projecte de remodelació “evitarà l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres” (l'accessibilitat serà possible gràcies a ascensors i una plataforma), i també es descartarà l'elevació del sòl d'una de les plantes per encabir els sistemes de climatització. Amb aquests canvis, el consorci s'estalvia els “danys econòmics, patrimonials i museístics” que implicaria una sentència desfavorable al recurs contenciós administratiu interposat per la plataforma ciutadana; el col·lectiu va demanar la suspensió cautelar de l'obra, argumentant que la llicència d'obres era il·legal perquè no respectava la protecció del patrimoni.

El compromís d'introduir canvis en la reforma és que no augmenti el pressupost original, fixat en 9,9 milions d'euros. La curiositat del cas és que el mateix arquitecte que va idear la controvertida passera de vidre, Josep Emili Hernández Cros, ha hagut de redissenyar el projecte. Segons la directora del consorci i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, l'arquitecte ha actuat com “un bon professional” i “s'ha adaptat a la nova situació”. La remodelació, que va començar l'estiu del 2010, no finalitzarà fins a l'estiu del 2013 (un any més tard del previst), quan estarà llest el museu Maricel de Mar. A finals del 2012, però, ja reobrirà l'antiga casa museu de l'artista Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat.

Directe.cat, 14 de desembre de 2011

El projecte de reforma dels Museus de Sitges finalment es modificarà per complir les demandes de la plataforma

El projecte de reforma dels Museus de Sitges finalment es modificarà per complir les demandes de la plataforma Sitges (ACN).- El Consorci del Patrimoni de Sitges, constituït fa unes setmanes amb nous membres després de les eleccions municipals, ha presentat el projecte bàsic de reforma de la remodelació dels Museus de Sitges -Museu del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora-. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ja va assegurar durant la campanya electoral que escoltaria les propostes de la Plataforma SOS Sitges, que mig any després es veuen sobre paper. La directora del Consorci, Vinyet Panyella, ha titllat la proposta inicial de la reforma "d'agressiva visualment i artísticament", "d'il·legal" en alguns aspectes i ha destacat que la modificació és conseqüència d'una "demanda social" i per raons de "sensibilitat popular".

Nota de premsa de l' Ajuntament de Sitges, 14 de desembre de 2011,

El nou projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar conservarà la façana marítima original

La reobertura del Museu Cau Ferrat es preveu que sigui entre la tardor i l’hivern del 2012 i la reobertura de Maricel de Mar a l’estiu del 2013. 

“Hem demanat que la façana de mar recuperi la seva identitat d'edifici noucentista”. D'aquesta manera, Vinyet Panyella, directora- gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges des de l'1 de desembre, anunciava al Museu Romàntic una de les decisions més esperades. El projecte de la reforma dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar elimina la façana marítima de vidre i les passarel·les i manté l'aspecte original del 1918. Per tal d'assegurar la mobilitat de les persones a la planta superior dels tres edificis museístics s'incorpora una plataforma mòbil i unes escales que permeten la connexió entre els diferents espais.

Vinyet Panyella ha assegurat que “el projecte actual no invalida l'anterior, sinó que planteja uns canvis que han estat necessaris, alhora que respectuosos amb la nostra història i identitat sitgetana”. 

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns s'ha mostrat molt satisfet per la proposta actual dels museus, ja que “recull els desitjos del govern i de les reivindicacions ciutadanes, que persegueixen preservar la imatge original del que és un dels valors més preuats de Sitges”.

El projecte arquitectònic planteja els requeriments comuns per als museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora com són la rehabilitació general, la preservació dels elements artístics, l'accés físic, la incorporació de la climatització o la creació espai per a col·leccions, formació i activitats, entre altres qüestions. 

Les raons que han portat a replantejar el projecte són l'adequació al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, evitar l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres, retornar a la verticalitat de la façana marítima del conjunt museístic, i evitar l'agressivitat artística del sòl elevat a la planta noble del Cau Ferrat.

El projecte bàsic de la reforma s'aprovarà aquest mes de desembre, al gener del 2012 es tramitarà la llicència del projecte a l'Ajuntament de Sitges i la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat, al febrer del 2012 es farà el lliurament del projecte executiu i finalment, la previsió és que la reobertura del Museu Cau Ferrat sigui la tardor / hivern del 2012 i la reobertura de Maricel a l'estiu del 2013. 

El projecte de remodelació d'aquests tres edificis museístics és un dels punts més importants del nou pla d'actuació dels museus de Sitges que contempla novetats molt destacades. 

Un dels principals objectius del nou pla d'actuacions és evitar les generacions absents. Això vol dir que des del consorci es treballarà per tal que els escolars visitin, com a mínim, en dues ocasions, etapa d'infantil i de secundària, els museus de Sitges. Paral·lelament les actuacions del Consorci del Patrimoni es basaran també en:

• Fer accessible la cultura en temps de crisi
• Fomentar el respecte dels béns i les institucions
• Ús i utilitat social
• Incentius de creativitat
• Orientació, social, qualitativa i econòmica

Aquestes accions es faran mitjançant programes de difusió, de comunicació i de la gestió integral de les col·leccions. Entre les principals novetats dels programes de difusió, hi ha el projecte De Can Falç a Can Llopis que vincula el Museu Romàntic a la història de Sitges, al segle romàntic i al conreu de la malvasia potenciant al mateix temps la col·lecció de nines de Lola Anglada. També es projecta l'exposició Art Modern: pintura, dibuix i escultura al Cau Ferrat per mostrar la riquesa de les col·leccions del Cau Ferrat i apropar-les a tot tipus de públic, inclosos els alumnes de les escoles de Sitges amb una exposició amb més de 300 peces que es podrà visitar a l'Edifici Miramar. Panyella ha explicat que aquest “és un programa ambiciós perquè mentre estiguin els museus tancats, volem reconstruir amb els ulls del segle XXI un discurs complementari del Cau Ferrat amb la col·lecció d'art modern”.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Sitges corregeix l'obra més polèmica. La Vanguardia, 10 de desembre de 2011





Sitges corrige su obra más polémica


El cambio de color político en el municipio provoca la revisión a fondo de la restauración de los museos
La finalización de los trabajos se retrasa y se elimina la controvertida fachada acristalada orientada al mar

Ramon Francàs
Sitges

Los cambios de gobierno en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona han dado un vuelco al proyecto ya en marcha de restauración de los museos de la fachada marítima de la población turística de la comarca del Garraf. Con las obras ya avanzadas, los nuevos gobernantes han corregido, tanto en términos presupuestarios como de concepción del proyecto, la idea inicial, atendiendo de paso algunas de las quejas que los propios vecinos de Sitges habían manifestado de forma reiterada.

Durante décadas los corrosivos efectos del mar erosionaron gravemente los edificios museísticos situados en la fachada marítima de Sitges, que se asientan sobre las rocas del mar. Este municipio perseguía restaurar desde el 1994 este conjunto museístico integrado en el casco antiguo y declarado conjunto histórico en 1972. Pero no fue hasta el 2007 cuando se logró un pacto entre el Ayuntamiento de Sitges, la Diputación de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Fomento en el que se comprometieron finalmente cerca de 10 millones de euros para afrontar la restauración estructural del Museo Maricel de Mar, Can Rocamora y el museo Cau Ferrat. El proyecto fue aprobado y superó todos los trámites legales, que firmó el arquitecto Josep Emili Hernández-Cros, autor entre otros trabajos de la restauración del barcelonés edificio de la Pedrera de Antoni Gaudí. Incluso la Fiscalía de Delitos Urbanísticos de Barcelona archivó una demanda interpuesta por la plataforma SOS Sitges al no observar delito alguno, aunque sigue abierta su demanda por vía administrativa.

 Las obras, consistentes en la restauración de las fachadas, el refuerzo de los forjados y la renovación por completo de las cubiertas, arrancaron el 1 de julio del 2010 y han avanzado notablemente, aunque con una desviación de cerca de un millón de euros sobre los 6,2 millones de la adjudicación de los polémicos trabajos. El proyecto ha encontrado una fuerte contestación ciudadana liderada por la Plataforma SOS Sitges. Su portavoz, la historiadora del arte Beli Artigas, afirma que todo el conjunto museístico está protegido con el nivel más alto por el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico de Sitges y que, por lo tanto, se hace necesario "conservar estrictamente todos los volúmenes y fachadas de los edificios".

Los cambios políticos en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona –los socialistas gobernaban las dos instituciones, que ahora han pasado a estar presididas por CiU– permitieron que a finales de agosto se paralizaran parcialmente las obras. Tanto desde la corporación provincial como desde el Consistorio se asegura, no obstante, que este parón no supondrá alargar más de seis meses el cierre previsto de unos museos que pretenden reabrir, a lo sumo, a finales del 2012.

El cambio político en el Ayuntamiento y en la Diputación ha facilitado también abrir la puerta a una alternativa que permita la protección de la fachada posterior manteniendo sus elementos originales, como había pedido y hasta suplicado la Plataforma SOS Sitges.

La alternativa, según el Ayuntamiento, será presentada la próxima semana. El alcalde, Miquel Forns, considera que "la reorientación del proyecto coincide con el sentimiento generalizado" de los vecinos de Sitges. Forns añade que preservar las fachadas es ahora un "objetivo prioritario", así como trabajar para no retrasar en exceso la reapertura de los museos.

El proyecto revisado modificará la conexión prevista con rampas entre los museos y, sobre todo, dará carpetazo a uno de los elementos más llamativos y a la vez controvertidos del proyecto, una nueva gran fachada acristalada orientada al mar que hubiera permitido "dialogar con el Mediterráneo", en palabras de Antoni Sella, hasta noviembre director del Consorci del Patrimoni de Sitges. Esta superficie acristalada se proyectó como "una segunda piel" en las fachadas posteriores, solo visibles desde el mar. Sella aseguraba de forma tajante que "no estábamos destrozando sino revalorizando nuestro patrimonio". En cambio, desde la Plataforma SOS Sitges se ha hablado de "destrozo" y de "grave riesgo" y se asegura, entre otros argumentos, que "las prisas y la necesidad técnica y constructiva de derribar la Casa Rocamora hizo que no se tuviera en cuenta el origen medieval de este bellísimo edificio". Desde el 1 de diciembre Vinyet Panyella, ex diputada del Parlament y ex directora de la Biblioteca de Catalunya, ha relevado a Sella al frente del Consorci.


Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 9 de desembre de 2011



(.....)

Dijous, 1 de desembre

Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.

dissabte, 3 de desembre del 2011

El marge llarg, de Vinyet Panyella. A l'Eco de Sitges, 2 de desembre de 2011

Des del passat dia 1 de desembre, Sra. Vinyet Panyella  és la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges en substitució del Sr. Antoni Sella.  Des de la Plataforma SOS Sitges esperem que la Sra. Panyella hagi canviat el seu punt de vista sobre el projecte inicial, el qual va lloar en dos articles publicats en la seva columna setmanat a El Eco de Sitges, "Ja era hora" el dia 1 d'agost de 2009 i "El Museu del Cau Ferrat (Dos comiats, 1)" del 20 de gener del 2010.

Article publicat al bloc Quaderns de Terramar i a l'Eco de Sitges del 2 de desembre de 2011

Un dia nou

“El Museu com a avantguarda” (Palma Bucarelli)

U de desembre. Inicio una nova etapa de la meva vida al front del Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre dos mestratges. L’un, de Joaquim Folch i Torres  (Barcelona, 1886- Badalona, 1963), escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d’art i director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939), qui va convertir el Cau Ferrat en museu públic i va vetllar pel seu desenvolupament i creixement fins 1939. L’altre, de Palma Bucarelli (Roma, 1910-1998),crítica d’art i historiadora de l’art, directora de la  Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma (1942-1975). En companyia de Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Charles Deering, Lola Anglada, don Josep Bonaventura Falç i els seus descendents Llopis i Pere Stampfli. Amb un equip de treball que estima la feina que fa. Amb el suport institucional de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges. Amb els ànims que em donen la família i els amics. Amb uns anys per davant que són de repte, de compromís i d’il.lusió. Perquè l’art de tots els temps converteix el Museu en avantguarda.

Museu del Cau Ferrat

Museu Maricel de Mar

Museu Romàntic

Palau de Maricel

Fundació Stämpfli Art Contemporani

dimecres, 23 de novembre del 2011

El bloc de Miquel Forns, alcalde de Sitges


dimarts 22 de novembre de 2011

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

dijous, 10 de novembre del 2011

CONVERSIÓ DE LA CASA ROCAMORA EN MUSEU RAMON CASAS I PINACOTECA DE SITGES


La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.

Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora). 

Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat. 

Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.

Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul·la col·laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?

En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros. 

Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.


L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística. 



És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col·locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal. 



En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.


La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.


Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col·lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col·lecció d’art destacable.

I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!

Plataforma SOS Sitges

diumenge, 6 de novembre del 2011

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ràdio Maricel, 2 d'Octubre de 2011

El projecte dels museus incorporarà les reivindicacions de SOS Sitges i Vinyet Panyella serà la nova directora del Consorci del Patrimoni.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Museums of Sitges will be restored, not remodelled

What started as a partial halt to the refurbishing of the museums Cau Ferrat and Palau Maricel in Sitges (Garraf), is now officially a change of plans. The details are still to be worked out, but the CiU-lead municipal government has announced that the most controversial feature in the original plan – the glassed-in ramp on the facade facing the Mediterranean - will not come into existence, which in fact means that some already completed reforms have to be undone.

The now announced changes meet with protests from the earlier PSC-lead local government, which claims that they threaten the financing, since it depends on an agreement between several parties (the Spanish central government, the Catalan Generalitat and Diputació de Barcelona) and also risks delaying the end date with up to two years.

On the other hand, representatives of SOS Sitges – the platform channelling the anger many citizens feel since this project was initiated above their heads – reveal signs of restrained jubilation. As they see it, the town cannot be allowed to destroy an architectural heritage so closely connected with the artists Santiago Rusiñol and Ramon Casas, with the art promotor Miquel Utrillo and the North American collectionist Charles Deering.

- - -
Read more in Catalan – Ajuntament de Sitges – and Spanish - El País

BLOC DE LUIS SORAVILLA, 16 octubre de 2011


Hace tiempo que no hablo de lo que le están haciendo a tres edificios de Sitges, la casa Rocamora, el Cau Ferrat y el Maricel. Están siendo sometidos a una remodelación. En este caso, remodelación es un eufemismo que significa vamos a arrasar con todo y haremos un museo nuevo. El proyecto afecta a la fachada marítima, que pierde su carácter mediterráneo para convertirse en una vulgar mampara de vidrio que esconde unas feas rampas.

Ya me lo contó una vez un profesor de Historia del Arte: cuando uno copia o modifica una obra de arte, sólo tiene dos opciones, o hace el ridículo o comete un asesinato. Es decir, o no puede superar la obra original y hace una pifia, o hace algo tan notable que supera lo que ya existía, que pasa a segundo plano. En el caso de este proyecto, lo único notable es la pifia, monumental.

El proyecto es tan vulgar... Fíjense que ya no me meto ni con el patrimonio ni con el recuerdo de lo que fue la fachada marítima. No hace falta. Decir que es feo es un juicio de valor, no es objetivo, pero afirmar que no aporta nada nuevo es evidente. Es una vulgaridad mil veces vista y novecientas noventa y nueve veces censurada. Además, la fachada posterior, madre de muchas polémicas, da al mar, al sol casi todo el día... y es de vidrio. Una fachada de vidrio en el Mediterráneo es como hablar de un cortijo en Moscú, una burrada.

El efecto invernadero será de 400 kW de media a lo largo del día durante todo el año (el cálculo es conservador) y los inválidos que utilicen las rampas o se achicharran ahí mismo o poco les faltará. Además, la sal se pegará a los cristales, que tendrán que limpiarse continuamente. En pocas palabras, el aire acondicionado de los tres edificios tendrá que tener una potencia de 600 kW, tirando bajo, y el coste de mantenimiento de la fachada será notable.

¿A qué arquitecto se le ocurre...? En fin, o es uno de ésos tan buenos que se les permite todo, o la cadena de estupideces se ha alargado más de la cuenta y nadie ha sabido ponerle freno. Opto por la segunda opción.

La remodelación ha sido triste. Hablo por mí. El museo Cau Ferrat era una pieza de museo en sí misma, ya no existe. El paisaje está lleno de andamios y grúas. Sé que los encargados del derribo... perdón, de la remodelación... se han llevado por delante algunos elementos arquitectónicos y ornamentales: baldosas del siglo XVIII, por ejemplo, que coleccionaba Rusiñol para decorar su casa.

El presupuesto inicial del proyecto se estimó en diez millones de euros. El concurso lo ganó una UTE (unión temporal de empresas) por seis millones. Estos día sale en prensa que hay fundadas sospechas de haber dejado pasar una baja temeraria en el concurso, y temeraria lo es, un 40% más barata de lo que se creía que costaría el invento. También es noticia que el presupuesto ya se ha ido de madre. Un millón de euros, o 990.000, más o menos. Ahora no son seis, son siete, y subiendo.

Las razones son los imprevistos que se han encontrado en la obra. En otras palabras, que arrasando con todo casi se les caen los edificios al mar. Por poner un ejemplo, la estructura de acero y hormigón que tendría que sostener la fachada marítima de cristal, esa tan hortera, se asienta... en el techo. Genial. Porque nadie se tomó la molestia de calcular si las casas afectadas aguantarían el peso. Resulta que no lo aguantan. Carecen de cimentación (es un lecho de roca) y su estructura se asienta en paredes de carga. Esas paredes, construidas a la manera tradicional, no soportan esa genialidad arquitectónica y sólo empezar ya se han agrietado. Por lo tanto, ese desvío de un millón es sólo el principio.

Ojalá sea el final, pero el drama previsto se precipita hacia un desenlace fatal.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

ENJOY SITGES, 28 d'octubre de 2011






El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Es pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

El Punt-Avui, 29 d'Octubre de 2011

El Cau Ferrat tornarà als orígens

ALBERT MERCADER


Refaran el projecte


La pressió judicial de SOS Sitges contra la reforma, clau


S'eliminarà la pantalla de vidre prevista

L'exterior del palau Maricel de Mar. El nou projecte eliminarà l'estructura de vidre de la façana marítima Foto: A.M.

L'Ajuntament de Sitges refarà finalment el projecte de reforma del palau Maricel de Mar, la Casa Rocamora i Cau Ferrat, els elements més identificatius i turístics del municipi, per tal de restablir, dins de les possibilitats tècniques, l'estètica original. La reforma es farà tal com demana la plataforma SOS Sitges, que des de fa més d'un any denuncia que les obres que s'hi estan fent són un “atac” al patrimoni local. La reforma dels museus, que l'entitat sitgetana ha portat als jutjats, incorporava elements atractius per la visita –com ara una estructura de vidre–, consolidava una elevació de la primera planta de Cau Ferrat i eliminava finestres, però que poc tenia a veure amb els orígens de l'edifici. El nou consorci del patrimoni de Sitges, constituït dijous, va posar punt final al llarg debat i va deixar clar, en el nou informe de l'actuació que va fer públic, que es prioritzarà la conservació de la façana marítima amb l'eliminació de l'estructura de vidre, es reformarà la Casa Rocamora i s'eliminarà l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. El consorci diu que el primer que es farà és eliminar “al més aviat possible” tots aquells elements que s'havien executat contraris al nou esperit de l'actuació com ara la part de la passera exterior. L'anunci el van fer l'alcalde, Miquel Forns, i el president de la Diputació, Salvador Esteve, després d'assegurar que els canvis i l'acabament de les obres tenen els diners “assegurats”, però que retardarà l'acabament, al voltant de finals del 2012 per poder garantir la campanya turística del 2013. De moment, no es volen fer estimacions sobre el que costarà de més l'obra, adjudicada per 6,3 milions d'euros, segons informa l'Ajuntament. Forns agraïa públicament dijous el treball de la plataforma “que ha fet adonar la institució de l'afectació que tenia el projecte”. L'administració ha mogut fitxa i ara espera que el col·lectiu retiri el contenciós. Fonts municipals apuntaven ahir que aquest ésl'objectiu.