dimarts, 20 d’abril de 2010

diumenge, 11 d’abril de 2010

ECO DE SITGES, 10 d'ABRIL DE 2010

CRÒNICA LOCAL, de Vicenç Morando: Any 15.
Diumenge, 4 d’Abril. Migdia
Fa quinze anys, la secció s’estrenà amb la inauguració de la pinacoteca municipal, i avui acomiada al museu Maricel el darrer dia de portes obertes. Assistència mitjana, bastant allunyada de les multituds del Cau Ferrat. I és que l'edifici conté grans coses, el problema és que estan ficades enmig d'una col.lecció eclèctica i no sempre ordenada, fins al punt que acaba per fatigar al visitant esgotat de tombar per un entorn que s’acosta, de vegades, al de les sales atapeïdes d'un antiquari, o d'un brocanter. Hom s'adona, en conseqüència, com, més enllà de la reforma, el Maricel necessita, sobretot, un projecte museogràfic radicalment diferent, que posi en valor allò que, de debò, justifica la visita al museu. I no són poques les peces que mereixen una col.locació de privilegi. Algunes ja la tenen i és impossible situar-les fora de l'entorn pel qual es concebiren -cas de la sala Sert- o pel qual semblen fetes a mida, com les escultures de Rebull, Llimona i Jou al mirador. Al primer pis caldria una reformulació total, i dalt de tot, allí on el visitant ja no sentia les cames, i més si venia d'una visita prèvia al Cau Ferrat, hi hem tingut la pinacoteca municipal -que demana preferència absoluta- o la col.lecció de marineria de Roig i Raventós, encaixada al pis superior de la controvertida casa Rocamora. I això per posar un grapat d'exemples que venen al cap de manera immediata. Mentrestant, a l'edició digital de La Vanguardia del dilluns de Pasqua, Oriol Pascual esmenà, amb un paràgraf lapidari, la informació que donà el periodista Ramon Francàs sobre la hipòtesi que ell estés darrera d’un projecte alternatiu: jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent. Te raó. L'arquitecte ha expressat sempre reflexions i possibles solucions a questions concretes del projecte global, que enten que no s'adiuen ni al marc legal vigent, ni a l'esperit que ha de moure una restauració. Molt em temo, en qualsevol cas, que, a aquestes alçades, tot és dat i beneït es presenti, o no, el que sigui.
Ben lluny, a uns 3 quilòmetres del Maricel, ja han començat les d'obres. M'ensenyen un reportatge fotogràfic de l'Atlàntida potes enlaire i, a primer cop d'ull, imposa la moguda. En un plat de la balança, l'alcalde parla de millores en l'aillament del so i els serveis de la discoteca, com a requisits d'obligat compliment dins de la maranya administrativa de la qual en penja el futur de la concessió. En l'altre plat hi ha la reflexió dels qui pensen en les conseqüències de la poderosa influència d'una de les empreses capdals de l'oci nocturn del país.



DIARI DE VILANOVA, 9 d'ABRIL de 2010


dissabte, 10 d’abril de 2010

TV3, 3CAT24.CAT, 9 d'ABRIL de 2010


El Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Cau Ferrat de Sitges, anomenats els museus de la façana marítima, han tancat les portes perquè els restauradors desmuntin tot el material que contenen i es puguin començar les obres de restauració, condicionament i remodelació a mitjan juny. Segons Antoni Sella, director del Consorci de Patrimoni de Sitges, les obres han de servir per resoldre tots els problemes dels museus.

Els edificis, a banda de ser antics, estan situats damunt del mar i això provoca problemes d'humitat, salinitat i rovell. A més, s'han de fer obres d'adaptació per a la conservació de les obres, la seguretat i l'accessibilitat.

Els museus de la façana marítima de Sitges estan ubicats damunt d'un penya-segat sobre el mar i no tenen fonaments. El pas del temps i les condicions meteorològiques han provocat que "la necessitat de restaurar-los sigui imperiosa", com ha constatat Antoni Sella.

Aquests museus han "esperat molts anys l'oportunitat per adaptar-se a les necessitats dels museus" actuals, ha afirmat Sella, "però es tracta d'una obra molt complicada per la seva gestió i ubicació al centre històric de la ciutat" i també per l'elevat finançament que necessiten les obres.

Des de principis d'any s'han començat a desmuntar els museus i es preveu que aquesta feina s'allargui fins al 15 de juny. Es tracta d'una feina lenta i laboriosa, ja que implica una tasca de revisió de totes les peces, de documentació i de reubicació.

A més, tots tres edificis contenen petites rajoles i arrambadors ceràmics que necessiten un personal específic que faci la feina de treure les rajoles una per una sense que es trenquin ni s'esquerdin.

Tot i la transformació que viuran els museus, Sella ha afirmat que el repte per al Cau Ferrat és que el visitant "no noti pràcticament res més enllà d'allò imprescindible", com pot ser "una obertura perquè hi puguin accedir els minusvàlids o una sortida d'emergència".
Pel que fa al Maricel, els canvis es notaran sobretot perquè es farà una nova zona de circulació per fer possible un diàleg amb el mar. Segons Sella, la gràcia d'aquests edificis és la seva localització davant de mar, però per qüestions de conservació s'ha hagut de tancar la mirada al mar. Amb el nou projecte es vol recuperar aquesta mirada.

Mentre durin les obres de restauració dels edificis, les obres que formen part dels museus "viatjaran" per diferents ciutats de Catalunya a través d'exposicions itinerants. La primera serà al mes de maig al Museu Picasso, on aniran bona part de les pintures del Cau Ferrat.

VILA WEB, 9 d'ABRIL de 2010


Sitges (ACN).- El Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Cau Ferrat de Sitges, anomenats els museus de la façana marítima, ja han tancat les seves portes perquè els restauradors desmuntin tot el material que contenen i es puguin iniciar les obres de restauració, condicionament i remodelació a mitjan juny. Segons Antoni Sella, director del Consorci de Patrimoni de Sitges, les obres han de servir per 'resoldre tots els problemes' dels museus. Per a Sella, els problemes rauen en què els edificis, a banda de ser antics, estan situats damunt del mar i això provoca problemes d'humitat', 'salinitat' i 'rovell'. A més, s'han de fer obres d'adaptació per a la conservació de les obres, la seguretat i l'accessibilitat.

dilluns, 5 d’abril de 2010

LA VANGUARDIA.ES, 5 d'ABRIL DE 2010

SOBRE EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES, Cartas a La Vanguardia. Oriol Pascual

Sr. Francàs, desprès de llegir el seu article a les pàgines d'aquest diari (29/03/2010) em veig obligat a fer un aclariment important. I és que jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent.
El que sí he fet ha sigut analitzar el projecte presentat pel Sr. Hernandez Cros, i expressar la meva opinió sobre alguns dels seus aspectes més polèmics, i que han provocat les protestes dels ciutadans de Sitges. (article publicat a l'Eco de Sitges el dia 12/02/2010).

Aquests aspectes són dos. En primer lloc, l'enderroc total –excepte la façana al carrer Fonollar- i la reconstrucció arbitrària de l"edifici de la casa Rocamora, inclós dins del Plà Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del municipi de Sitges, amb el nivell màxim de protecció; és a dir, conservació estricta de l'interior i l'exterior de l'edifici. I en segon lloc, la nova façana marítima de l'edifici de Maricel de Mar, amb una proposta de rampes de circulació exterior i galeria vidriada de grans dimensions, que altera i modifica totalment la tipol.logia i el paisatge arquitectònic del conjunt, qualificat com a Bé Cultural d'Interés Nacional, i també amb el màxim nivell de protecció.

Aquestes solucions es justifiquen, segons l'autor i defensors del projecte, en que així es dóna compliment a la llei d'accessibilitat i es procura la conservació del conjunt dels edificis i de les col.leccions que s'hi allotgen. Efectivament, són solucions a aquests dos requeriments, però no són les úniques possibles, ni les més adients, doncs modifiquen el que pretenen conservar. I quan es tracta, com és el cas, de realitzar intervencions de rehabilitació i restauració en edificis i conjunts catalogats i protegits, el criteri que ha de prevaler és precisament el de protecció i conservació, de forma que la intervenció passi el més desapercebuda possible.

I això no ha estat així, ni per part de l'autor del projecte, ni de les administracions que l'han encarregat, ni de l'Ajuntament de Sitges, que és en definitiva qui ha d'atorgar la llicència d'obres. Quí defensa doncs el patrimoni arquitectònic de Sitges?

ECO DE SITGES, 3 D'ABRIL DE 2010





dissabte, 3 d’abril de 2010

ES DIARI. DIARIO DIGITAL DE MENORCA, 2 d'ABRIL de 2010




Llegeixo a "La Vanguardia" del 29 de Març, que a Sitges "hi ha controvèrsia política i veïnal per la reforma del patrimoni museístic de la façana marítima". És evident que aquest conjunt, format pels museus del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el Maricel de Mar i Can Rocamora, son part inalienàble del patrimoni arquitectònic sitgetà. Restaurar els edificis demana discreció, i cal defugir els "arquitectes de prestigi", el quals, de manera general, solen donar la seva empremta, amb la qual cosa ja cal parlar d'"intervenció": els resultats solen ser desastrosos, i arquitectònicament no van més enllà del simple nyap -vegis com a mostra la intervenció a les muralles romanes de la Plaça Nova -Catedral- de Barcelona, ara tan "modernes"...

Cal no oblidar que l'actual Sitges deu el seu prestigi cosmopolita gràcies als artistes modernistes que la incentivaren amb tant d'encert -Rusiñol;Casas; Utrillo-. I per recordar la fascinació exercida en la generació següent -els noucentistes- no em puc estar de citar el poema de Josep Carner dedicat a la "Blanca Subur" : "O Sitges, cel i calitges/ mar al peu, clavells al niu/ blanc d'Espanya que enlluerna/ les espurnes de l'estiu/ Cor que vols, cor que desitges/ en tu visc, que tota plaus/ Tes noies tenen ulls negres/ les cases tenen ulls blaus/ Si jo et deixo, sols a mitges/ dona'm una flor ben lleu/ dona'm una margaida/ ull de sol, ales de neu". Cal preservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges de qualsevol intent de "modernitat"...

Jordi Pausas, París.