divendres, 29 de gener de 2010

ELS BLOGS DE FLORENCI SALESAS I CRITICARTT ACTUALITZATS

Florenci Salesas escriu una entrada al seu blog fent referència a les semblances entre el projecte de la façana marítima dels museus de Sitges i la del MACBA de Barcelona. Per la seva part, Criticartt opina sobre les declaracions de l'arquitecte Hernández Cros al Periódico de Catalunya quan afirma que Can Rocamora i la seva façana principal no estan catalogats.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA PUBLIQUEN UN ARTICLE SOBRE LA REFORMA

Entrada al blog CRITICARTT.

Resum de la setmana pel que fa a les notícies sobre el projecte de reforma de la façana marítima del museus sitgetans.
                                                                Per llegir clica aquí




dimecres, 27 de gener de 2010

Entrada del blog de Florenci Salesas sobre la necessitat d'anar a dialogar a la reunió de dissabte

 Enllaç al blog de Florenci Salesas, que ha fet una entrada convidant a tothom a anar a la reunió que es farà aquest dissabte al Palau Maricel per presentar el projecte, i en el qual desitja que pel damunt de tot i hagi un diàleg constructiu:

http://florencisalesaspla.blogspot.com/2010/01/dissabte-30-de-gener-reunio-al-palau.html

ÀNGELS PARÉS PARLA DEL PROJECTE DE REFORMA A RÀDIO MARICEL

La portaveu d’ERC valora l’actualitat política. Al minut 28 de l'entrevista Àngels Parés parla del projecte de la reforma dels museus.

http://www.radiomaricel.cat/2010/01/27/angels-pares-7/

dimarts, 26 de gener de 2010

ELISABETH PÉREZ, REGIDORA DEL PSC DE SITGES: "Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil pensar com fer-lo accessible sense destrossar-lo."

Al su blog personal, la Regidora del PSC de Sitges Elisabeth Pérez, publica la seva idea sobre la reforma dels Museus Sitgetans.


Punt de vista personal

Aquest és l’article que va publicar el PSC quan es va signar el conveni amb el ministeri, el passat desembre, però jo vull dir, en nom propi, quelcom més.

Aquesta remodelació era necessària fa molts anys, ara s’han trobat els recursos, vull dir més s’han buscat i s’han trobat, no han caigut del cel, i això ho ha fet un govern socialista sensibilitzat amb la precària situació dels museus, on les obres corrien el risc de fer-se malbé, tant per la manca de climatització com per l’estat dels edificis, que són una obra d’art en sí mateixa.

Aquesta obra vol conservar el patrimoni, tal i com el coneixem, per generacions i generacions. Però el que és més important és que d’aquesta meravella la podrà gaudir tothom, per mi això és important, ja que penso que totes les persones tenim els mateixos drets, i qui hagi estat als museus sabrà que algú amb una mica de dificultat per moure’s ho té difícil, ara per ara, per visitar-los amb seguretat. Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil pensar com fer-lo accessible sense destrossar-lo.

I respecte la façana el que es fa és posar-hi un vidre que és per on hi haurà la passarel•les que comunicaran tots els edificis. Vaig tenir la sort de veure la façana marítima des de mar aquest estiu i penso que és una millor que engrandirà aquesta vista.




MISSATGE DE LA PLATAFORMA DEIXAT AL BLOG DE LA REGIDORA

Apreciada Elisabeth, respectant sempre les opinions personals de tots, i sense voler entrar en temes polítics respecte al finançament del projecte de la reforma dels museus de Sitges (però els diners tampoc li cauen del cel al govern socialista, sinó que es tracta de diners procedents del treball de tota la població), dir-li que tot i que no és arquitecte, val la pena que es miri el projecte de la reforma dels museus. Primer de tot, al parlar d'accessibilitat als diversos edificis, i revisat moltes vegades el projecte aprovat, dir-li que estigui tranquil•la, que justament l'edifici del Cau Ferrat no serà el que es destrossarà per permetre l’accessibilitat de tothom. Però el que si que patirà aquesta dissort serà la Casa Rocamora, vivenda del pintor modernista Ramon Casas, i que ha tingut la mala sort d’estar col•locada entre dos museus. Tots volem els museus fer-los accessibles, però aquesta voluntat és compatible amb mantenir estèticament allò que protegeixen les lleis patrimonials.


També recordar-li que la passarel•la dissenyada no comunicarà tots els edificis, ja que el cub de vidre recorre únicament la façana de Maricel, tot i que una d'aquestes rampes surt de Can Rocamora....

Esperant que no es compleixin els seus pensament premonitoris sobre el Cau Ferrat, i demanant-li que es miri una mica més el projecte abans de tornar-lo a defensar.

La saluda atentament

Plataforma Sitges

dilluns, 25 de gener de 2010

ENTREVISTA DE JORDI BAIJET, ALCALDE DE SITGES, A RÀDIO MARICEL.

En la visita mensual de l’alcalde conversem sobre el pressupost del 2010, la presència de Sitges a Fitur, la linia orbital ferroviaria, el projecte dels museus i el sistema de control de trànsit al casc antic.

A partir del minut 27, opinió de l'alcalde sobre el projecte dels museus

dijous, 21 de gener de 2010

LA NOSTRA PLATAFORMA AL BLOG RIGATINO SOBRE CONSERVACIÓ Y RESTAURACIÓ DE BENS CULTURALS

Al blog Rigatino, sobre conservació i restauració de Bens Culturals, s'hi publica una interessant entrada, "El Poder del pueblo: Plataformas en defensa del Patrimonio Cultural" on es fa referència a la nostra reivindicació!!!!

Aquest és un blog molt interessant on ens adonem de que hi ha molta gent que lluita per a conservar el patrimoni arquitectònic!!!

dimarts, 19 de gener de 2010

ENTREVISTA A RÀDIO MARICEL A L'ARQUITECTE DEL PROJECTE DE REFORMA, EMILI HERNÁNDEZ CROS

L’arquitecte del projecte dels museus s’explica


Josep Emili Hernández Cros, autor del projecte de remodelació dels museus sitgetans, explica els criteris que l’han dut a proposar les solucions exposades.

diumenge, 17 de gener de 2010

L'ECO DE SITGES DEL 16 DE GENER DE 2010. GAIREBÉ UN MONOGRÀFIC.


Si cliqueu sobra cada una de les imatges, podreu llegir els diversos articles publicats a l'Eco d'aquesta setmana. També hi ha les seccions setmanals: "Crònica Local. VentdelCau (Capítol I)" de Vicenç Morando, "El Marge Llarg. Dos comiats" de Vinyet Panyella, i "Un tomb per casa. Obert per obres" de Joan Yll. Tots ells tenen blog personal on pengen els seus escrits, i per aquest motiu si els voleu llegir cliqueu sobre el nom de cada un d'ells. (Aquest darrer bloc encara no està actualitzat)


PORTADA DE L'ECO DE SITGES DEL 16 de GENER.






dissabte, 16 de gener de 2010

LA PLATAFORMA ÉS CITADA AL DIARI "EL PUNT.CAT"




El Consorci del Patrimoni presentarà el projecte a la ciutadania el 30 de gener


La galeria de vidre amb vistes al mar que es construirà als museus de la façana marítima de Sitges ha provocat les crítiques d'un grup de ciutadans del municipi, que han creat un espai de debat a internet en contra del projecte. El Consorci del Patrimoni de Sitges presentarà la nova imatge que oferiran els museus Cau Ferrat i Maricel el 30 de gener; l'acte estarà obert a la ciutadania i explicarà en què consisteix un projecte de remodelació que compleix tota la normativa, segons el consorci.

http://www.plataformasitges.blogspot.com/ és la pàgina web en la qual un grup de ciutadans expressen les seves crítiques a l'actual projecte de remodelació dels museus. La historiadora de l'art Beli Artigas és una de les impulsores d'aquest espai de debat; tot i reconèixer la necessitat de remodelar l'espai, Artigas considera que el projecte, que preveu construir una galeria de vidre amb vistes al mar, «destrossarà la façana posterior, que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional».

La historiadora de l'art assegura que l'obligació de les administracions és «el manteniment estricte» de la façana, sense incorporar-hi nous elements. Com a exemple, Artigas esmenta el document de la Diputació de Barcelona, La protecció del patrimoni cultural immoble. Segons la historiadora, en un edifici com el Cau Ferrat, el document indica que s'ha de «conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny». Una altra de les veus crítiques és la de Xavier Salmeron, un jove estudiant de Sitges que també es mostra «a favor de la restauració», però que creu que es podrien «haver buscat altres alternatives abans de tocar la façana marítima».


Acte públic
El Consorci del Patrimoni de Sitges presentarà públicament la remodelació dels museus el 30 de gener, a les set de la tarda al Palau Maricel. Els responsables del sector crític amb el projecte demanen als ciutadans que no estiguin d'acord amb la iniciativa que assisteixin a la presentació.

La reforma del Museu Maricel, el Museu Cau Ferrat i la Casa Rocamora rebrà una inversió d'uns 10 milions d'euros del Ministeri de Foment, la Diputació i l'Ajuntament de Sitges. El director del consorci, Antoni Sella, destaca que les obres pretenen millorar «l'accessibilitat, la conservació i l'adequació dels espais a les seves funcions» com a museus. La galeria de vidre permetrà que els museus siguin accessibles a tota la ciutadania sense haver de destrossar el seu interior», a més de servir com a «protecció a la malmesa façana marítima original». Així mateix, el responsable del consorci sosté que la nova estructura farà que «els edificis i els usuaris continuïn dialogant amb el mar».

Segons Sella, el projecte s'ha donat a conèixer després d'enllestir tota la tramitació necessària i haver aconseguit finançament. La reforma, dissenyada per l'arquitecte Josep Emili Hernández Cros, «ha tingut un llarg procés, i en el seu moment va ser aprovat pel consell general del Consorci del Patrimoni de Sitges», segons Sella. El director del consorci destaca que el projecte compleix tots els requisits legals, a més de disposar de l'informe favorable de l'arquitecte municipal de Sitges, i de la comissió de patrimoni depenent de la direcció general de patrimoni de la Generalitat.





divendres, 15 de gener de 2010

LEGISLACIÓ VIGENT SOBRE CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC



PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)


Donades les característiques de Sitges, que va ser declarat “Conjunt històric artístic i paratge pintoresc” (C.H.A y P.P, Decreto 0832 C y P, Decreto 2106 de 13/07/1972, B.O.E de 1/08/1972) sobre una part del casc antic de la Vila i de la façana marítima.


TIPUS DE PROTECCIÓ I: Es dóna aquest tipus de protecció a aquells elements que gaudeixen d’una “Declaración de Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional” o assimilable (cas d’elements d’arquitectura militar), segons el decret que s’esmenta a cada una de les fitxes respectives i que d’acord amb la disposició addicional “Primera de la Ley” 16-1985 passen a tenir la consideració i a denominar-se Bens d’Interès Culturals.

Com a elements d’interès excepcional els hi són d’aplicació tot allò que la legislació superior disposa a l’efecte.

No es podran enderrocar total o parcialment els immobles catalogats ni realitzar obres de reforma que afectin elements protegits, excepte en els casos autoritzats per aquesta normativa.


Casc Antic és la Zona 9. Aquest es divideix en Subzones.

Subzona 9A (Conjunts) Compren aquelles mansanes o parts de mansana que un contenen major nombre d’edificis conformadors del caràcter del casc antic de Sitges.

És obligatori la conservació de les façanes que configuren aquest caràcter....

En els edificis indicats en el plànol 0.1. es permeten les obre de reforma i millora l’interior, intervenció a la façana que posi de manifest possibles elements d’interès actualment ocults o desvirtuats



Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges

Conjunt 2. Elements catalogats: del 7 al 10, 102, 103 al 105, 279 al 282, 339

Delimitació: Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard.

Qualificació urbanística segons el Pla General de 1989.


Descripció i valoració: conjunt format per dues mansanes ocupades en quasi la seva totalitat per cinc edificis singulars: l’església Parroquial i casa rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Al carrer Devallada i carrer Sant Joan conserven la tipologia parcel•lària original amb 4 cases d’interès a l’ambient del casc antic.

Tipus d’actuació: conservació i restauració dels edificis catalogats. Les cases 2 i 8 del carrer Sant Joan podran créixer un pis més i hauran de cobrir-se amb teulada de teula àrab, acabada amb un ràfec de tortugada. La casa nº4 podrà créixer un pis més i haurà de cobrir-se amb teulada de teula àrab traslladant la tortugada existent.

Fitxa del catàleg nº 103: MARICEL DE MAR

Carrer de Fonollar 2-6

Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.

Autor: Miquel Utrillo Morlius

Tipus de protecció: I

Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades.


Fitxa del catàleg nº 104: CAU FERRAT

Carrer de Fonollar 8

Època: 1893-94

Autor: Francesc Rogent i Pedrosa, arquitecte

Tipus de protecció: I

Motius de la catalogació:

Tipus de protecció: MANTENIMENT ESTRICTE DEL VOLUM I LES FAÇANES i protecció del contingut.




BCIN El Cau Ferrat (edicifi és un BCIN) amén que tot el conjunt històric-artistic també ho és.

Segons es publica en el document de la Diputació de Barcelona, “La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns culturals”, editat durant el mes de setembre de 2009.


Tipus I: protecció integral

Aplicació

La protecció integral és aplicable als bens que, per les seves característiques constructives, arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o funcionals, representen un testimoni de primer ordre a conservar i transmetre íntegrament a les generacions futures, com a document històric de la col•lectivitat, de gran rellevància.

Tots els elements declarats per la legislació sectorial protegits de forma integral, com els BCIN i els Espais de protecció arqueològica (EPA) declarats per la Generalitat i considerats de primera categoria, tindran aquest típus de protecció.

Intervenció

Les possibles intervencions han de garantir el manteniment del paratge o immoble protegit, conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de cap manera la modificació de l’aspecte general del bé i aquests hauran de possibilitar un correcte ús i salvaguarda del mateix, sense malmetre la seva genuïtat ni representar aportacions formals gratuïtes. El disseny formal i els materials utilitzats en les actuacions necessàries hauran d’ésser elaborats, triats i utilitzats sense que produeixin un impacte visual i cultural sobre el lloc. Si és possible, les intervencions hauran d’ésser revisables. No es tracta de realitzar obres que singularitzin aquest espai, sinó d’instal•lar, en cas que sigui necessari, els elements imprescindibles per garantir-ne la correcta i segura utilització, així com la senyalització i accessibilitat.



Legislació dels BCIN

Capítol II Règim de protecció dels béns immobles

Secció primera: Règim aplicable als béns immobles d’interès nacional

Artícle 34

-3 Qualsevol projecte d’intervenció en un bé immoble d’interès nacional ha d’incloure un informe sobre els seus valors històrics, artístics i arqueològics i sobre el seu estat actual, i també d’avaluació de l’impacte de la intervenció que es proposa.


Artícle 35

Criteris d’intervenció

-1 Qualsevol intervenció en un monument històric, un jardí històric, una zona arqueologia o una zona paleontològica d’interès nacional ha de respectar els criteris següents:

a) La conservació, la recuperació, la restauració la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens prejudici que pugui ésser autoritzat l’ús d’elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques.

b) S’ha de permetre l’estudi científic de les característiques arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé.

c) S’han de conservar les característiques tipològiques d’ordenació espacial. Volumètriques i morfològiques més remarcables de bé.

d) És prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en qué s’utilitzin parts originals, i de fer-hi addiccions mimètiques que en falsegin l’autenticitat històrica.

e) És prohibit d’eliminar parts del bé, excepte en el cas que comportin la degradació del bé i que l’eliminació en permeti una millor interpretació històrica.

f) És prohibit de col•locar publicitat, cables antenes, i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal•lacions de servei públic o privats que n’alterin greument la contemplació.

-2 Les intervencions en els conjunts històrics d’interès nacional han de respectar el criteris següents:

a) S’han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística, No es permeten modificacions d’alineacions, alteracions en l’edificabilitat, parcel•lacions ni agregacions d’immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

b) Són prohibides les instal•lacions urbanes, elèctriques, telefòniques i qualsevol altres, tant aèries com adossades a la façana, que s’han de canalitzar soterrades.

-3 El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns del immobles d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres (…)



dijous, 14 de gener de 2010

A LA "CRÒNICA LOCAL" DE VICENÇ MORANDO A L'ECO DE SITGES



Crònica local


Eco de Sitges, 16 de Gener

Vent del Cau (Capítol I)

No pateixin que ni el serial serà llarg, ni tampoc correlatiu en el temps, però com que crec que donarà per unes quantes entregues, vet aquí la primera. Abans un apunt. Diuen que la vivenda de segona mà més cara d’Espanya és aquí i, si la meva recerca atropellada no s’equivoca, es tracta de la casa Casimiro Barnils, projectada el 1919 per Josep Maria Martino, i situada al Passeig Marítim, 71. No té pèrdua. A primera línia de mar, crida l’atenció la rotunditat de la seva cúbica volumetria pintada de blanc, rematada per diverses terrasses. Si la volen, surt per la bagatel.la de 10.000.000 d’euros, vistes incloses es clar.

Parafrasejant l'hora dels adéus, sense voler caure en la carrincloneria, el del Cau Ferrat, obviament, només ha estat un adéu per un instant si tenim en compte que, des que fou inaugurada el 1933, mai fins avui la casa de Rusiñol havia tancat les portes durant tant de temps. Diumenge, les ganes d'acomiadar-se de molts sitgetans ompliren a vessar les estances del museu, que tornarà a obrir rejovenit d'aquí dos anys i mig pel cap baix. Paradoxalment, i aquesta podria esdevenir una primera constatació, alguns dels presents reconeixien que feia un munt d'anys que no trepitjaven aquest temple del Modernisme, per no parlar del Maricel, que, llevat de la sala gòtica i de la pinacoteca inaugurada el 1995, continua essent el gran desconegut per una bona majoria de vilatans que, de repetir-se la iniciativa proposada al Cau, el visitaran en una futura jornada de portes obertes. No passa res, és així i punt, malgrat que, de ben segur, existeixin causes diverses que poden justificar el desinterès, entre les quals n'hi hauria dues de bàsiques: el Cau Ferrat és, en ell mateix, una obra d'art polièdrica difícil d'explicar, i el Maricel és, en el fons, un gran calaix de sastre on s'hi barregen col.leccions de gran categoria, amb grups de peces de menys entitat, tot formant un conjunt tan eclèctic com difícil de digerir en una visita, per comentada que sigui. El món ha canviat i els museus han de ser capaços de proporcionar incentius suficients per a convertir-se en veritables pols d'atracció. En qualsevol cas, aquest seria un debat colateral. Hores d'ara, estem en l'inici d'un llarg camí que s'està visquent de manera il.lusionada i amb un punt de controvèrsia inicial, que seria bo no deixar de banda.

D’entrada, em correspon dir-los que sóc dels pocs que continuen creient que la solució adoptada pel projecte de l’arquitecte Josep Emili Hernández Cros per la façana marítima dels museus és bona. M’agrada, i no reiteraré els arguments que ja vaig fer servir a l’hora d’enfilar les primeres cròniques sobre l’assumpte. Només els diré que estic en pecat mortal, perquè l’evidència és clara: allò que a mi m’agrada no agrada a ningú, o, si em permeten la matisació, no he trobat ningú –excepció feta dels que hi estan implicats d’una manera o altra- que em digui que li agrada, la qual cosa és prou definitòria de l’estat de la questió. El ventall d’apreciacions és ampli en matisos: Des dels qui, directament, titllen la idea de merda (sic) o d’atemptat paisatgístic, fins als qui estarien disposats a acceptar-la amb resignació cristiana, sempre i quan els puguin convéncer que, de debò, no hi ha cap altra sortida possible per a poder assolir els objectius finals, i cal que algun llençol es perdi en aquesta bugada patrimonial. Que ningú no cregui, en qualsevol cas, que el meu posicionament personal exclou l’atenció a alguns arguments interessants que he pogut escoltar a partir de les converses amb Antoni Sella, Beli Artigas i Josep Pascual, o de la lectura d’altres reflexions exposades en la nostra comunitat blocaire.

El director del consorci del patrimoni creu que l’encàrrec respon amb escreix a les tres demandes fonamentals que volien satisfer els seus avaladors. Primera: la preservació dels edificis i del seu contingut. Segona: l’adequació a la normativa de la Generalitat. Tercera: la millora de la relació entre els espais i el mar, conscients que la visió del Mediterrani, des d’aquesta privilegiada talaia, ha estat sempre un dels valors més apreciats pels visitants, encara que, ves per on, el mateix mar es pugui veure sense restriccions des de la Torreta o des del Baluard Utrillo. Sella explica el procediment administratiu que ha seguit tot plegat. El 2007, arran de la celebració de l’Any Rusiñol, es recupera la intenció ja plantejada el 1994, d’intervenir en el conjunt museístic, per la qual cosa la Diputació convoca un concurs públic per a la el.laboració d’un projecte que, vistes les dues propostes presentades, acaba atorgant-se a Hernández-Cros, que redacta un document que, des del punt de vista formal, també és apreciat pels contraris a alguns dels seus plantejaments. El projecte finalitzat travessa, immaculat, els sedassos de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament i de la direcció general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, per arribar a la taula dels polítics. S’explica a la junta de portaveus de la casa gran, dies després a un grup de persones relacionades amb l’àmbit cultural, escollides a discreció pel propi director del consorci, i, per acabar, se sotmet al preceptiu periode d’exposició pública durant un mes sense rebre cap mena d’alegació. Finalment, pel proper 30 de Gener està previst un acte públic al saló d’Or de Maricel, amb la presència de l’arquitecte.

Beli Artigas i Josep Pascual han estat, i són, dos dels protagonistes del sector crític, que han fet pública una posició obertament contrària a la nova, agosarada i transformadora imatge marítima dels museus, basant-se en criteris de pes. Primer: Prenent en consideració la catalogació del nucli antic de la vila com a bé d’interés cultural, i segons les directrius d’actuació -explícites i draconianes en l'esperit conservacionista- establertes per la pròpia Diputació de Barcelona, i allò que consta a les fitxes del Cau Ferrat i del Maricel, incloses en el Pla especial del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges, existeix un marc legal de protecció que no només impossibilitaria fer una obra com la de referència, sinó que ni tan sols permetria plantejar-la, per transgressora de la norma. Segon: Tan Artigas com Pascual entenen que la façana que es proposa anorrea la configuració arquitectònica original del conjunt dels edificis, quan, precisament, és el que caldria recuperar. Ambdós creuen que el repte consisteix en reformular l'opció actual per a encaminar-la a reconstruir l'aspecte que tenia la zona a inici del segle XX, o sia, molt abans de la questionable reforma que es dugué a terme a finals dels 60, quan obrí al públic la col.lecció del doctor Pérez Rosales. Garanteixen l’accessibilitat des de l’interior dels immobles, malgrat reconéixer que minvaria l’espai expositiu -que podria recolocar-se en indrets propers- i, mentre defineixen de poc transparent el procés, demanen que es revisi la questió abans no sigui massa tard. Des de la ignorància, plantejo un parell d'incògnites pendents de resposta. Primera: Em costa molt de creure que ningú que hagi tingut el projecte davant dels nassos no hagi parat atenció a les exigències de la norma, a no ser que, de manera intencionada, s’hagués pensat en canviar-la d’antuvi. Segona: Caldria saber si qualsevol revisió en el projecte pot comportar la pèrdua o la necessitat de renegociar el finançament de l'obra, i, per tant, d’assumir les conseqüències burocràtiques de la decisió. En plena crisi, és més fàcil perdre una subvenció que aconseguir-la, i no se si podem córrer el risc.

dimecres, 13 de gener de 2010

ESPAI BLOGS DE RÀDIO MARICEL PARLA DE LA REMODELACIÓ

RÀDIO MARICEL

Joan Tutusaus ens acosta nous blogs d’autors sitgetans.


Avui hem repassat els blocs que parlen, majoritàriament des d’una postura crítica, del projecte de remodelació dels museus de Sitges. En parlen els blocs de Florenci Salesas; Beli Artigas des de Criticartt; Guillem Carbonell; Xavi Salmeron des de A títol personal, i les fotografies d’El Sitges que Estimo. A més, també ens fem ressó del nou blog que acollirà les entrades que es publiquin sobre aquest tema, Plataforma Sitges.


http://www.radiomaricel.cat/2010/01/13/espai-blogs-5/

JOSEP MARIA ALEGRE, FOTÒGRAF SITGETÀ, PUBLICA BELLES IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA


UNES IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA QUE ENS VOLEN CANVIAR........ per veure les imatges, cliqueu a sobre.


Imatge és la que Alegre utilitza com a portada del seu blog.....










dimarts, 12 de gener de 2010

Article publicat al blog de Xavier Salmerón Carbonell


Estimo l'actual Sitges, però el futur Sitges no ho sé si l'estimaré!


Tots ens omplim la boca de que Sitges es una de les millors poblacions de Catalunya, d'una tranquil·litat absoluta, d'una gran cultura a les nostres espatlles, d'un casc antic preciós, de tenir una de les millors festes majors de la comarca, de tenir moltes platges, de ser una població oberta a tothom, o com han dit els refranys promocionals de l'Ajuntament sobre la nostra població: Això es vida (governs d'en Jordi Serra), Sitges, Joia de la Mediterrània (governs d'en Pere Junyent), Sitges, l'art de viure (governs d'en Jordi Baijet).


Per mi, el que es verdaderament maco i atractiu del meu poble "un poble penedesenc obert al mar", és del seu casc antic i els seus edificis i carrers. Passejar pel carrer d'en Bosc, carrer Davallada, el Racó de la Calma, o observar el mar des del Baluard son un dels mes orgulls personals per ensenyar als meus amics forasters de com es Sitges. Jo el "Això es vida" ho atribueixo quan estic amb els amics o sol observant la tranquil·litat del Racó de la Calma. El "Sitges, Joia de la Mediterrània" ho atribueixo quan estic caminant per la popularment coneguda "cinquena avinguda" i respiro la frescor de la brisa mediterrània. I per acabar els mencionats refranys de l'Ajuntament envers la nostra població, el de "Sitges, l'art de viure" l'atribueixo quan assegut al primer espigo "el de la Punta" mirant cap al immens i lleig edifici del Melia, giro el cap i hem trobo una façana que don al Mar i on gràcies aquesta preciosa vista, digne de viure l'experiència que transmet la seva estructura de imparable admiració. De tant en tant també he tingut l'ocasió de veure aquesta façana des del mar quan he llogat amb els amics un patinet a la platja, o quan he sortit a navegar en la processo de la Mare de Deu del Carme. Sigui com sigui, sempre ens quedem mirant la façana i en el nostre interior ens sentim prou orgullosos de ser sitgetans.

La sorpresa m'arriba quan ja fa mesos, mitjançant el facebook m'assabento de que volen modificar la façana Marítima dels edificis Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar ja que restauren els museus. Bé, fins aquí ho trobo correcte que vulguin restaurar els edificis i els museus pel seu mal estat. M'imaginava una restauració normal, maquillant l'estructura perquè no pateixi mes per culpa del mar o el que sigui, però bé, el tro de la sorpresa hem solapa quan es publica a l'Eco de Sitges la imatge virtual de com quedara la façana marítima dels edificis i es quan, i perdo per l'expressió "s'hem cauen els ous a terra".

Permetrem fer això? L'Ajuntament està disposada a tirar endavant aquest escàndol? No soc un expert en arquitectura, ni amb aspectes legals sobre minusvàlids o com tractar edificis d'aquesta importància, però moralment, el Sitges que jo estimo, la façana marítima a la que jo estimo, m'he la volen canviar sense consulta-ho al poble? Ja vaig publicar un escrit al bloc criticant la participació ciutadana que busca l'actual equip de govern del municipi, ens omplen el cap de que busquen la col·laboració del municipi com per exemple en el de com ha de ser el Passeig de la Ribera i desprès, en aspectes tant importants com la restauració dels museus i MODIFCACIÓ de la façana marítima d'aquests museus no ens tenen en conte? Per algunes coses si, i per altres no? Perquè no seguir un criteri comú? Quins interessos hi ha?

Estimo aquest poble, estimo Sitges, però la classe política que ens governa es lamentable i per mi, no mereixen que ens governi tot i que tinguin un gran suport electoral que els avalin. Segur que n'hi ha gent a favor de la modificació i restauració, tenen tota la legitimitat per acceptar-ho, però hi ha gent que està en contra i no ens han deixat opinar sobre l'aspecte, perquè pel que diuen, tot esta donat i beneit. Que hem de fer els que estem en contra? I potser, si es fes un referèndum ara que estan de moda, potser sortiria guanyat la proposta de modificació tal com surt a la fotografia virtual, però almenys, la opció de fer un referèndum seria la millor opció per cridar als quatre vents que aleshores, aquest Ajuntament si que es democràtic i participatiu.

Odio la gent que governa Sitges, la que diu que no som Penedesencs, la que no ens consulta, la que es gasta diners amb exposicions per interessos particulars, la prepotent, la que es mou per interessos, que fan el que volen amb els nostres diners... estimo Sitges però per culpa d'aquesta gent haure d'ensenyar als meus fills com era la façana marítima del seu poble quan jo era jove!

ENTREVISTA A JOSEP PASCUAL I BELI ARTIGAS

Josep Pascual i Beli Artigas exposen els arguments en contra de la solució que el projecte de remodelació del Cau Ferrat, Maricel i la casa Rocamora dóna a la façana marítima, i a l’accesibilitat dels edificis.

http://www.radiomaricel.cat/2010/01/12/tertulia-128/

dilluns, 11 de gener de 2010

ENTREVISTA A TONI SELLA, DIRECTOR DEL CONSORCI DEL PATRIMONI

Ràdio Maricel

Amb el director del consorci del patrimoni conversem sobre el projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat, Maricel i la casa Rocamora, redactat per l’arquitecte Josep Emili Hernández Cros.

http://www.radiomaricel.cat/2010/01/11/antoni-sella-explica-la-remodelacio-dels-museus/

DARRERES ENTRADES A BLOGS

Avui al "Blog de Guillem Carbonell" s'ha publicat un post :

Societat / Veïns de Sitges creen una plataforma per salvar la façana marítima dels plans de l’Ajuntament

Les intencions de l’Ajuntament de Sitges de restaurar amb grans canvis la part més emblemàtica de la façana marítima històrica del poble (per entendre’ns, la part davantera dels museus Cauferrat i Maricel) sembla que ha estat la gota que ha fet vessar el vas de la paciència de molts sitgetans. A dalt teniu la façana com és ara i a sota els plans de l’Ajuntament. Encara més avall veureu com era fa uns quants anys. Ja hi ha pàgina a Internet que vol aglutinar el moviment en defensa d’una restauració que no esborri la façana històrica. Qui ens ho pot explicar millor tot plegat perquè ho segueix molt de prop és l’amiga Beli Artigas àlies Criticcart i també en Florenci Salesas. Des d’aquí tot el nostre suport a la Plataforma popular per a la defensa i la conservació del poble de Sitges. (Per cert: un cop guanyem aquesta batalla haurem també de mirar una mica cap a la muntanya i aturar el desastre que hi estan fent)





També el blog Criticartt s'ha actualitzat presentant aquest nou blog de la Plataforma Sitges.

Comença la setmana clau

Comença una setmana clau per al nostre objectiu de concienciar a la gent sobre el que pot passar amb el nostre patrimoni si finalment es porta a terme el projecte per a la restauració de la façana marítima dels museus sitgetans.


Ahir és va obrir oficialment el nou blog per a la defensa del patrimoni social, cultural, artístic..... de Sitges. Aquest ha iniciat el seu camí amb la divulgació del projecte gàbia, cub de vidre... de Maricel Mar...., però no s'estanca en aquest tema ni es pensa quedar aquí... així doncs, http://www.plataformasitges.blogspost.com/ queda a la disposició de tots els que necessitin fer públiques les seves crítiques, demandes....

Durant aquesta setmana, a Ràdio Maricel se realitzaran una série d'entrevistes, tertúlies, comentaris de notícies i blogs.... referents a aquest projecte. Demà, Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges i principal avalador d'aquest controvertit projecte, serà a Ràdio Sitges per defensar-lo i per donar explicacions sobre el pq s'ha triat aquest projecte i no un altre/s (de l'existència dels quals no en tinc constància). Dimarts serà el torn del sector crític, amb l'arquitecte tècnic Josep Pascual (autor de la foto denúncia publicada a l'Eco de Sitges fa dues setmanes) i amb mi, històriadora de l'Art. I finalment dimecres, i dins de la secció que cada quinze dies Ràdio Maricel dedica als blogs relacionats amb Sitges, es farà un especial sobre les publicacions dedicades al projecte de restauració de Maricel, Cau Ferrat, Casa Rocamora (la qual no podem oblidar, pq també és molt important)....

Per cert, aquestes imatges publicades sota del texts, en les que es pot veure la façana marítima de Sitges durant els primers anys de 1920, són fonamentals per poder entendre com hauria de ser una veritable restauració de la façana posterior d'aquests importantíssims edificis. La primera casa després de la torre cilíndrica, era la casa Rocamora, una interessant contrucció amb la seva terressa i la galeria arcada al pis superior. Doncs en comptes de tornar-la al seu estat original, el projecte de reforma actual té la intenció d'amagar-la sota un horripilant (com m'agrada aquesta paraula) cub de formigó amb dues finestre antisimétriques, tot un detall arquitectònic... I seguidament ja ve el cub de vidre que trencarà totalment la visió i estètica d'aquest bell paratge, que no només es veu des del mar, sino que des dels espigons també en tenim un bell punt d'observació.

A "EL MARGE LLARG" DE VINYET PANYELLA A L'ECO DE SITGES



Article publicat per Vinyet Panyella a l'Eco de Sitges, 1 d'agost de 2009, sobre el projecte de remodelació dels museus de Sitges promogut per Consorci del Patrimoni de Sitges.  També es pot llegir al blog de Vinyet Panyella, "Quadern de Terramar"

JA ERA HORA.....
Assisteixo a la presentació del projecte de restauració i remodelació dels museus de Sitges – Cau Ferrat i Maricel de Mar- amb curiositat i expectació. Els diaris s’han fet ressò de l’acord de les administracions – Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntament – per fer-se càrrec del projecte ja aprovat per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat i que té un cost de deu milions d’euros.


Aquesta és una de les notícies més importants per a Sitges dels darrers temps. La curiositat ha desbancat l’escepticisme, perquè finalment, la coincidència del curs dels astres i del color polític de les administracions ha comportat el desbloqueig d’un projecte anunciat al llarg de l’Any Rusiñol i submergit entre els silencis i la remorologia des de llavors fins ara. Cal desitjar que ni hi hagi aturades tècnicoeconòmiques ni ajornaments injustificables i, sobretot, que els diners arribin per a tot el que està projectat i cal fer.

No ens hem d’enganyar: l’estat dels museus és crític. Fins el punt que tenir-los oberts en les condicions en què es troben – el Cau Ferrat, la joia de la corona, sobretot, – és més contraproduent que tancar-los per manca de condicions. No fa pas gaire, arran de la presentació de la nova etapa de L’Amic de les Arts a l’antiga capella de l’Hospital i avui sala dels retaules de Maricel de Mar, comentàvem amb un periodista amic i company de l’altra pàgina de L’Eco que sort que miràvem en direcció als retaules i no cap a la galeria noucentista, perquè l’estat de les parets i del terra eren, simplement, deplorables. Per no parlar de les teules que volen, les xemeneies que cauen o de la decrepitud de la forja de la façana de Cau Ferrat. L’estat físic del Cau Ferrat i de tot el complex de Maricel és crític i deplorable perquè en tota la seva història des de que formen part del sector públic no hi ha hagut l’imprescindible capítol pressupostari de manteniment, i les conseqüències han estat nefastes. L’explicació de l’arquitecte J-Emili Hernàndez-Cros sobre l’estat de l’edifici van subratllar l’evidència.

El projecte arquitectònic de restauració i remodelació del Cau Ferrat i Maricel de Terra, incloent-hi Can Xicarrons o Can Rocamora, la caseta que Deering havia regalat a Ramon Casas entre el Cau i Maricel, planteja una intervenció que no només repara i restaura sinó que introdueix la normativa vigent en matèria d’instal.lacions i museus, replanteja la circulació dels visitants pels diferents espais i guanya espai expositiu. No és la primera vegada que Hernàndez-Cros intervé a Maricel perquè coneix l’edifici des d’inici dels anys vuitanta, quan, entre altres instal.lacions, va projectar i portar a terme l’actual l’Arxiu Històric Municipal en unes condicions no precisament fàcils.

El projecte que presenta, racional i ambiciós, és més respectuós amb el Cau Ferrat del que alguns hauríem imaginat. Pel que fa a Maricel, aconsegueix, a parer meu, una simplificació de nivells, estances i circulació que suposen un guany evident tant per a les instal.lacions com per als usuaris. Tres mil metres quadrats per a espai expositiu sense racons ni espais morts és una extensió prou important per permetre mostrar les col.leccions amb comoditat, atractiu i pedagogia. L’actuació en un edifici antic que té per fonaments el rocam marítim amb un estat d’erosió permanent no és fàcil, i pel que fa a les solucions que el projecte d’Hernàndez-Cros aporta no tots els parers són unànimes. Però el que és una, diem-ne, evidència positiva és que un cop s’hagi acomplert, tindrem un embolcall de segle XXI adequat i pertinent per al nostre singular i irrepetible conjunt museístic.

Queden diversos interrogants que no són qüestió menor. L’un és la concreció de les quantitats de les aportacions de cada administració. Un altre, l’emmagatzemament i la vida dels museus i de les peces durant l’interregne que duri la realització del projecte. I un altre que per a mi és el més important, és el projecte museístic que en derivarà tot i que no n’ha estat el fonament. El Cau Ferrat es conservarà intacte. Però l’ús de can Xicarrons en tant que edifici de serveis i els espais guanyats a Maricel de Mar, juntament amb la remodelació dels ja existents, demanen un projecte museístic subsegüent ambiciós i gran abast.

L’estat dels museus i dels edificis és crític, però ha depassat la situació d’inèrcia estàtica gràcies a un projecte de restauració i remodelació que, finalment, arrenca. Ja era hora…

A LA "CRÒNICA LOCAL" DE VICENÇ MORANDO A L'ECO DE SITGES, TB S'HA PARLAT DEL PROJECTE

Eco de Sitges, 9 de gener de 2010
ANY NOU, REPTES PENDENTS           També es pot llegir al blog de Vicenç Morando "Crònica local"

(....)
5. Patrimoni
Divendres, 1 de Gener. Al migdia de Cap d’Any sóna el telèfon. Una apreciada sitgetana, entre alterada i indignada, em deixa bons desitjos i una inquietud: Vicenç, què farem amb aquesta façana de mar! Ens ho estan destrossant tot!. Li explico la meva opinió personal a l’entorn d’un assumpte sobre el qual suposo que hi tornaré en repetides ocasions, i quedem entesos per si un nou disgust li trenca el son. De moment, em servirà per acabar d’amanir la crònica de la propera setmana una visita de comiat momentani al Cau Ferrat. El projecte dels museus juga en una divisió apart, i cal no oblidar altres iniciatives elogiables. El mes de Març es presentarà la prefiguració de la col.lecció d’art de la futura fundació Stampfli, en el que significarà la primera exhibició pública d’un projecte ambiciós al qual cal desitjar-li el millor. Sobre la taula segueix la decisió de Bacardí d’establir la seva acadèmia a Sitges i, en cas de fer-ho, l’indret concret que rebrà aquesta proposta engrescadora i ben plantejada. I deixo pel final les quatre nafres que ens haurien d’avergonyir. Primera: La biblioteca, com Penèlope, voldria que arribés el seu Ulisses, que algú pensés en ella de debò, mentre les parets d'algunes sales ni tant sols han estat repintades després d’aquells aiguats d’infeliç memòria. Segona i tercera: Cal fer el possible per a que les fundacions del Retiro i del Prado avancin d’una vegada, i les centenàries societats tinguin uns locals amb tot allò que es pot exigir a una vila que es vanta d’ésser cenacle cultural de primera. I, finalment, el Patronat. Enderrocat inexplicablement l’edifici de la seu social, del que fou un dels centres més actius de la vida sitgetana només en queda la capella, en estat catatònic, convertida en aparador publicitari d’una immobiliaria, i en magatzem de les aigües pels balls de Festa Major i Santa Tecla…. Si els diners de la vianalització amb gris Quintana haguéssin salvat el Patronat, o el Rialto....



Eco de Sitges, 10 d'octubre de 2009
LA JOIA DE LA CORONA






Aquesta setmana, una signatura oficial ha fet avançar el projecte de restauració integral del Cau Ferrat, Can Rocamora i el Maricel de mar. Aconsellada per aquella prudència que imposen els timings institucionals, la secció n'ha parlat poc. Ara, he tingut l'oportunitat, per gentilesa de la direcció del consorci, de poder fullejar la gruixuda memòria que explica els detalls de l'obra, fins on el meu coneixement pot copsar-los. Agafo el fil d'on l'havia deixat, per a exposar els tres arguments fonamentals que, considero, haurien de prevaler sobre qualsevol anàlisi. Primer: Allò que es farà durant els propers dos anys i mig-tres és la iniciativa més important mai no executada en l'àmbit patrimonial de Sitges. Segon: La salut del complex que serà motiu de la l'actuació és d'una decrepitud tal que obliga a intervenir amb urgència i extensió. Tercer: El resultat final, a més de complir amb els objectius fonamentals de preservació i difusió d'uns continguts de valor indiscutible, ha de permetre la reorganització museogràfica d'algunes col.leccions del llegat del doctor Pérez-Rosales, i la incorporació de peces no exposades.

Les xifres són prou explícites. Un pressupost de 10 milions d'euros (la mateixa quantitat que, segons la primerenca investigació judicial, ha desviat l’equip de Millet en un quinqueni) és el cost de la cirurgia que caldrà aplicar. Xifra que pot augmentar de manera significativa, si es contemplen aquelles hipòtesis que els especialistes no defugen: hi ha patologies arquitectòniques que només podran ésser conegudes quan els paletes comencin a picar. Fins avui, les proves per a certificar l'estat dels edificis han hagut de conviure, obviament, amb la servitud i les restriccions que imposen el funcionament diari dels museus. Malgrat tot, el resultat de l'anàlisi és d'una contundència aclaparadora. El rosari de nafres és tan llarg i punyent, que hom acaba per pensar en la sort com un altre dels elements que han concorregut a que el drama no sigui més gran del que és hores d'ara. A l'exterior, esquerdes monumentals arreu, façanes descrostonades, teulades deteriorades i foradades, i estructures extremadament debilitades i erosionades per l'acció dels elements. A l'interior, humitats irresolubles degudes a filtracions de tota mena, absència de climatització, sistemes de seguretat i instal.lacions electriques i de lampisteria caduques, mobilitat sota mínims, impossibilitat d'utilitzar determinats espais o d'habilitar serveis per els visitants i el propi personal dels centres... Cal agafar aire després de llegir llista tan immensa de dissorts que semblaven impossibles d'intuir des del Racó de la calma, actual territori on s'estableixen, amb absoluta llibertat, venedors de quincalleria, músics de carrer i, si s'escau, algun rodamón a la recerca d'aixopluc on dormir la mona, en una mostra fefaent de la consideració que Sitges té vers un entorn patrimonial que mereixeria un altre tracte.

El metge que ha de revifar aquest malalt i posar-lo al dia tot satisfent moltes exigències simultànies es diu Josep Emili Hernández-Cros, home de parlar resposat i allunyat d'estridències. Si la documentació no falla, el senyor Hernández Cros també és un veterà en l'estudi de l’arquitectura d'alguns dels periodes històrics més significatius del país, i, per a reblar el clau en poques paraules, el professional que assumí la responsabilitat de restaurar la Pedrera després que l'edifici fos adquirit per Caixa de Catalunya l'any 1987, amb la idea d'obrir-lo al públic. Una carta de presentació -i no l'única- de prou categoria com per a confiar-li, d’entrada, la solució a un repte d’ambició i d’abast enormes, perquè el conjunt dels tres edificis esdevé un trencaclosques caòtic, que, a partir de les antigues construccions originals, ha incorporat elements que han acabat per a crear una escudella de resultat i fortuna desiguals. Per a resumir el darrer segle i mig en tres fases, a finals del segle XIX, Elies Rogent construí el pis superior del Cau Ferrat per encàrrec de Rusiñol. A inicis del segle XX, Utrillo va remodelar l’antic hospital de Sant Joan segons els desitjos de Deering, i, finalment, fa unes quatre dècades els tècnics de la Diputació de Barcelona reblaren la complicació amb les obres que culminaren amb la inauguració del museu Maricel de mar i la reforma de la casa Rocamora, situada entre el Cau Ferrat i el Maricel, i on s’hi havia hostatjat Ramon Casas. Si bé a peu de carrer, la llarguíssima blanca façana aconsegueix dissimular força bé les circumstàncies específiques de cadascuna de les tres edificacions, la visió des del mar suposa una patacada emocional de pronòstic, davant de la qual no hi ha cataplasmes possibles. Des d'aquesta perspectiva es poden identificar d’una forma molt clara els tres volums principals i les seves respectives modificacions i afegits –inclòs l’apartament que el doctor Pérez Rosales tenia dalt de tot del Maricel, amb unes vistes impagables- però, sobretot, es pot concloure que els nostres museus malviuen en la pura ruïna, pendents dels capricis del destí. La contemplació panoràmica no pot ser de major contundència. Qualsevol sitgetà, sigui pescador, mariner o nadador pot confirmar-ho.

Entre les dues façanes hi ha gairebé 2200 metres quadrats de superfície disponible, que el pla haurà de reorganitzar, tot mantenint un equilibri entre la necessitat de respectar el passat i l’obligació, legal i moral, de projectar-lo cap al futur a través d’un concepte propi dels temps que vivim. De la lectura de la memòria n’extrec informació bàsica, que crec que els pot servir. Vagi per endavant que el Cau Ferrat és intocable. O sia, caldrà buidar-lo, refer-lo, i tornar-lo a deixar com establí el parenostre estètic rusinyolià en el seu dia. De Can Rocamora, ras i curt, només en quedarà la façana del carrer Fonollar, perquè la resta cal enderrocar-ho i fer-ho de bell nou, atesa la feblesa de la estructura que sembla no deixar altres alternatives viables. La nova edificació haurà de complir un rol fonamental per al bon funcionament del sistema, com és el d’exercir de distribuidor i d’espai acollidor i de serveis per als visitants i el personal dels museus. Finalment, l'arquitecte proposa pel Maricel una solució agosarada que serveix a tres finalitats: donar coherència formal a la façana de mar, resoldre la obligatorietat de complir la normativa d'accessibilitat dels edificis públics, i crear un nou pol d'atracció a través d'un gran element singular que dotarà de personalitat pròpia a aquesta part de l'edifici. A la manera que féu ÒscarTusquets en la façana lateral del Palau de la Música, i amb tots els matisos que poden afegir-se quan es tracta de referir-se a models similars, Hernández Cros ha dibuixat pel Maricel una estructura de vidre transparent que cobrirà gairebé tota la superfície de la façana de mar, i dins de la qual s'hi situaran dues passarel.les de pendent suau, que permetran accedir sense problemes a tots els pisos, mentre es contempla, corregida i augmentada des d'aquesta nova balconada, la mateixa visió vers l'infinit que durant tants anys ha captivat els visitants des del mirador de les escultures. Qui s'acosti al nou Maricel podrà sentir-se literalment suspès sobre l'aigua, en un entorn on pot assegurar-se que les càmeres de fotos no donaran treva. Un al.licient de primera categoria que, afegit al nou discurs museogràfic, exercirà un magnetisme inquestionable. Queden, encara, incògnites sobre la taula i opinions divergents. La meva no pot evitar encomanar-se d'un puntet d'entusiasme.

divendres, 8 de gener de 2010

EL DIA 2 DE GENER DE 2010 L'ARQUITECTE SITGETÀ JOSEP PASCUAL PUBLICA UN AVÍS A L'ECO DE SITGES


EL ·31 DE DESEMBRE EL DIARI DE VILANOVA ES FA RESSÒ DE LES CRÍTIQUES


EL 16 DE DESEMBRE LA VANGUARDIA PUBLICA LA NOTÍCIA i EL 18 L'ECO DE SITGES




Sitges remodelará su histórica fachada litoral

El proyecto contará con un presupuesto de diez millones de euros y restaurará la antigua casa museo de Santiago Rusiñol

RAMON FRANCÀS

Los museos de Cau Ferrat y Maricel del Mar cerrarán por las obras durante cerca de tres años


El ministro de Fomento, José Blanco; el presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, y el alcalde de Sitges, Jordi Baijet, firmaron ayer el convenio que permitirá restaurar, acondicionar y remodelar el conjunto museístico de la fachada litoral del centro histórico de Sitges. Para ello, se invertirán cerca de 10 millones de euros por parte del Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya y la corporación provincial barcelonesa para intervenir en la restauración estructural de los edificios del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora y Cau Ferrat, la que fue casa museo de Santiago Rusiñol. Los edificios, muy degradados por la acción corrosiva del mar, también se adaptarán a las nuevas normativas de accesibilidad y climatización, y se dotarán los museos con nuevos servicios, como un auditorio o aulas pedagógicas. Destacará una nueva gran fachada acristalada orientada al mar que permitirá "dialogar con el Mediterráneo", según Antoni Sella. el director del Consorci del Patrimoni de Sitges. Sella no tiene dudas de que el Cau Ferrat es "el templo espiritual del modernismo catalán". En él se encuentran destacadas obras de pintores como el Greco, Picasso, Rusiñol, Mir, Casas, Utrillo o Zuloaga , así como "la mejor colección de forja de España". ...





ECO DE SITGES

http://sitgesblog.com/wp-content/uploads/2009/12/19/05.pdf


El ministeri de Foment i el Consorci del Patrimoni de Sitges Les obres començaran a l’estiu i comportaran el tancament signen el conveni per la rehabilitació integral de la façana dels museus pràcticament 3 anys per modernitzar aquests marítima dels Museus Cau Ferrat i Maricel i Can Rocamora. equipaments museístics.


Futur aspecte de la remodelació
La signatura oficial entre el Ministre de Foment, José Blanco i el president del Consorci del Patrimoni de Sitges i la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, van oficialitzar dimarts l’acord per remodelar el Museu Cau Ferrat, Can Rocamora i el Museu Maricel. El projecte de restauració del conjunt històric tindrà un cost d’uns 10 milions d’euros, dels quals el ministeri n’aportarà 3.023.740 euros. La Diputació de Barcelona en finançarà tres més i la Generalitat també es va comprometre a l’estiu a aportar la mateixa quantitat, tot i que encara no s’ha formalitzat l’acord. Per a la resta del finançament es deixa la porta oberta al sector privat perquè hi participi.

Tant l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, com Antoni Fogué van coincidir en destacar la importància del pacte i la sensibilitat del ministeri per preservar el que forma part de la identitat i de la cultura del municipi. José Blanco va remarcar també “el compromís de l’Estat per finançar amb càrrec a l’1% cultural projectes de conservació, rehabilitació i promoció dels béns culturals, com el de Sitges, per contribuir a mantenir la imatge d’una Vila inseparable de l’art, de la cultura i de la modernitat”.

Amb la signatura del conveni s’inicia el compteenrere per a l’inici de les obres. El Museu Cau Ferrat tancarà les portes l’11 de gener per poder treure totes les peces de les col·leccions que configuren el fons Rusiñol. A la primavera, després del pont de maig, també tancarà el Museu Maricel. L’inici de les obres a tot el conjunt està prevista a l’estiu, entre el juny i el juliol, i duraran pràcticament 3 anys.

Una intervenció necessària

La intervenció a la façana marítima dels museus de Sitges, és necessària ja que les condicions meteorològiques han provocat un deteriorament progressiu d’aquests espais. El projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d’edificis inclou dues grans línies d’intervenció. La primera, funcional, que resoldrà l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, es modernitzaran els serveis i instal·lacions i s’afegirà una zona d’aules i tallers. La segona línea d’intervenció es centrarà en l’accessibilitat, ja que s’adaptarà el conjunt perquè sigui accessible a persones amb discapacitats i s’adequarà a la Llei de Museus. També es restauraran façanes, es reforçaran forjats i es renovaran les cobertes del conjunt. A la part posterior, s’hi construirà una nova façana orientada al mar i s’afegirà una segona façana transparent dins la qual hi haurà una rampa de comunicació entre els diferents espais.

Aquestes intervencions augmentaran l’espai expositiu en un 20% i dotaran als museus de nous serveis com aules pedagògiques, una cafeteria i àrees de descans.

Malgrat que es tanquen els edificis, el Consorci del Patrimoni de Sitges continuarà obrint les seves portes amb l’objectiu de mostrar els béns culturals, artístics i històrics de Sitges. Diferents espais expositius com la Sala Vaixells, l’edifici Miramar i el Mercat Vell, acolliran mostres temporals que permetran veure les millors obres del Cau Ferrat i el Maricel de Mar mentre aquests estiguin tancats al públic per les obres de rehabilitació. A més, una trentena de quadres del Museu Cau Ferrat es cedi-ran per a l’exposició sobre Rusiñol i Picasso, que es podrà veure entre el mes de maig i setembre al Museu Picasso de Barcelona.

L’antiga casa taller de Santiago Rusiñol i actual Museu Cau Ferrat és un temple d’art reconegut per les col·leccions de ferro, ceràmica, pintura, dibuix i vidre de gran valor patrimonial. Actualment Can Rocamora està dedicada a taller de restauració i magatzem del Consorci del Patrimoni de Sitges i el Museu Maricel aglutina la col·lecció del doctor Jesús Pérez-Rosales molt destacable pel conjunt de retaules i mobiliari d’època medieval i renaixement i les pintures de Josep Maria Sert.

dilluns, 4 de gener de 2010

RESUM DELS ESCRITS AL BLOG CRITICARTT

15 d’agost de 2009. LLUNY DE SITGES 1. BAGERGUE. VALL D'ARAN


Ja vaig dir que quan tingués més dades sobre les obres a realitzar en aquests dos espais emblemàtics, diria la meva opinió. Desprès d’assistir a la reunió-presentació que es va fer sobre aquest projecte, per cert, un projecte tancat i definitiu, fa unes setmanes, primer de tot dir que estic totalment d’acord amb la necessitat de restaurar, estabilitzar i posar al dia aquests dos espais, però crec que el projecte presentat per l’arquitecte Hernández Cros, el mateix que firma la comentada reforma de la Platja Sant Sebastià, trenca totalment, pel que fa a la seva idea per a la façana marítima, amb la visió que és té del casc antic de Sitges des del mar. Per sort, i gràcies a qüestions patrimonials, les façanes principals del conjunt conservaran la seva fisonomia original, sense patir cap més canvi visible als ulls d’un ignorant de la matèria, que la netedat de les seves façanes i l’esplendor dels seus elements decoratius restaurats. Buscant més informació sobre aquest projecte he arribat a una noticia de maig de 2007 en la que es parla de que la solució presentada per Hernandez Cros va ser la guanyadora del concurs públic al que únicament s’hi van presentar dues propostes..... primera notícia!!!!

Amb un pressupost de 10 milions d’euros, dels que només en sabem la procedència d’un 30% dels diners, que els pagarà l’Estat (esperem que l’altre part no es converteixi en un nou cas exposició Luther King) la part fonamental i més necessària del projecte és la reforma i adequació de les cobertes, instal•lacions elèctriques, humitats, i molts altres desastres dels que ens en van ensenyar múltiples fotos durant la presentació oficial del projecte. Però crec que gran part del pressupost es gastarà en el que els promotors (llegeixis arquitecte i director del consorci del museus de Sitges), van descriure com una segona pell de vidre a la façana marítima. Es tracta d’una paret de vidre per al Cau Ferrat, un horrorós edifici cúbic per a la Casa Rocamora (antiga vivenda del pintor Ramon Casas), l’edifici més menyspreat i que rep la pitjor part; i finalment una doble façana de vidre penjada sobre el mar que permetrà circular, mitjançant unes llargues rampes, per la part posterior del Palau Maricel de Mar. Si es mira fredament el projecte és espectacular i trencador, massa trencador ja que es perdrà, un cop més, una de les visions amb més encant de Sitges. Quan recordo la imatge virtual del nou conjunt urbanístic em ve al cap un Museu Pompidou de París a la sitgetana.

Més val deixar-ho aquí i ja en parlarem quan tothom hagi pogut veure aquest projecte, que per cert, torno a reiterar, és el definitiu i no un avantprojecte amb la possibilitat de rebre recomanacions i noves idees per part dels vilatans.

9 de desembre de 2009 DUBTES EXISTENCIALS. QUIN FUTUR LI ESPERA A SITGES?

Altres dubtes existencials. Quants sitgetans han pogut veure la imatge virtual del projecte de la futura façana marítima de vidre que unirà el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Palau Maricel?. Com és que sent un projecte tan important pel que fa al nostre poble, aquest no s’hagi publicat a la portada dels setmanaris més importants de la comarca?. Tenim moltes referències però no la maqueta. La setmana passada al final de la meva conferència sobre el Passeig, alguns sitgetans destacats, em van demanar que fes alguna cosa per impedir la desgràcia. Jo també m’afegeixo a aquesta demanda, ja que han passat els mesos, i des del mes d'agost que hi he reflexionat, i no hi trobo cap punt interessant pel que fa a aquesta segona façana de vidre. Per cert, també van ser molts els meus “oients” que es van quedar astorats davant l’existència d’aquest projecte, no en sabien res.

EM SAP GREU, PERÒ NO PUC POSAR CAP FOTO DEL PROJECTE DE DEFORMA DEL CAU FERRAT; CAN ROCAMORA I PALAU MARICEL MAR PQ NO L'HE TROBAT EN LLOC. Si algú la té, aquí la publicaré amb molt de gust.

A principis de la setmana passada es va aprovar el projecte ja que no va haver-hi cap mena d’al•legació que ho impedís. Jo em pregunto: es tractava d’una avantprojecte o del projecte definitiu?. El dia que es va presentar aquest “invent” a un reduït grup de sitgetans (cabíem a la Capella del Palau Maricel Terra), se’ns va deixar molt clar que es tractava del projecte definitiu, sense la possibilitat d’al•legacions que poguessin variar el disseny proposat per l’arquitecte Hernández Cros. Com és que ara parlen d’al•legacions?. Ah, espero que d’aquest projecte no en sobri ni un duro (euro), ja que sinó ja em veig la nostra Punta pintada de blanc. Uffffff

15 de desembre de 2009. OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?

I per últim, demà (avui 15 de desembre) a les 12 del migdia ve José Blanco, actual Ministre de Foment del Govern d’Espanya, a firmar (fer el paripé) el conveni per a la reforma dels Museus de Sitges. Ara sí, quan tot està dat i beneit, tot el poble queda convidat a aquest acte, i m’imagino que demà (avui) posaran la imatge virtual del projecte de reforma del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel, a primera fila... als ulls al•lucinats de tots els que ho veuran per primera vegada.

Un cop més torno a tenir la sensació de tenir uns representants polítics i institucionals clarament identificables amb els micos savis del “no parlo, no escolto, no veig”.

16 de desembre de 2009. MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s'ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n'hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l'alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte).

Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d'aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l'entrada d'avui: "Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen".

Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!

Foto extreta del blog de Vicenç Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d'un conjunt urbanístic únic.

Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La "nova pell" de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.

Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.

Deu milions d'euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d'aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s'esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s'ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir... i potser l'any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l'origen de finals del segle XIX, inicis del XX.

22 de desembre de 2009. DESITJOS PER L'ANY 2010,2011, 2012.....

Imagineu-vos si és important, patrimonialment parlant, la façana marítima dels Museus de Sitges, que la portada del quadern “Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat. 5 plecs”, publicat per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre de 2003, i en el que es fa referència a les normes i lleis del patrimoni arquitectònics de tots els pobles de Catalunya, té com a fotografia la vista d’aquest bell espai, que des de fa un temps reivindiquem, i que com a part important del nucli antic de Sitges, fou declarat conjunt històric-artístic el 13 de juliol de 1972.

Que haurà passat durant aquest sis anys, des de que Raquel Lacuesta va publicar aquest interessantíssim llibre, fonamental a l’hora de basar legalment les meves demandes patrimonials, fins fa una setmana, quan el senyor Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va arribar “directamente al lugar del crimen”, acompanyat pel ministre Balnco, per signar el conveni de rehabilitació dels museus.

I més localment, on estan tots aquells ponents i assistents al simposi sobre la figura de Santiago Rusiñol, acte que es va celebrar a Sitges a finals del mes de febrer de 2007, i durant el qual es van proposar incloure el Cau Ferrat dins del llistat del Patrimoni de la Humanitat?

La bellesa de Sitges ha omplert pàgines i pàgines de llibres, diaris i revistes de totes les époques. El darrer exemple d'aquesta admiració, la vaig trobar fa molt poc a l’Eco de Sitges del 12 de desembre de 2009. Antoni Sella, a la seva columna setmanal “Quadern de Camp”, publica l’article Caminar fàcil, del que s'en poden fer dos tipus de lectura. Una de ràpida, en la que podem dir que explica la facilitat d’anar còmodament i a peu, des d’Aiguadolç fins a Terramar. Però jo he tirat per l'altra manera lectura i endinsar-me una mica més en el seu escrit. Quan fa referència al nou passeig Balmins, hi destaca “la intervenció discreta” que s’hi ha fet, i del que “costaria trobar un projecte més respectuós amb l’indret que el que s’ha realitzat”. Al parlar de la transformació del paisatge degut a la proliferació d’urbanitzacions sobre la muntanya que corona en la llunyania la nostra Punta, “una trista realitat”, diu textualment “és d’aquelles situacions que ningú no n’és culpable individualment, ningú que avui estigui en exercici”. Però al llarg del text, hi ha altres raonaments molt interessants com, “tret d’algun bunyol arquitectònic, la façana marítima ha pogut conservar amb certa ufana la seva imatge clàssica i la visió del mar” o “l’ermita del cementiri, la de Sant Sebastià, és precedida per una llengua encimentada de no massa bona digestió, però és passable”...., unes frases que "Deu no vulgui" es puguin aplicar en un futur proper, per parlar sobre la reforma de la façana dels museus.

Dins de tres anys m’encantaria escriure un article sobre la re-inauguració del Cau Ferrat, Casa Rocamora (com a Museu Ramon Casas) i Palau Maricel, en el que es digués que el millor d’aquesta restauració era haver aconseguit conservar la imatge clàssica, i no pas que escriure que es tracta d’una obra de no massa bona digestió, però passable.

El futur de Sitges està en masses mans (Govern, Generalitat, Diputació, Ajuntament, Consorci..), però som els sitgetans els que hem de lluitar pel que és nostre, i potser en una nova crònica sobre la bellesa de Sitges, ja podrem posar com a imatge il•lustrativa, una foto de la façana blanca i neta dels museus, així com la meva al costat de la Sirena de Pere Jou al peu de les escales de la Punta.

29 de desembre de 2009. EL METRO ERA UNA INOCENTADA, PERÒ LA REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA NO HO ÉS!!!!!!

Evidentment la notícia d'ahir era una inocentada, però no és una proposta molt allunyada a les que darrerament s'ha fet. Us recordo que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans està aprovat i és imminent!!!!

La Plataforma ja està en marxa, però necessitem el SUPORT REAL de tots vosaltres. No ens podem quedar amb els braços plegats. Per molt que ens diguin que la "nova pell de vidre" és un gran invent, us puc assegurar que la vista que del mar es tindrà des de Maricel no serà com aquesta!!!!!!!