dimecres, 29 de desembre de 2010

LA FISCALIA DE DELICTES URBANÍSTICS VA INICIAR LES DILIGÈNCIES D'INVESTIGACIÓ DURANT EL MES DE JULIOL

Avui la Plataforma SOS Sitges ha rebut la notificació de la resolució del Regidor d'Urbanisme al RECURS que vàrem presentar el 26 de novembre de 2010 DE REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA MUNICIPAL D'OBRES PER A LA REMODELACIÓ DEL CONJUNT D'EDIFICIS A L'ENTORN DEL MUSEU MARICEL DE SITGES.

Segons l'informe tècnic jurídic del 20 de desembre de 2010, un informe que no està signat per cap tècnic de l'Ajuntament de Sitges, es resol:

Primer: INADMETRE A TRÀMIT el recurs de revisió, formulat en data 26 de novembre de 2010 (...)
Segon: DENEGAR LA PETICIÓ DE SUSPENSIÓ de l'executivitat de la llicència d'obres majors atorgada en data 12 de febrer de 2010
Tercer: DENEGAR LA PETICIÓ DE RETORNAR els edificis afectats per la llicència d'obres majors (...) al seu estat original.
Quart: NOTIFICAR aquest acord als interessats

Aquest document ens ha servit per a conèixer que el 30 de juliol de 2010, l'Ajuntament de Sitges va rebre ofici de la Fiscalia relatiu a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics. I que en data 16 d'agost i 20 d'agost de 2010 es remet a Fiscalia la informació sol·licitada a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics.

Pel que fa a la "presumpta" infracció urbanística l'informe de l'Ajuntament diu textualment que "cal endinsar-se en la normativa d'aplicació", però parlen de que s'ha de "tenir en consideració allò que, sense tenir caràcter normatiu, disposen els documents internacionals sobre els criteris de conservació i restauració del Patrimoni construït per tractar-se d'eines que inspiren les lleis que posteriorment regulen les referides intervencions: Carta de Venècia de 1964, i Carta de Cracòvia de 2000. Per no tenir caràcter normatiu, i per tractar-se d’un recull de solucions aportades per arquitectes durant unes jornades sobre Conservació que van tenir lloc l’any 1964 i l’any 2000, en aquest document no comentarem cap de les propostes que es detallen en aquest informe de l’Ajuntament de Sitges, el qual li dedica una pàgina de les vuit que el conformen.

Al parlar sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), i del conjunt d'edificis número 2 d'aquest Pla tornen a insistir en que "els edificis que, a judici del PEPPA, són elements singulars del propi conjunt: l'Església Parroquial i la casa Rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Destaca també en el carrer Devallada i Sant Joan,la conservació de la tipologia parcel·lària i quatre cases d'interès en l'ambient del Casc Antic. "

Doncs en aquesta mateixa fitxa quan es parla de la delimitació del Conjunt 2, inclou la Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard. En aquests PENYA-SEGATS dels que no se’n parla a l’informe de l’Ajuntament, és on es troba la façana posterior dels edificis de Maricel de Mar i Cau Ferrat, quedant clar que aquesta façana també està CATALOGADA i PROTEGIDA.

L'informe segueix dient: "NI UNA SOLA REFERÈNCIA A LA CASA ROCAMORA. EL PEPPA NO FA CAP REFERÈNCIA, NI PEL NOM, NI EN CAP DE LES FITXES DEL CATÀLEG, A LA CASA ROCAMORA. La única referència a la que s'acullen els al·legant la trobem a la fitxa del Maricel de Mar, concretament a la numeració de carrer que assigna l'edifici Maricel Mar (C. Fonollar 2-6). La casa Rocamora està en el número 4 del carrer Fonollar”.

Aquesta numeració coincideix amb la afirmació de la Plataforma SOS Sitges de que la que actualment es coneix com a Casa Rocamora, forma part del conjunt de Maricel de Mar, tal i com es demostra històricament; també es la mateixa que podem trobar en el cadatre de Sitges, on els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges.

L’informe fa un recull del motius de la catalogació i els elements que la van fonamentar. I diu que caldrà analitzar quins són els motius que disposa el PEPPAC. En relació al Maricel Mar diu que “entre els motius de catalogació d’aquests edifici, resultat de la unió de varis edificis i de diferents elements ornamentals..”. Doncs la que actualment es coneix com a casa Rocamora, originàriament era la casa coneguda popularment com Can Xicarrons i que va ser adquirida l’any 1915 per tal d’unir-la al conjunt de Maricel de Mar i situar-hi allà la casa d’hivern del propietari del conjunt, el senyor Charles Deering.

El que no es comprèn és que es valori que el Cau Ferrat està format per la unió de dues cases (Can Falua i Can Sense), i aquesta premissa no serveixi per a la casa Xicarrons que es va unir a l’antic Hospital per formar el Maricel de Mar.

Així doncs, un cop més, els tècnics de l’Ajuntament de Sitges utilitzen i desenvolupen només els articles que els interessa, de manera parcial i esbiaixada.


Quan parlen de l’enderroc de la casa Rocamora, només fan referència a l’enderroc de la façana de mar, que efectivament és un element configurat als anys 70 en una intervenció molt poc afortunada. I que consti que considerem justificat l’enderroc d’aquesta façana. Ara bé, no parlen pas de l’enderroc total del seu interior, incomplint la prohibició expressa de totes les normatives aplicables.

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993). Article 32. Prohibició d'enderrocament

- 1. Els béns immobles d'interès nacional només es poden enderrocar, parcialment o totalment, si han perdut els valors culturals que es van prendre en consideració a l'hora de qualificar-los. Prèviament a l'enderrocament dels immobles cal haver fet els tràmits necessaris per a deixar-ne sense efecte la declaració i, en cas que tinguin en el subsòl restes d'interès arqueològic, cal haver-hi fet la intervenció arqueològica preceptiva.

En aquest informe es diu “Els únics elements que desapareixen, es corresponen a la façana de mar, i són balcons, finestrals producte de reformes poc o gens rigoroses dels anys 70 i 80, baixants d’aigües residuals i volums corresponents a lavabos que s’havien instal·lat a la façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”.

Evident i malauradament els edificis que conformen el conjunt de Maricel de Mar i el Cau Ferrat han patit intervencions gens encertades que els hi han fet perdre el seu caràcter original, però això no pot restar importància al projecte original de Miquel Utrillo realitzat durant la primer dècada del segle XX. Si observem les imatges originals d’aquesta façana posterior, fotografies de mitjans la dècada de 1910 en les que es pot veure una construcció ordenada i cuidada, en cap moment podem acceptar l’afirmació de l’informe de l’Ajuntament de “façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”. Per a comprendre l’abast d’aquesta pèrdua, només hem d’estudiar la revista monogràfica sobre Maricel que va publicar l’arquitecte Josep Mª Martino l’any 1918, on es posen de relleu tots els elements arquitectònics i de decoració d’aquest edifici, que va ser incorporat al conjunt de Maricel de Mar l’any 1915, quan la casa Xicarrons fou adquirida pel Sr Charles Deering per incorporar-la al seu conjunt arquitectònic.

Per això no hi ha referència al nom “Casa Rocamora” en les fitxes del Catàleg, perquè forma part de Maricel de Mar, i així apareix inclús a la documentació del cadastre. També està grafiat en els plànols del PEPPAC de manera inequívoca, com a element protegit.

En la resolució de l’Ajuntament també hi trobem a faltar qualsevol justificació de les modificacions que es realitzen a l’interior del Cau Ferrat, on es modifica l’escala d’accés al pis superior i s’augmenta en 35 cm l’alçada d’aquest sostre.

Aquesta modificació és molt important, i té conseqüències formals molt evidents, ja que suposa “l’eliminació visual” de les bases de les columnes i dels festejadors de les finestres de la façana a mar. També suposa, evidentment, la modificació de l’alçada relativa al terra dels elements ornamentals i de decoració, dels capitells de les columnes, de l’alçada de les finestres, així com de les obres d’art adossades o penjades de les parets. Creiem que està justificat el reforçament de l’estructura de fusta del sostre, però per a això no és necessari augmentar en 35 cm la seva alçada. Considerem que aquesta modificació no està permesa pel nivell de protecció de l’edifici.

Pel que fa a la solució de la façana de vidre, esmenten l’article 35 a, on es diu:
"La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l'ús d'elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques"

Ja hem explicat que la primera consideració, i així ho diu la Llei, és la de conservació, recuperació, restauració i millora. S’entén que per a això puguin utilitzar-se tècniques i materials contemporanis, però no per a modificar-ne totalment el seu aspecte, amb una solució que modifica totalment la façana posterior dels edificis, i més quan la seva justificació no és certa, doncs no és imprescindible ni per a solucionar els requeriments d’accessibilitat, protecció i evacuació de l’edifici.

I aquí és on obvien el criteri més important, que és al que fa referència l’article 35 C i 35 F, on es diu:

c) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.

f) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

Ja ho hem explicat moltes vegades, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, la nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.

En un altre punt l’informe diu: “Però el que resulta més rellevant de l’article 35 és la prohibició de reconstruir total o parcialment el bé, tret que es facin servir elements originals, així com també la prohibició d’addicions mimètiques que falsegin la seva autenticitat històrica. Aquest extrem resulta especialment rellevant en tant que en la reivindicació dels al·legants es defensa una proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici. Cal dir que aquesta proposta contravindria clarament la legislació vigent”.

El que no es diu aquí, és que fins el dia que es van iniciar les obres de remodelació del Cau Ferrat i de Maricel de Mar, aquest edificis existien i si s’haguessin restaurat i no enderrocat, ara no caldria RECONSTRUIR amb nous material, sinó que amb l’eliminar aquestes construccions sobreposades a finals dels 80 apareixerien els materials i elements originals.

El que veritablement falsejarà la seva autenticitat històrica és el projecte actual que s’està duent a terme. Un altra puntualització és que gràcies a la molta documentació gràfica que existeix sobre aquesta façana marítima i que la Plataforma SOS Sitges ha anat recollint, l'associació en cap moment “proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici”, sinó que té totes les referències possibles per mostrar com era l’edifici en el seu inici.

Res de reinvencions suposades, el que reclamem des de la Plataforma SOS Sitges és que es respecti el nostre patrimoni arquitectònic.

dilluns, 20 de desembre de 2010

BAIX LLOBREGAT- GARRAF: LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ES VEU D'UNA MANERA DIFERENT SEGONS LA COMARCA?

El dia 15 de desembre, en el seu bloc personal, Joan Tardà, diputat d'ERC, escriu un interessant article que amb el títol de el "PSC i un alcalde que plega dijous condemnen a l'enderroc l'estació de Sant Feliu al Congrés", denuncia que tot i l'esforç d'alguns partits polítics, però principalement per la voluntant, pressió  i convenciment de la Plataforma popular "Salvem l'Estació del Tren de Sant Feliu",  sembla que l'enderroc d'aquest edifici de 1855 pot ser inmiment.

 Primer de tot, reiterar el suport de la Plataforma SOS Sitges a les reivindicacions i moviment de la plataforma "Salvem l'estació del Tren de Sant Feliu", amb la que ens uneix la  voluntat de conservar el patrimoni arquitectònic i cultural de les nostres poblacions. 

Però la lectura d'aquest article de Tardà,  on es mostra una clara inclinació a lluitar per a la conservació del patrimoni arquitectònic, social i cultural dels pobles de Catalunya, ens ha sobtat molt, ja que en un primer moment, i quan la Plataforma SOS Sitges iniciava el seu camí per tal d'impedir la destrucció del patrimoni sitgetà,  el grup d'ERC de Sitges no va denunciar en cap moment la desfeta patrimonial. Ara ja s'ha niniciat, les obres de remodelació dels museus,  però si en aquell moment haguessim tingut el suport de més entitats o grups polítics, avui part important del patimoni sitgetà no hauria desaparegut sota l'excavadora..... 

Davant d'aquesta doble mirada d'ERC hem enviat un missatge al bloc del senyor Tardà per deixar constància de la nostra estupefacció.

"Apreciat Joan, està molt bé aquest article i des de la Plataforma SOS Sitges estem totalment en contra de l'enderroc d'aquest edifici tan important pel patrimoni de Sant Feliu, per la qual cosa ja fa un temps en adherirem a la seva causa. Però aquest és un dels molts edificis que es troben en perill, i que sembla que únicament les Plataformes populars es mouen per tal d'aconseguir que no desapareguin. Un exemple per a nosaltres molt proper és el de la remodelació que s'està realitzant als museus de la façana Marítima de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Terra, conjunt del que també en forma part la Casa Rocamora. Aquest darrer edifici, tot i estar catalogat dins del patrimoni arquitectònic, i de formar part d'un Bé Cultural d'Interès Nacional, amb nivell màxim de protecció, ha estat enderrocat sense que les súpliques de la Plataforma hagin servit de res. Per cert, aquestes obres s'han realitzat amb el consentiment del grup d'ERC de Sitges, partit polític que en el moment d'aprovar el projecte de reforma formava part del govern sitgetà, amb la regidoria de cultura al seu poder....Està molt bé defensar el patrimoni, però s'ha de fer basant-se amb els interessos del poble, i no del partit!"

dijous, 16 de desembre de 2010

dimarts, 14 de desembre de 2010

DOS TRESORS... IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE MARICEL DE SITGES D'BANS DE 1916



DUES IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DEL MARICEL DE SITGES. LES FOTOGRAFIES HAN ESTAT PUBLICADES AL BLOG CRITICART DE LA BELI ARTIGAS, I QUE FORMEN PART DE LA SEVA COL.LECCIÓ DE POSTALS. EN ELLES ES MOSTREN LA FAÇANA POSTERIOR DE MARICEL DE MAR ABANS DE 1916, JA QUE COM ES POT VEURE, LA CASA DE CAN XICARRONS (ACTUALMENT CASA ROCAMORA), PETIT  EDIFICI QUE HI HA ENTRE EL MARICEL I EL CAU FERRAT, ENCARA NO HA ESTAT REMODELAT, I ENCARA NO FORMA PART DEL CONJUNT DE MARICEL.

dijous, 9 de desembre de 2010

VITRALLS RECUPERATS A SITGES...... I EL PARAMENT CERÀMIC TAMBÉ?

Telenotícies - 09/12/2010 1.49

Vitralls recuperats a Sitges

Fa cinc mesos que van començar a Sitges els treballs per condicionar els museus Maricel i Cau Ferrat. En aquest temps s'hi han descobert dues cisternes subterrànies i s'han localitzat uns vitralls originals que ara s'estan recuperant. Un equip de TV3 ha pogut entrar a l'interior dels edificis i visitar el taller de restauració.

L'ASSOCIACIÓ UNESCO GARRAF S'ADHEREIX A LA PLATAFORMA SOS SITGES

L'Associació Unesco Garraf, s'adhereix a la campanya de la Plataforma SOS Sitges per salvar els museus de la façana marítima.

Una associació o club UNESCO és un grup de persones que, compartint uns mateixos interessos, s'agrupen per donar a conèixer els ideals i els programes de la UNESCO i per promoure activitats relacionades amb els objectius i les campanyes de l'organització. Les associacions o clubs UNESCO són organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, que contribueixen als esforços a favor de la pau, la cooperació sud–nord, la prospectiva, els drets humans, els drets dels pobles i la protecció del medi ambient.

dimecres, 8 de desembre de 2010

divendres, 3 de desembre de 2010

LES FAÇANES QUE NO DONEN A UNA VIA URBANA SÓN FAÇANES O NO SÓN FAÇANES!!!!!

Durant la presentació del projecte de remodelació dels museus de Sitges que va tenir lloc fa gairebé un any, el 30 de gener de 2010,  l'arquitecte autor i director de les obres, Emili Hernández Cros, va afirmar rotundament que la façana marítima del Maricel i el Cau Ferrat no estava catalogada. Aquesta afirmació la basava en  un estudi que havia fet ell mateix sobre les tipologies de façanes, i havia arribat a la conclusió que  les façanes que no donen a una via urbana no es consideren façanes, i per tant no es cataloguen.

Doncs fa uns dies ens trobavem amb aquesta notícia als diversos diaris catalans, on es parla de la restauració de les façanes de les cases de la ciutat de Girona que donen al riu Onyar. En que quedem. Les façanes que no donen a una via urbana són façanes o no són façanes.


Diari de Girona, 27 de novembre de 2010


El projecte s'aprova la setmana vinent, afecta habitatges dels carrers Argenteria i Ballesteries i les obres començaran el mes de març. La segona fase de millora de les cases de colors afecta sobretot els habitatges de l'Argenteria.

T.CARRERAS

El procés de rehabilitació de les façanes de les cases de l'Onyar de Girona és a punt d'iniciar la segona fase. La setmana vinent s'aprovarà el projecte per rehabilitar catorze façanes més i es preveu que les obres puguin començar el març de l'any vinent.
La segona fase afectava dinou façanes, però en cinc casos s'ha considerat que estaven en prou bon estat com per no ser necessària una nova intervenció. La reforma afectarà quatre façanes del carrer Ballesteries i deu de l'Argenteria. Les obres tindran un cost total d'uns 500.000 euros, finançats al 60% per l'Incasòl. El fet de fer la rehabilitació en grup, segons l'Ajuntament permet, a més a més, que els residents hagin de pagar menys que no si ho fessin individualment. Actuament s'està rehabilitant també la façana de la Casa Masó, en uns treballs finançats en part pel Ministeri de l'Habitatge.
La primera fase va permetre rehabilitar setze façanes del carrer Ballesteries. La tercera i última fase ha de servir per rehabilitar dinou façanes d'edificis que estan situats a la rambla de la Llibertat.
L'objectiu dels treballs és recuperar la imatge aconseguida fa uns 26 anys. El finançament, que provoca que una part l'hagin de pagar els veïns, ha provocat algunes queixes tant dels residents com del principal grup de l'opsoció, Convergència i Unió.