dilluns, 22 de febrer de 2010

FLAIRES DE MARICEL. ECO DE SITGES, 13 de FEBRER de 2010

Després de llegir i escoltar algunes de les opinions aparegudes aquests darrers dies, ara resultarà que la façana “del darrera” de Maricel de Mar és una vergonya i un exponent de barraquisme, i la casa Rocamora un traster-magatzem mal girbat que no s’entèn com ningú no havia pensat en enderrocar-lo fins ara. I total, només ho veuen quatre arreplegats que encara busquen peix on no n’hi ha...

Aquest és l’intel.ligent missatge sota el que es pretén justificar un projecte que passa per damunt de la protecció d’un entorn qualificat de Bé d’Interés Cultural i inclós en el Pla Especial de Protecció i Catàleg del municipi de Sitges (fitxes 103 i 104).

No m’explico el fet que el projecte hagi obtingut el vist i plau d’una comissió de patrimoni de la Generalitat, i un informe favorable de l’Ajuntament de Sitges. És, com a mínim, sorprenent. Potser la necessitat de finançament, i davant del projecte acabat, amb solucions de façana presentades com a “inevitables”, ha pogut induïr certa debilitat alhora d’aplicar els criteris de protecció que determina el planejament.

Donat l’estat de conservació en què es troba el conjunt dels museus, cal, urgentment, la seva restauració. Tothom hi està d’acord, i el projecte respon a aquesta necessitat amb detall i rigor.

El projecte ha de resoldre també l’adaptació dels edificis a la normativa d’accessibilitat, evidentment. I per a aquesta finalitat no són necessàries dues rampes de 60 m de desenvolupament encastades a la façana - per no trinxar l’interior, diuen. Per a solucionar-ho tan sols n’hi ha prou amb una rampa de 4,5 m de longitud entre els dos nivells existents a la planta baixa de Maricel de Mar (cotes +11,15 m i +11,70 m). Rampa que, d’altra banda, si es col.loca adossada a una de les parets del cos central de l’edifici, no redueix cap dels paraments d’exposició. Així de senzill. Pel que fa a la planta 1ª i 2ª de Maricel, no tenen desnivells i es disposa d’ascensor…

En compliment de la normativa contra incendis la rampa exterior no és necessària com a via d’evacuació de l’edifici, i com a segona pell de protecció de la façana, la galeria pot ser eficaç però existeixen alternatives amb totes les garanties d’aïllament i estanqueïtat, infinitament més econòmiques d’executar i de mantenir, i molt més respectuoses amb els edificis i el seu entorn. O és que també hem d’anar pensant en posar-li una funda de vidre a la Punta el dia que n’encarreguin la restauració? Caldrà subscriure’s al BOE i estar atents a fer les al.legacions.

La rampa exterior del projecte, protegida per un volum enorme de vidre rematat per una cornisa horitzontal de 40 m de longitud, altera i modifica tota la façana existent, caracteritzada per una volumetria formada per un conjunt de cossos de mida, escala i forats diferents, com si fos un amuntegament desordenat de parets emblanquinades sobre el mar. Déu ser per a això, entre altres coses, que uns desgraciats ignorants ho van catalogar i protegir?

I la casa Rocamora? Es pot estar d’acord en que, individualment, la seva façana no tingui massa valor arquitectònic. És alló del conjunt, cal entendre-ho. I podria justificar-se la seva reforma interior per raons de consolidació estructural, accessibilitat, etc… Però, algú creu, sincerament, que la façana de projecte que la substitueix en té algun, de valor? El propi arquitecte autor de la reforma, i en referència a aquesta façana, va reconéixer que a vegades els resultats no estan a l’alçada de les expectatives. Té tota la raó. Es va excusar en una dependència de la propia estructura de l’edifici per a justificar aquest aspecte de façana de primer curs de carrera, totalment fora de lloc.

El problema de fons que jo hi veig és que en algun punt del camí ha fallat un requeriment de planejament i de projecte que havia de ser fonamental. I és la voluntat de que, un cop acabada, la necessària rehabilitació passés el més desapercebuda possible. D’això s’en diu restaurar i conservar el patrimoni. El nostre.

En fi, el que cal fer, en aquests cassos, és rectificar, i reprendre amb humilitat el camí des d’allà on un s’ha desviat. Passa en tots els projectes, i encara s’hi és a temps.

Oriol Pascual, arquitecte



dimarts, 16 de febrer de 2010

divendres, 12 de febrer de 2010

La rondayla de lo vieyl carruatge de lo Florentz e com lo mestre Hernan la Crotz lo volià lo restaurar

Entrada al blog de Florenci Salesas, que tracta de fer una parábola irónica, escrita en català medieval a l'estil de Ramon Llull, on compara la restauració que l'any passat va fer amb el seu propi cotxe amb la situació creada a Sitges arran del projecte de remodelació dels museus de mar. Imagina el que hauria passat si el seu vehícle hagués hagut de passat per tots els tràngols que està passant el conjunt arquitectònic, i les diferències de criteri, maneres i bon servei en un cas i en l'altre. L'autor imagina un final feliç semblant al que sí que va tenir amb el seu cotxe i compara el possible Premi d'Arquitectura que podria tenir el projecte presentat pel senyor Hernández Cros amb el que va merèixer l'edifici del mercat, en aquests moments totalment modificat, i del qual, la façana tipus presó és ja només un trist record.

Blog de Florenci Salesas


Lo conseyl dels vint savis.

Havia fai longtemps, antan, un hom que s’apellava Florentz de Salesatz, que havia uyleres als uyls, e que vivia urós ab sa familia e ab ses amics, que foren gentils, e li donaven molts de compliments, e lo falagaven, e que ell pla estimava tant com podià. Florentz havetz taben un formós e antich carruatge que s’apellava Citroëntz Dos Cauvalhs, que fou taben molt fatigat, e molt atrotinat, ço q’era vieyl, e havia patit molts de treballs per los camins de Déu e lo Dimoni. Tot lo carruatge fotia un grand fastig, e qualque hom e qualque fembra del poble sentiai grand vergoyna can lo agachava ab sons uyls, en lo veient tan roveylat, e gaireben per només lo profitar com a ferrayla. E los petits mainatges, que son tostemps molt cabronets, fahien molts d’acudits can sortian de l’escola.

Florentz vivia pas pobrement, pus tampauc era un ric-hom. Mas si que fou mes aproïsmat de ço que hac dix primerament, de jamai haver diners que de los haver. Jamai podia los haver pro per restaurar lo carruatge com volia e com calia, e lo tornar tant formós com fou en los vieyls temps, e lo far abans ne se destermenés en mil bocins al primier sot que l’ensopegués per los camins. La manca de diners donavai pla de capteniment, e molta tristesa, e tenia lo Florentz molt consirós, e sovint se cagava en la mare que va parir totes les cosas q’havia creat lo Bon Dieu.

Mas un jorn, lo Florentz havetz molt de sort, e molt de churra, e encara més sinonims de la meteissa cosa. E tot ço fou parce fou un molt belh trebayl per un ric-hom que havetz molts de diners. E lo ric-hom fou molt content, e molt falagat, e li otorgà a lo Florentz molts de diners, e d’honors, que n’era una beyla fortuna que no n’estava acostumat de l’haver, e d’agachar ab sos uyls, e fins li costava un ou d’introduir dans ses buchaques. E fou d’aytal faiçó que lo Florentz, en havent ços grands diners, deziditz de restaurar son vieyl carruatge, e lo retornar lo esplendor d’antan.

E fou en aicest moment can lo Florentz anà, e dugué lo carruatge a lo restaurar, e donà confiança a lo grand alcalde, e a ses grands seynors, e a un grand Consorci, e a ses vint grands savis, que tots savian molts de cosas, e havien molt de criteri, e cuitaven per lo retornar lo esplendor que havia lo carruatge can era novell, e jove, e formós, e una cosa coylonuda, e admirada per tot hom e tota fembra.

E lo Florentz fou molt complagut ab les causes que llegia al periodic del seu pople, e havià un bloch a l’internat, e parlava de cosas formoses, e del sexe dels angels.

Mas ço venut un jorn que a lo periodic del pople fou mostrat lo travayl que lo grand mestre Hernan la Crotz volia lo far, que n’era molt e molt pauc semblant a ço que lo Florentz havia cregut que lo facessen. E lo Florentz anà e preguntà que coylons havia passat a Na Belhi, una dama que n’era un dels vins savis, mas que n’era la sola que no aimava lo travayl del mestre Hernan la Crotz, e que sabia que se trufaven no sols de lo Florentz, mas de tot lo pople, e que non havia savi hom o savia fembra que le fotétz puto catz, mas que n’era tard e fins per eyla de bataylar per retornar la causa a un camí just.

E fou aytal que començà una estoria pla consirosa, trop tard e molt mal, parce aiceyls que havian de propausar la restauració de lo carruatge fasguron pr’amor d’amagar tot ço que podian ço que volian far, mas lo feron de manera, amb grand bobança, que la llei fou acomplerta e dengú podi dir jamai res.

E fou en est jorn que lo bloch de lo Florentz, aytal lo bloch d’autres hómnes e fembras del pople, que enluoc de parlar del sexe des angels, començeron a se cagar, e molt, en la traïdoria de aiceyls que lo Florentz havia donat tanta confiança.

E arribà un conseyl general, on se reuniron des hómnes e des fembras, los uns apellats amb l’ordre de dir ço que dixian los que doneron tant de poder a lo mestre arquitecte restaurador, e los autres, de molt diversos pensaments, mas molt units ambe lo cabreig monumental que portaven per l’engany.

En lo grand conseyl, lo pople oit la idea que lo mestre Hernan la Crotz. Aicest savi hom havia pensat que lo carruatge lo calia de retornar la lluentor que havià en los vieyls temps, e de far un grand treball, mas taben de far la façana del cul de lo carruatge com si fos un Ferrari, enluoc d’un Dos Cauvalhs. E tabé paretz que havien novas lleis que s’havia de far adaptar lo carruatge als nouvells temps.

Lo Florentz devenguet molt emprenyat, e la primiera ideia fou la d’agafar l’espasot, e de d’occir lo mestre la Crotz, que fasetz dos anhs de grands trabalhs, amb grand de estudi, e grand d’esforç per res. E tot hom savi e tota fembra savia li dix que la vera ànima de lo carruatge n’era a dins, e a la façana de avant, mai que la façana del cul no n’era pas gaireben important. E lo Hernan la Crotz parlatz pramor de dues hores per convencer los hómnes e las fembras del pople que haver un cul de Ferrari era grand millora, e que lo cul que havià de Dos Cauvalls era un perfet eximpli de mal gust. E fins dos autres mestres dixeren una cosa semblanta, e non hagueren vergoyna, e ofengueron lo cul del Dos Cauvalhs, e mentre lo Florentz s’anava cremant la sang, havian autres savis (lo Florentz non era cap dels savis, açó serià una cosa absurda), com lo Morand, que a lo periodic dix que l’insult dels arquitectes era una formosa cosa. E fins havetz qualques autres hómnes e fembras que restaren convençuts que de rebre aytal ofensa non era pas important, e que haver un cul de Ferrari era una belha cosa, e fins haver arxiu, e un bar, e un night club, e una casa de fembras publicas, si l’haguetz calgut.

Mas lo Florentz e d’autres hómnes e fembras del pople aimavan lo Dos Cauvalls aytal n’era, e lo aimavan par la façana d’avant, e par dedins, e par la façana de lo cul, e que si calia de far que s’acomplís la llei ambe de canvis que li semblava ben, mas non d’aceista faiçó, tan traïdora, e tan vulgar, e tan impossible d’entendre per dengú q’havià los uyls a la façana de la testa.

E fou ço que dividetz lo pople e que al periodic del mateis se començeron a donar molts de pals els uns als autres, encara que tots aimaven lo pople.

Mes aicesta estoria despús havetz un belh final. Apareguet un hom, que era un bon artisan, e que oia tot ço que lo Florentz volia, e lo donà conseyl, e le diguet ço que se podia far e ço que non se podia far. E aicest hom dix que se pot far lo Dos Cauvalhs de ser en llei e d’haver la façana d’avant, e aicella del cul, e de dins gaireben com n’era en los temps que n’era formós, e jove, e non roveylat. Que non havia posibilitat de rebre un premi d’arquitectura, com aicell que fou rebut per lo paorós casalot que havia al Grand Mercat, que n’era una puta merda tan grand que fou occit e esbalmat per lo far un pauc mens ofensiu als uyls, e que ara te una cosa que s’apella Mercafembra dedins, que hac tocat els coylons a grand part dels vieyls e savis botiguers que trebaylaven al mercat e a d’autres antics e historics comerços de lo pople q’an hagut de fermar per tostemps.

Mes çó est una autra estoria.

dimarts, 9 de febrer de 2010

EL PAIS, 8 DE FEBRER DE 2010


JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - Barcelona

De las 1.086 rehabilitaciones de edificios protegidos que se realizaron en Cataluña durante 2009, menos del 1% fueron objeto de denuncias y protestas por no ajustarse las obras a la ley o no respetar la construcción original. La cifra puede parecer insignificante, pero no cabe duda de que en temas de patrimonio arquitectónico el diálogo entre pasado y futuro genera tensiones y opiniones encontradas.

¿Qué construcciones se han de proteger?, ¿cómo se ha de intervenir en un edificio protegido?, ¿qué elementos se pueden eliminar y cuáles conservar?, ¿qué nuevos usos pueden darse a las viejas estructuras? Éstas son preguntas que no siempre encuentran respuestas unánimes. En Barcelona, la presión ciudadana consiguió salvar de la piqueta y dar una segunda oportunidad a edificios como Can Ricart y Fabra i Coats. Ahora, vecinos de Mataró, Sitges y Sant Pol lideran el rechazo a los planes de reforma de edificios protegidos que promueven sus ayuntamientos. En su particular batalla también se enfrentan a otros vecinos, los cuales les acusan de poner trabas y dinamitar proyectos.

- Can Fàbregas. Mataró. "Durante tres años, cuando nos manifestábamos, se reían de nosotros. Ya era hora de que alguien nos diera la razón", explica Núria Manté, portavoz de la plataforma Salvem Can Fàbregas. Esta jubilada coordina desde 2007 las acciones para que la primera harinera industrial construida en Mataró, en 1879, no desapareciera para que en su solar se levantaran unos grandes almacenes. El 15 de enero, el juez admitió a trámite una querella presentada por el fiscal contra del alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), y dos personas más de este Consistorio, acusados de un presunto delito contra el patrimonio. Se enfrentan a penas de entre seis meses y tres años de cárcel, a una sanción económica y a la inhabilitación.

"Lo triste es que la decisión llega tarde y el edificio ha desaparecido", explica Manté, en referencia a que la fábrica ha sido literalmente troceada -15 toneladas pesa cada uno de los fragmentos depositados en un solar en espera de una nueva ubicación- en una operación que cuesta tres millones de euros. "Otros vecinos nos acusan, incluso, de ir en contra de El Corte Inglés en Mataró, pero no es verdad. Sólo queremos que no se destruya el patrimonio".Según Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, "todo el proceso se ha hecho de forma impecable y con el visto bueno de la Generalitat". Afirma que la "fábrica y el centro comercial no eran compatibles ya que el contrato establecía que el solar debía estar vacío". El próximo 26 de febrero declarará ante el juez. "Nos dará la razón", asegura, "y así podremos hacer posible que El Corte Inglés se instale en nuestro municipio y actúe como motor económico". Ante las acusaciones de que no defiende el patrimonio, Baron asegura que desde 1999 se han incluido cinco antiguas fábricas en el catálogo de patrimonio local y para todas se han hecho proyectos de rehabilitación. "Reconozco la labor de muchas personas en la defensa del patrimonio, pero a ellos se han unido otros que se mueven por intereses diversos", advierte.

- Museos del Cau Ferrat y Maricel. Sitges. La abigarrada vivienda que Santiago Rusiñol compró en Sitges y que alberga sus colecciones de arte acabó convertida en un museo, el Cau Ferrat, al que pronto se unió el edificio contiguo de Maricel. Después de décadas de parches, estos dos museos han quedado obsoletos. El pasado 10 de enero cerraron sus puertas para restaurar las colecciones y los edificios.

A finales de enero, Antoni Sella, director del consorcio del patrimonio de Sitges, presentó el proyecto arquitectónico que "permitirá a los edificios renacer de sus cenizas y dar respuesta a las necesidades actuales". Pero el proyecto ha creado polémica, sobre todo por la modificación de la fachada marítima, en la que se prevé instalar un sistema de rampas y una fachada de cristal para unificar los edificios. "Es una barbaridad", asegura Beli Artigas, historiadora del arte y portavoz de la Plataforma para la Defensa y Conservación de Sitges. Según Artigas, "si los edificios están catalogados, sus fachadas posteriores también lo están, y no pueden modificarse sin cambiar su catalogació. Y no se ha hecho".

Para defender el proyecto, Sella esgrime que cuenta con el visto bueno de la Generalitat. "Las rampas son la única posibilidad de cumplir las normativas actuales de seguridad y accesibilidad sin cargarnos los edificios por dentro. Y el cristal protegerá las colecciones de la salinidad del mar". Según el responsable de patrimonio de Sitges, "los proyectos importantes generan controversia. Pero más allá de la estética, opinable, los que deciden son los técnicos. Por eso hay que explicar los proyectos". Para la plataforma que lidera Artigas, las explicaciones han sido inexistentes. "La primera vez que vimos el proyecto, a finales de enero, ya se había aprobado. No ha existido transparencia ni debate". A remolque, la oposición municipal se ha sumado a la denuncia vecinal y pide alternativas al gobierno municipal, del PSC.

A finales de febrero, Defensa y Conservación de Sitges presentará un proyecto alternativo que incluye una rampa interior y ascensores. "Salva la fachada posterior", advierten. Para Artigas, "lo más importante de Sitges es su patrimonio". "La localidad vive de la imagen y no vamos a dejar que la toquen cinco".

- Les Escoles. Sant Pol de Mar. El pasado 29 de enero, Antoni Tàpies, Carme Ruscalleda y Juan José Lahuerta, entre otros, entregaron una carta al alcalde de Sant Pol, Manuel Mombiela (CiU), en la que exponían su preocupación por el proyecto de convertir el edificio modernista de Les Escoles en biblioteca municipal. Los firmantes denunciaban que con ello se "mutilará uno de los extremos del edificio y se destruirá el patio". El arquitecto Jordi Armengol teme que "la intervención sea tan brillante que acabe ahogando el edificio, que se coma el original, muy humilde". Y explica que han entregado a los responsables de la reforma información histórica para que se realicen modificaciones.

Por su parte, el artista Perejaume, también firmante de la carta, asegura que "es fácil tachar las respuestas ciudadanas de reaccionarias y esteticistas. Lo que pasa es que en los últimos años ha habido intervenciones que han sido un desastre, como la de la cripta de la Colonia Güell, donde lo nuevo ha quitado energía al edificio de Gaudí". Y reclama: "Dejemos tranquilos los edificios".

DIARI DE VILANOVA 5 DE FEBRER, ECO DE SITGES, 6 DE FEBRER 2010


ECO DE SITGES, 30 DE GENER 2010

dilluns, 8 de febrer de 2010

"El CUADERNO DE LUÍS" UN BLOG ON ES PARLA DE LA REFORMA

EL CUADERNO DE LUÍS.

http://luissoravilla.blogspot.com/2010/02/reforma-polemica.html

Reforma polémica

Una vez más, una reforma arquitectónica pone los pelos de punta. En teoría es una restauración; en la práctica, una nueva fachada marítima. La víctima, en este caso, es el pueblo y la villa de Sitges, que se lleva las manos a la cabeza cuando descubre el proyecto de reforma de los museos Maricel y Cau Ferrat.

El museo Cau Ferrat es en sí mismo una pieza de museo, pues nace de la abigarrada y caótica colección de Santiago Rusiñol, poeta, bohemio y pintor. La disposición de las piezas satisface el capricho del coleccionista; la distribución no tiene sentido museístico, sino estético. La reforma ¿pondrá fin a este placentero desorden? La museística moderna ¿destrozará el espíritu de la colección? Temo lo peor.

Sin embargo, esta reforma del museo no es la que preocupa a la población. Los villanos se muerden los puños por la reforma arquitectónica de la fachada posterior o marítima. La reforma cuenta con el beneplácito municipal y de las autoridades correspondientes de la Generalidad de Cataluña y el arquitecto, Hernández-Cros, asegura que cubrir la fachada marítima con una nueva piel de cristal y situar las rampas en el exterior es la única manera que se le ocurre de cumplir con la actual normativa de acceso a minusválidos. Según este arquitecto, sólo había dos opciones: o trinchar (sic) los edificios por dentro (instalando rampas, ascensores, etc.) o desgraciarlos por fuera.

El arquitecto Hernández-Cros es un gran experto en arquitectura de Barcelona (ha publicado una célebre guía arquitectónica) y entre otras cosas se ha atrevido a restaurar o retocar la Pedrera de Gaudí. Trabaja en el proyecto desde 2007. Me remito a las fotografías para mostrar su propuesta, consistente en una doble fachada; la interior, pintada de blanco, por mantener la imagen; la exterior, de cristal; entre las dos fachadas, rampas de acceso a las diversas plantas del edificio. Compárenla con la fachada existente.

Los que se oponen al proyecto, esgrimen que la fachada es un bien patrimonial protegido, y que el Catálogo del Patrimonio aceptaría una fachada restaurada, no una nueva fachada. Además, esgrimen que la propuesta arquitectónica es fea, y semejante razón no admite muchas discusiones. Se han enrocado, vamos.

Véanse algunos opositores al proyecto en

http://www.plataformasitges.blogspot.com/.

En honor de la verdad, los museos Maricel y Cau Ferrat daban pena y necesitaban una mano de pintura. La fachada que da al mar está que se cae (literalmente) y cualquier día de éstos, si no se hace nada y deprisa, nos encontramos con las colecciones haciendo compañía a los peces. Hay que hacer algo y hacerlo ya. Pero ¿había que hacer esto? Ésa es la pregunta.

¿Qué pienso? Mi opinión no cuenta demasiado, lo sé, pero me apena profundamente que desaparecerá parte de un paisaje de mi infancia y juventud, que es eso que llaman patria, la que forma tus recuerdos. Algunos momentos de íntima felicidad los he pasado flotando en el mar, contemplando esa fachada que se caía a pedazos, encalada y caótica. La echaré de menos. Cuando paso por Sitges y doy un vistazo alrededor, contemplo el destrozo causado por los promotores urbanísticos con el beneplácito del ayuntamiento y los villanos durante estos últimos diez años. Atila era un santo comparado con ellos. Ya nada es lo mismo.

por Luis Soravilla

divendres, 5 de febrer de 2010

A LA "CRÒNICA LOCAL" DE VICENÇ MORANDO A L'ECO DE SITGES (2na part)

Crònica local

Eco de Sitges, 6 de Febrer

VentdelCau (Capítol II)

---------

“Un projecte no és una façana. Una façana no és una perspectiva, i una perspectiva tampoc no és un poble.” J.E.Hernández Cros. 30 de Gener

Dissabte, 30 de Gener. 19h.

Compareixen davant de la ciutadania, que omplena a vessar –com en els pregons festamajorencs de l’antigor- el venerable saló d’or de Maricel, l’autor del projecte de reforma dels museus de Sitges, Josep Emili Hernández Cros, i el director del Consorci del Patrimoni, Antoni Sella. Es nota fredor. No cal patir, hi haurà prou temps per atemperar ambient i els ànims en les tres hores que ens queden per davant. Abans de començar, pregunto a l’interessat sobre la incògnita pendent des del ple de la setmana passada –ja saben, la de la seva renúncia a presentar-se a la direcció de l’obra- i m’assegura que mai no ho ha pensat i que només és questió de temps que porti els papers on toca, perquè l’activitat dels darrers dies no li ha deixat cap encaix. Per tant, passo pàgina, en el benentès que no és menys cert que envolten aquesta història un reguitzell de conjectures. Des de les que plantegen l’existència d’una possible maniobra destinada a descavalcar Sella, fins a les que apunten que la vinculació d’Hernández Cros amb altres propostes relacionades amb Sitges no s’atura aquí, perquè quelcom d’intangible, i en conseqüència no demostrable, pot lligar altres feines futures amb el mateix arquitecte. Finalment, és igualment inevitable, i fins a cert punt lògic, especular sobre la probable influència de l’òrbita institucional en el desenvolupament del procès, tenint en compte que aquí també es juga als despatxos d’elevades jerarquies, com correspon a una iniciativa d’aquesta ambició.

El Punt parla amb l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Sitges

El govern de Sitges defensa la legalitat de la restauració dels museus i demana «rigor» a l'oposició
CiU, PP, NH i AxS volen rendibilitzar políticament el projecte, segons PSC i ICV


05/02/10 02:00 - Sitges - Míriam de Lamo
 
--------------
 
Les crítiques de CiU, el PP, NH i AxS sobre el projecte de restauració dels museus de Sitges respon a la voluntat de treure'n «rendiment polític» a través de la polèmica, segons el govern local (PSC i ICV). L'equip de govern acusa els quatre grups de l'oposició de sumar-se a les veus crítiques amb la rehabilitació, tot i haver acceptat inicialment el projecte i no haver presentat al·legacions. El govern també desmenteix que el projecte incompleixi la normativa sobre la protecció prevista en el catàleg.


El projecte de restauració, condicionament i remodelació del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Museu Cau Ferrat, redactat per l'arquitecte Josep Emili Hernández-Cros, «resol un problema d'accés per a persones que ara ho tenen complicat», segons explica el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sitges, Armand Paco. La galeria de vidre amb rampes que s'instal·larà a la façana marítima –que no aprova un col·lectiu de ciutadans crític amb el projecte– pretén fer accessible el conjunt museístic a les persones amb problemes de mobilitat.

dimecres, 3 de febrer de 2010

COMUNICAT DE CIU SOBRE LA REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES

Clarobscurs sobre la reforma dels museus de Sitges

Hem de garantir el futur integral dels nostres museus

El passat dissabte vam conèixer, per primera vegada públicament i de primera mà amb tot luxe de detalls, el projecte de restauració del conjunt museístic del Maricel, Cau Ferrat i Casa Rocamora a càrrec de l’arquitecte Emili Hernández-Cros. Cal dir que la solució arquitectònica que ens presenta el senyor Hernández-Cros és molt elaborada, extremadament professional, i que reflexa la dedicació de tot un equip a aquest projecte durant força temps. Pel senyor Hernández-Cros, la solució que ens presenta el Consorci de Patrimoni de Sitges òbviament és la millor; però és la millor solució pel poble de Sitges? S’ha reduït als temes de la façana de mar i de les presumptes irregularitats quant a la impossibilitat d’intervenció tan important en un conjunt d’edificis catalogats, un projecte que hauríem d’avaluar des de la seva globalitat, des de la seva repercussió pel poble de Sitges, que és el que ens hauria d’interessar per sobre de tot.

La primera conclusió de la presentació de dissabte passat és que els sitgetans i sitgetanes estimem molt els nostres museus. L’extraordinària participació de la gent evidencia que som davant d’un projecte singular, d’enorme repercussió social per la nostra vila. La segona conclusió és que ara tenim més dubtes que abans, que han aparegut uns clarobscurs inexistents fins ara. Ens sobta encara que hi hagi ciutadans que pensin que els regidors de l’oposició tenim accés als detalls del projecte des de la seva concepció fins a la seva execució. Només per posar un exemple de rellevància equiparable: del projecte de fer una Universitat de les arts escèniques al municipi no en coneixem cap detall més enllà dels seus objectius i dels impulsors del projecte. Per què no podem treballar conjuntament govern i oposició en projectes tan singulars per la nostra vila i dels que haurem de gaudir durant molts anys? Ni tant sols havent demanat oficialment un informe i una còpia de l’expedient sobre els tràmits que ha seguit el projecte de restauració dels museus fa setmanes, encara a dia d’avui no tenim cap resposta per part del govern. És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària.


Com diu el mateix arquitecte, “el projecte no és només la façana” però tampoc ho és només la restauració d’uns edificis. El projecte significa la preservació dels actius històrics i culturals més importants de la nostra vila. Quan diem que l’economia del nostre municipi ha de fonamentar-se en el nostre patrimoni i activitat culturals, també estem dient que part del futur de la vila es posa en joc en aquesta actuació; no entenem com el tema es redueix a la restauració d’uns edificis quant implica també aspectes artístics, socials i culturals essencials de la vila. Per això cal anar amb molt de compte per tal de garantir que no ens trobarem amb algun fiasco pel camí. Dels 10 milions que diuen costarà l’operació, desconeixem si la tercera part de la Generalitat està garantida i com. No voldríem pas que ens trobéssim, a meitat de camí, amb problemes de finançament. Què passarà si, com és previsible per la complexitat i magnitud de la intervenció, el pressupost s’incrementa amb escreix?


Hi ha també una certa confusió sobre el procés com tot s’ha tirant endavant el projecte. Quan el senyor Hernández-Cros guanya el concurs, òbviament els detalls del projecte estan encara per definir. La vàlua indiscutible en l’àmbit professional d’aquest arquitecte el fan mereixedor de dissenyar una solució que al seu parer cobreixi les necessitats dels edificis. Se’ns presenten doncs unes passarel•les sobre el mar que, segons ens diu l’alcalde, són l’única solució a la necessitat de garantir l’accessibilitat dels museus i no perdre espai expositiu a dins. Sense entrar a valorar l’estètica de l’invent –cadascú tindrà la seva opinió personal- dissabte tampoc se’ns va demostrar aquest extrem. Quan ara es vol condicionar uns espais dins el museu per cafeteria, aules, sala de conferències, etc. no estem també limitant l’espai expositiu? Hi ha alguna altra alternativa a la presentada? Aquesta solució arquitectònica per garantir l’accessibilitat i l’estanquitat és l’única possible? Quan et jugues tant, val la pena decidir entre més d’una sola opció.

Per què hi ha tanta por a que la gent pugui opinar? Per què es concedeix tan poca credibilitat i respecte a les opinions dels ciutadans? Què hagués costat obrir un banc d’idees a la web municipal, per exemple? Segur que les idees de les sitgetanes i els sitgetans ajudarien a definir un millor projecte: l’obra s’ho mereix. No ens hauria de sorprendre doncs la desafecció de la gent envers la política, si no els deixem decidir sobre el millor pel futur del seu poble. Des de la política s’hauria de fer el màxim esforç en garantir la participació ciutadana, que no és el mateix que l’exposició pública d’un projecte.

Com bé diu el preàmbul de la Llei 9/1993, sobre el patrimoni cultural català: “El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col•lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”. La magnitud de la intervenció que es proposa obliga a garantir-ne tots els seus aspectes tècnics, econòmics, socials i culturals.







Sitges, 2 de febrer de 2010



Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Sitges

EL PUNT PARLA DE LA FALTA DE DEBAT EN LA RESTAURACIÓ

Notícies de Sitges

La falta de debat amb els grups de l'oposició i la ciutadania a l'hora de restaurar els museus de la façana marítima de Sitges és el principal retret que comparteixen CiU, el PP, Nou Horitzó i Acció per Sitges. El govern local (PSC i ICV) i el Consorci del Patrimoni hauran complert la legislació, però no han donat veu a la població sobre el projecte, segons els quatre grups. «És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària», afirma CiU, alhora que planteja, amb la resta de grups, la necessitat de buscar més alternatives al projecte. Només ERC dóna suport a l'actual rehabilitació.

«Pel senyor Hernández-Cros [l'arquitecte que ha elaborat el projecte de restauració], la solució que ens presenta el Consorci de Patrimoni de Sitges òbviament és la millor; però és la millor solució pel poble de Sitges?», es pregunta CiU, molt crítica amb la falta d'informació. «Ni tan sols havent demanat oficialment un informe i una còpia de l'expedient sobre els tràmits que ha seguit el projecte de restauració dels museus fa setmanes, encara a dia d'avui no tenim cap resposta del govern. És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària», diu.


Alternativa

La federació destaca que «part del futur de la vila es posa en joc en aquesta actuació», tenint en compte que l'economia del municipi s'ha de «fonamentar» en el «patrimoni i activitats culturals». Pel que fa a la part més polèmica de la remodelació –a la qual s'oposa un grup de ciutadans–, la instal·lació d'unes galeries de vidre amb passeres a la façana marítima que han de resoldre els problemes d'accessibilitat, CiU es pregunta si «hi ha alguna altra alternativa». «Quan et jugues tant, val la pena decidir entre més d'una sola opció», sosté el grup, que també es pregunta «per què es concedeix tan poca credibilitat i respecte a les opinions dels ciutadans». «Des de la política s'hauria de fer el màxim esforç per garantir la participació ciutadana, que no és el mateix que l'exposició pública d'un projecte», afirma el grup.

Pel regidor de PP Jorge Carretero, «la polèmica ha sorgit perquè hi ha hagut una falta d'informació a la ciutadania». «Quan se'ns ha explicat el projecte, el peix ja estava venut», sosté el regidor, que creu que la «forma» en què s'ha gestionat la remodelació «no ha estat la més adequada». «Personalment crec que pot haver-hi solucions més innòcues», afegeix Carretero, que creu que si bé «s'han complert els tràmits legals, el procés d'informació pública», hagués calgut «parlar amb els diferents col·lectius». Carretero demana al govern «autocrítica» i «respecte» per als ciutadans que desaproven el projecte.

Des de NH, el regidor Lluís Marcé critica que el govern «no hagi donat suficients explicacions» sobre la instal·lació de la galeria. Segons Marcé, perquè es pugui executar aquesta actuació caldrà «canviar el catàleg de Patrimoni», atès que l'actual projecte «no el respecta». «Crec que hi ha altres solucions. Se'ns ha donat tot fet», diu el regidor, que critica la «falta d'informació a tothom».


Taula de treball

El regidor d'AxS, Andreu Bosch, també critica la «falta de ressorts per facilitar el diàleg». «La plataforma ha donat mostres de serietat», assegura Bosch, amb referència al grup de ciutadans que s'oposen a l'actual remodelació. El regidor defensa la creació d'una taula de treball integrada pels ciutadans crítics, grups polítics, tècnics i ciutadans en general per «arribar a acords».

ERC és l'únic grup de l'oposició que no s'oposa ni a les formes ni al fons del projecte. «Tenim clar que hi ha totes les garanties, perquè ha passat per les diferents administracions, que tot l'espai interior i exterior del museu quedarà com el visualitzem ara», sosté la regidora d'ERC, Àngels Parés. La regidora entén que «si s'ha donat el vistiplau és perquè és la solució més idònia per no malmetre els interiors». Parés tampoc no creu que hagi faltat debat sobre la restauració. «Si ens posem tots a opinar, podríem malmetre l'essència del projecte», diu.


La casa Rocamora

«La casa Rocamora [que també es veu afectada per la reforma, atès que servirà com a base per a la consolidació de les estructures del Museu Maricel de Mar i del Cau Ferrat] forma part del conjunt del Palau Maricel, i tal com queda legislat pel catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges», segons Beli Artigas. La historiadora de l'art, representant del moviment crític amb la restauració que es vol executar als museus, sosté que «la casa, amb totes les seves façanes, està inclosa dins de la fitxa» del catàleg, i que, per tant, també està protegida, i no s'hi pot realitzar l'actuació prevista, inclosa en una rehabilitació que costarà uns 10 milions d'euros.

dimarts, 2 de febrer de 2010

EL PUNT PUBLICA UN ARTICLE SOBRE LA REFORMA



L'arquitecte que dirigeix el projecte defensa la instal·lació d'una galeria de vidre a la façana de mar per guanyar espai

02/02/10 02:00 - Sitges - Cati Morell

La maqueta proposada per Hernández-Cross. Foto: AJUNTAMENT DE SITGES.


Notícies de ...

Sitges

La gran càpsula de vidre que l'arquitecte Emili Hernández-Cross vol instal·lar a la façana marítima del Cau Ferrat, el Museu Maricel de Mar i la Casa Rocamora ha estat l'objecte de la polèmica. La publicació d'aquesta part del projecte va provocar l'aparició d'un grup de veus crítiques del municipi que, en les últimes setmanes, han rebuscat informació per intentar evitar el que consideren «un desastre i una il·legalitat». Hernández-Cross assegura que si no es construeixen unes rampes exteriors per facilitar l'accés als tres edificis i s'aprofita la Casa Rocamora per fer una gran estructura que suporti el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar «no hi haurà mai museus en condicions». Segons ell, no hi ha alternativa. Però el cert, és que a Sitges ja se n'està preparant una.

El projecte proposat per Emili Hernández-Cross suposa la utilització de la Casa Rocamora com a base per a la consolidació de les estructures del Museu Maricel de Mar i del Cau Ferrat. Tant ell com el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, coincideixen a remarcar que aquest edifici s'ha utilitzat els últims anys com a magatzem i taller de restauració dels museus. La proposta d'Hernández-Cross és convertir aquesta casa en el vestíbul d'entrada dels museus i connectar-la físicament amb el Cau Ferrat, rebaixant el terra i enderrocant un lavabo actual que hi ha just a l'entrada de l'antiga casa de Santiago Rusiñol. La connexió amb el Museu Maricel de Mar es faria mitjançant un ascensor i unes rampes d'accés que penjarien per la part exterior de la façana marítima i que anirien cobertes amb una gran estructura de vidre que ressegueix i cobreix els tres edificis a la part de mar. Aquesta estructura, que Hernández-Cross ha definit com «una segona pell» permetria, segons ell, recuperar la transparència i lluminositat que Santiago Rusiñol –en el cas del Cau Ferrat– i Charles Deering –al Maricel– buscaven en les vistes al mar. Aquesta gran estructura de vidre, de deu centímetres de gruix, porta una góndola penjada a la part superior que permetrà netejar la façana, igual que en grans edificis d'oficines. L'arquitecte que ha redactat el projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt museístic creu que només així es pot garantir el tancament i l'aïllament que el contingut dels museus requereix. Tanmateix també ha previst l'adequació dels tancaments a la façana del carrer Fonollar. Precisament, els vitralls d'aquesta façana estan plens d'obertures a l'exterior que generen humitats, condensació i soroll a l'interior de l'edifici. L'objectiu és aconseguir tancaments que permetin garantir el màxim rigor en la conservació del contingut dels museus.

Hernández-Cross i el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, van presentar el projecte públicament dissabte al vespre i ahir ho van fer davant la premsa. Segons ell, el projecte té un pressupost de 10 milions d'euros i la seva execució obligaria a tenir els museus tancats durant un termini de 28 mesos. En les últimes setmanes, la Plataforma per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges ha posat en qüestió el projecte presentat i la manera com es vol desenvolupar. Segons la seva portaveu, Beli Artigas, la Casa Rocamora, que es vol fer servir per suportar les estructures dels altres dos edificis, està catalogada igual que el Museu Maricel de Mar i, per tant, la intervenció que hi ha prevista està fora de la llei. Artigas assegura que, en la presentació pública del projecte, que es va fer dissabte passat, van quedar moltes preguntes sense resposta. La plataforma treballa en un projecte alternatiu que hauria de permetre garantir els detalls que han donat valor al conjunt. Sella va treure importància als arguments i les crítiques de la plataforma i va assegurar ahir que alguns dels que hi són coneixien perfectament el projecte des de fa temps i va lamentar que no haguessin presentat al·legacions en el moment de fer-ho.

LLUÍS MARCÉ PORTAVEU DE NOU HORITZÓ PARLA DELS MUSEUS

Lluís Marcé, de Nou Horitzó, parla a Ràdio Maricel sobre el projecte de reforma dels museus sitgetans.

http://www.radiomaricel.cat/2010/02/02/lluis-marce-7/

dilluns, 1 de febrer de 2010

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE REFORMA DELS MUSEUS

Escolteu aquí, Ràdio Maricel

Dissabte 30 de gener de 2010 al Saló d'Or del Palau Maricel. De 19 a 22 hores.

El Consorci del Patrimoni de Sitges va organitzar un acte al Saló d’Or del Palau Maricel per explicar el projecte per reformar els Museus Maricel de Mar i Cau Ferrat, i Can Rocamora. El gerent del Consorci, Antoni Sella, i l’arquitecte autor del projecte, Josep Emili Hernández Cros, defensen la solució adoptada, mentre que en les intervencions del públic hi ha postures enfrontades entre els que aplaudeixen el projecte, i els que entenen que el projecte no és complatible amb el Catàl.leg del Patrimoni, o no els agrada la proposta d’un gran vitrall per a la façana marítima.

El que podeu escoltar és una versió de dues hores d’un debat de tres, on s’hi inclou la totalitat de la intervenció d’Antoni Sella, la part fonamental de la de Josep Emili Hernández Cros, i totes les intervencions del nombrós públic assistent.