dilluns, 29 de novembre del 2010

EN EL CADASTRE DE SITGES, EN EL CONJUNT DE MARICEL MAR S'INCLOU LA CASA ROCAMORA


En el cadastre de Sitges els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges. Així doncs, la CASA ROCAMORA ESTÀ CATALOGADA i gaudeix de la mateixa protecció que la resta del conjunt: NIVELL DE PROTECCIÓ I, el MÀXIM DEL QUE POT GAUDIR UN EDIFICI CATALOGAT.








DIARI DE VILANOVA, 26 de NOVEMBRE de 2010


ECO DE SITGES, 26 de NOVEMBRE de 2010


Vilanova Digital, 25 de novembre de 2010

La plataforma SOS Sitges ja només confia en la justícia L'entitat està decebuda amb l'alcalde, a qui acusen de fer teatre durant una reunió per posteriorment permetre l'enderroc de l'interior de la Casa Rocamora

dimarts, 23 de novembre del 2010

RÀDIO MARICEL, 19, 22 i 23 de NOVEMBRE de 2010


En un article publicat al seu web, la plataforma SOS Sitges fa balanç de les dues reunions mantingudes amb l’alcalde sobre el projecte de remodelació dels museus, que no han arribat a cap acord.


El diputat de CiU, Oriol Pujol, visità dissabte Sitges convidat per la secció local de la federació, i es reuní amb els membres de la plataforma SOS Sitges i amb la junta del Casino Prado.

23 d'Octubre de 2010: Jordi Baijet, (darreres 10 minuts de l'entrevista)

Amb l’alcalde conversem sobre la reorganització de l’equip de govern, Qualia, la reforma dels museus, i les obres al Patronat.

dijous, 18 de novembre del 2010

CONCLUSIONS DE LA PLATAFORMA S.O.S SITGES DESPRÈS DE LES DUES TROBADES AMB L’ALCALDE DE SITGES

Després de les dues reunions celebrades entre l’Ajuntament de Sitges i la Plataforma S.O.S Sitges, aquest és el resum i les conclusions de com van anar les tan comentades trobades.


La primera reunió va tenir lloc el 14 d’octubre. Davant del senyor Alcalde, que va estar acompanyat pel Director del Consorci del Patrimoni de Sitges, senyor Antoni Sella, els representants de la plataforma vàrem presentar els nostres arguments sobre la il•legalitat del projecte que s’està duent a terme a la façana marítima dels museus de Sitges, remarcant la gran pèrdua patrimonial i arquitectònica que suposaria l’enderroc de la casa Rocamora, edifici catalogat i que gaudeix del màxim nivell de protecció. Aquell dia 14 d’octubre la Casa Rocamora encara no havia estat derruïda, cosa que va succeir pocs dies més tard, sense escoltar les demandes de la Plataforma S.O.S Sitges d’aturar aquesta greu acció fins a que els tècnics dels departaments jurídics i urbanístics de l’Ajuntament de Sitges ens escoltessin.

Tot i que per uns moments va semblar que l’alcalde de Sitges havia entès la possibilitat de que les reivindicacions legals i patrimonials de la Plataforma estiguessin fonamentades i documentades, proposant una nova reunió on es discutiria el tema amb el responsable del projecte i amb els tècnics municipals que han firmat el permís d’obres, la realitat ens demostra que tot va ser un teatre, fins al punt que dos dies més tard va permetre l’enderroc de l’interior de la Casa Rocamora.

Davant d’aquesta evidència, i amb l’únic objectiu d’escoltar com els tècnics responsables del projecte defensarien, un cop més, la seva dubtosa legalitat els representants de la Plataforma S.O.S Sitges vàrem tornar acceptar la proposta del senyor alcalde, tot i la previsible inutilitat de la reunió.

Així doncs, el dijous dia 11 de novembre, gairebé un mes desprès de la primera trobada, els representants de la Plataforma S.O.S Sitges ens vàrem tornar a reunir amb l’Alcalde de Sitges, Jordi Baijet , el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, i els arquitectes municipals Raül Alvarín i Xavier Gordillo.

El senyor Raül Alvarín va aportar, com a única base per avalar l’aprovació del projecte actual de la reforma dels museus, un dels articles de la “Carta de Cracòvia”, una recopilació de recomanacions redactades durant la Conferència Internacional sobre Conservació que va tenir lloc a la ciutat de Cracòvia l’any 2000. Aquesta Carta, al igual que la Carta de Venècia, i per molt que insistís el senyor Raül Alvarín sobre la seva màxima legalitat, no té cap validesa jurídica. Es tracta d’un text simplement consultiu, igual que ho és l’informe que sobre la reforma dels museus va realitzar la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Catalunya, i que ha estat tan infravalorat i desqualificat per part del govern sitgetà.

El senyor Alvarín explicava i defensava enèrgicament l’aprovació del projecte dels museus, basant-se en el punt 4 de l’apartat d’objectius i mètodes de la Carta de Cracòvia on es llegeix:

"Debe evitarse la reconstrucción en el "estilo del edificio" de partes enteras del mismo.... Si se necesita, para el adecuado uso del edificio, la incorporación de partes espaciales y funcionales más extensas, debe reflejar-se en ellas en lenguaje de la arquitectura actual".

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem defensat i argumentat que la solució a les necessitats d'accessibilitat, protecció i funcionalitat de l'edifici es pot obtenir sense enderrocar la casa Rocamora i sense la construcció de la galeria i la rampa exterior. Es podria entendre i acceptar una intervenció acurada i puntual, però no l’enderroc d'un edifici catalogat i protegit i la modificació del caràcter del conjunt. Es tracta, repetim, d’una una solució il•legal, pel desmesurat grau d'intervenció i alteració dels edificis existents, i capritxosa i innecessària per a la pretesa funció que ha de complir.

Però en cas de que la “Carta de Cracòvia” hagués tingut base legal, el Senyor Alvarín va obviar altres punts fonamentals d’aquesta carta, com el punt 6, on es diu:

"La intención de la conservación de edificios históricos y monumentos, es mantener su autenticidad e integridad, incluyendo los espacios internos, mobiliario y decoración de acuerdo con su conformación original”

i



“La conservación puede ser realizada mediante diferentes tipos de intervenciones como son el control medioambiental, mantenimiento, reparación, restauración, renovación y rehabilitación.”

Durant la reunió, els representants de la Plataforma vàrem insistir constantment en el fet de que el projecte del museus no complia ni amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sitges ni amb la Llei del Patrimoni Català. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges tampoc era molt bo. Aquest punt és un altre tema, ja que des de la Plataforma tenim claríssim que mentre el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges estigui vigent, és el que s’ha de complir, tot i les opinions personals que es puguin tenir sobre aquest catàleg.

L’argument dels tècnics municipals per admetre l'enderroc de la casa Rocamora, és que a la fitxa corresponent a l’edifici Maricel de Mar, quan es descriuen els motius de catalogació de l’edifici, no en surt cap corresponent a la casa Rocamora.

Vàrem contestar que la casa Rocamora forma part de l'edifici Maricel de Mar (li correspondria el nº 6 del C/Fonollar), i està documentada i grafiada en el Pla Especial de Protecció. I respecte als motius de catalogació, explicàrem que aquests no són una enumeració extensa, doncs tampoc surten descrits tots els elements a protegir de Maricel i que no per això s'enderroquen. La resposta fou: si, és veritat, en això teniu raó.

Sobre la consideració de solucions " imprescindibles", paraula que es repeteix constantment en l’informe de l’ajuntament de Sitges que serveix per APROVAR el projecte actual, se’ns va aclarir que el que és imprescindible és fer les obres de reforma, no les solucions concretes, i que entenien que podia haver-hi altres solucions, però no van mostrar cap interès ni voluntat de conèixer-les i, encara menys, comentar-les, objectiu que, ingènuament, en un primer moment creiem que va motivar aquesta segona reunió.

Respecte a la galeria de vidre també van acceptar que potser sí que es modificava el volum, les alineacions, el caràcter i el paisatge del conjunt de la façana a mar, però que això per a ells es podia defensar des d’una visió i actitud més moderna i innovadora sobre el Patrimoni, idea que va quedar rubricada amb la declaració de l’alcalde: “per a mi el patrimoni està per modernitzar-se". Davant d’aquest afirmació, des de la Plataforma vàrem expressar els nostres dubtes sobre la necessitat d’un catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, llei d’obligat compliment per la majoria de ciutadans, i que suposadament té la funció de garantir-ne la seva conservació.

Des de la Plataforma S.O.S Sitges creiem que la trobada va ser, tal i com ja ens imaginàvem, una pantomima del govern municipal per tal de poder dir que s’han reunit amb nosaltres i que s’ha parlat del tema.

Per als representants municipals, la conclusió deu ser que les recomanacions de la carta de Cracòvia els dóna llum verda per intervenir com els hi sembla en els edificis i conjunts catalogats de Sitges, convençuts de que els criteris d'intervenció sobre el Patrimoni que determinen les nostres lleis són interpretables fins a la destrucció del que pretenen conservar.

La nostra conclusió és que han comés una falta molt greu autoritzant l'enderroc de la casa Rocamora, i avalant un projecte que modifica el caràcter i el paisatge d'un entorn qualificat de bé cultural d’interès nacional, atorgant-se una facultat que no tenen d’interpretar com els hi convé els criteris d’intervenció sobre el Patrimoni de Sitges.

Així doncs, i amb l’evidència de que no calia realitzar cap d’aquestes reunions, ara, tal i com va declarar el senyor Jordi Baijet, alcalde de Sitges, tot queda en mans de la justícia, i serà aquesta la que decidirà sobre la legalitat o no de les obres de reforma dels edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora.

Mentrestant, de l’interior de la casa Rocamora, antiga residència del pintor Ramon Cases, i adquirida pel Sr. Charles Deering per incorpora-la al conjunt de Maricel l’any 1915, ja no en queda res.

dimarts, 16 de novembre del 2010

dijous, 4 de novembre del 2010

EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. La columna vertebral

"la reforma dels Museus de Sitges, que va presentar el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, com l'única via possible per convertir el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar en un projecte de futur."


La columna vertebral

Els experts coincideixen a remarcar la necessitat d'obrir les portes a la societat i trencar amb el concepte críptic i hermètic que acompanya els museus

Adverteixen que si els governs entenen la cultura com un eix vertebrador, els museus poden ser una oportunitat per crear economia en xarxa

04/11/10 02:00 - Vilafranca del penedès - Cati Morelle.

Ha arribat el moment que els museus retornin a la societat el que els ciutadans hi van invertir

De la mateixa manera que el Panoptikon que s'ha pogut visitar aquests dies a la capella de Sant Pelegrí del Vinseum té una columna vertebral que emmagatzema tot el coneixement, els museus aspiren a convertir-se en la columna vertebral de la societat del segle XXI. No només volen emmagatzemar coneixement, sinó que busquen la manera d'obrir les portes i sortir al carrer, volen contribuir activament al canvi social que alguns preveuen i al qual molts aspiren. Divendres passat, l'auditori del Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya es va convertir en un petit totxo de la base d'aquesta gran columna. Representants de museus de comarques, modestos però amb un gran potencial, van demostrar que la columna vertebral no pot néixer i morir a la gran capital, per molt que Barcelona pugui ser considerada “capital de la cultura”. L'economista Lluís Bonet va encetar el debat amb la conferència Gestió i sostenibilitat dels projectes museístics i va posar el dit a la llaga quan va recordar que “en els últims anys els polítics que ens governen s'han oblidat que la cultura havia de ser la gran columna vertebral i ha passat a ser vista com la cirereta del pastís”. Ara, segons Bonet, “queda malament dir que gasten diners en coses supèrflues, així que prefereixen donar ajudes per fer cotxes que no pas alimentar petites i mitjanes empreses culturals que creen xarxa i fan país”. Bonet radicalitza el discurs en defensa d'una cultura activa –“difícilment avançarem sense una societat que faci de la cultura una bandera”–, però en cap moment abandona l'autocrítica i no deixa de fer propostes per traslladar un esperit més aventurer, més agosarat, més impulsiu en la gestió dels museus, amb l'objectiu d'apropar-los a la ciutadania, ja que aquesta és l'única opció de futur que ell hi veu a aquestes grans institucions que, a vegades, queden ancorades en el passat i es mostren com grans edificis críptics i elitistes.


El debat que va encetar Bonet va servir d'introducció per a la presentació de cinc projectes de comarques: la reforma dels Museus de Sitges, que va presentar el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, com l'única via possible per convertir el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar en un projecte de futur; el Museu del Suro de Palafrugell, que ha tancat les portes per fer realitat un projecte de reforma total; el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, com una petita joia de l'inquietud cultural de la família Carulla; el Museu Industrial del Ter, que va néixer com a dinamitzador i instrument de desenvolupament local, i, finalment, el Vinseum de Vilafranca del Penedès, que aspira a convertir-se en un referent nacional sobre les cultures del vi, malgrat que fa anys que està immers en un procés de reforma i canvi. Les presentacions que van fer cada un dels responsables d'aquests museus tenien un denominador comú: el procés de canvi. Obres, canvis d'ubicacions, reformes, ampliacions de catàlegs... Tots aquests museus van néixer com a projectes locals en què ciutadans inquiets van abocar esforços, diners i col·leccions privilegiades que, amb els anys han esdevingut petites joies d'interès cultural. I un cop fet el procés, ara ha arribat el moment que aquests museus retornin a la societat, en diferents formats, el que aquests ciutadans hi van invertir. El retorn és en cada un dels projectes presentats. Els responsables d'aquests museus no eviten el compromís social que tenen i, fins i tot, volen aprofundir-hi, i estan buscant noves fórmules per fer-ho possible.



El director de Cultura de l'Obra Social de Catalunya Caixa, Àlex Sussanna, creu que fins que els responsables dels museus no sàpiguen explicar com es construeixen espais per a l'educació i la formació personal, com es genera la consciència de pertinença i de cohesió social o com intervenen en l'economia, “sempre hi haurà la temptació de considerar aquestes plataformes com a projectes superflus”. El fonament, per ell, és saber quin és el paper que ocupa la cultura dins de qualsevol projecte de govern: “Hem de distingir si és un ornament o un eix vertebrador d'un programa polític”. Sussanna diu que val la pena analitzar per què els museus s'han convertit en els espais més prestigiosos i deficitaris del nostre temps. Per ell és molt importat tenir un projecte museístic ben dibuixat, ben traçat i ben comunicat. I precisament, això aboca a una reflexió i un canvi.



La presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas, considera que els museus han de ser una part més del canvi de la societat. “Tots els polítics volen tenir un museu, i si no el tenen se l'inventen”, diu Clusellas, però “el museu es democratitza amb molta facilitat i això vol dir que des del museu s'ha d'acontentar aquell que el va fer possible i donar resposta a la societat que se l'ha fet seu”. Això que pot semblar una qüestió d'imaginació i creativitat és cada vegada més difícil. Clusellas recorda que la societat actual és “líquida”, viu en un canvi permanent i, en canvi, “el museu és estàtic” i aquest és el context que ha de canviar: “Els museus han de ser capaços de ser al mateix punt que la societat”, i ser un referent: una columna vertebral.





EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. CiU porta a Estrasburg la reforma del museu de Sitges

CiU porta a Estrasburg la reforma del museu de Sitges

Han detectat una presumpta irregularitat en el projecte perquè és molt “intervencionista” i afecta tres edificis protegits

S'ha de pronunciar sobre “l'alteració patrimonial que significa el projecte”, segons CiU

04/11/10 02:00 - Sitges - Laura Maríne

El projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel i la Casa Rocamora implica una reforma valorada en 6,6 milions d'euros .

 
Convergència i Unió ha traslladat la preocupació per la reforma dels museus de Sitges al Consell d'Europa, amb seu a Estrasburg, per tal que aquesta organització internacional es pronunciï sobre el projecte que ja s'està executant. El diputat Jordi Xuclà ha estat l'encarregat de fer les interpel·lacions, amb les quals es vol alertar el Consell d'Europa de “l'alteració que significa el projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges”; un projecte que, segons Convergència i Unió, “presumptament podria estar incomplint les limitacions i garanties de protecció que preveu la legislació vigent”. El projecte de restauració, condicionament i remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel i de la Casa Rocamora, redactat per l'arquitecte Josep Emili Hernàndez-Cros, contempla la instal·lació d'unes rampes cobertes per una estructura de vidre a la façana de mar que no respecten la història dels edificis, segons els col·lectius contraris al projecte –que s'han constituït en plataforma– i els partits de l'oposició municipal. En aquest sentit, CiU considera que des del punt de vista tècnic i de protecció del patrimoni, “hi ha una presumpta il·legalitat en el projecte, ja que la reforma és molt intervencionista i els tres edificis afectats estan protegits (són Bé d'Interès Cultural, Conjunt Històric Artístic i Monumental i tenen la màxima protecció en el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg de Sitges)”. Des del grup municipal de CiU, Miquel Forns insisteix en aquesta protecció precisament perquè implica “el manteniment estricte d'interiors i exteriors” en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i el “manteniment estricte de volums i façanes” en el cas del Cau Ferrat. Però segons el projecte, CiU alerta que hi haurà alteracions interiors al Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels tres edificis, “la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel·les”.

Els responsables de CiU estan convençuts que es pot estar infringint la legislació, per això han fet arribar la queixa a Estrasburg per “intentar evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col·lectiu de Sitges i del país, ja que el Cau Ferrat és un edifici de referència per al moviment modernista”. En aquest sentit, a més d'alertar de la polèmica, CiU vol que el Consell d'Europa es pronunciï sobre les mesures que pensa dur a terme “per evitar que s'alteri radicalment l'actual composició de la façana sobre el mar i per impedir la destrucció total de Can Rocamora i les intervencions que es faran al Cau Ferrat”.


LA FRASE

Es pot estar infringint la legislació i volem evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni

Miquel Forns, portaveu de CiU a Sitges

LA XIFRA

2.800

La plataforma SOS.Sitges ja ha aconseguit més de 2.800 signatures que desaproven el projecte.

EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. LA POLÈMICA A LES INSTITUCIONS.


CiU ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, com al Consorci del Patrimoni de Sitges, la Diputació de Barcelona, la direcció general del Patrimoni Cultural i al mateix conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però l'obra ja s'està executant. Ha fet interpel·lacions en el ple municipal de Sitges, en el ple de la Diputació de Barcelona, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, a Madrid, i totes les administracions han donat una resposta negativa. Per CiU, ara toca esperar el pronunciament del Consell d'Europa “en un tema que per les seves dimensions també afecta el patrimoni conjunt dels europeus i les europees”.

Per la seva part, el Partit Popular també demana l'aturada de les obres de remodelació dels museus de la façana marítima “fins que es realitzin més estudis” i s'arribi a un consens polític i ciutadà. De fet, la portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat, va anunciar fa uns dies que també traslladarà el conflicte al Congrés dels Diputats i que “arribaran, si cal, fins al Parlament Europeu” perquè “Sitges conservi la seva imatge al mar”.

VILANOVA DIGITAL, 3 de NOVEMBRE de 2010



CiU interpel•la el Consell d’Europa sobre aquesta remodelació


La via política encetada per CiU de Sitges relativa a replantejar el projecte de reforma dels museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora ha fet un pas més, aquesta vegada a Europa

VD

Obres de reforma dels museus

Des del punt de vista tècnic i de protecció del patrimoni, s’ha detectat que hi pot haver una presumpta il•legalitat en l’actual projecte ja en execució, ja que la reforma és molt intervencionista i els 3 edificis afectats estan protegits per la legislació, tant perquè un és Bé d'Interés Cultural, com perquè els tres són Conjunt Històric Artístic i Monumental, com perquè els tres tenen la màxima protecció en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges. Això vol dir: "manteniment estricte d'interiors i exteriors" en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i "manteniment estricte de volums i façanes" en el cas del Cau Ferrat. Segons el projecte, la part més afectada és les alteracions interiors que sofrirà el Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels 3 edificis, la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel•les.

El Grup Municipal de CiU de l’Ajuntament de Sitges ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, al Consorci del Patrimoni de Sitges, a la Diputació de Barcelona, com a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, com al mateix Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha fet interpel•lacions al ple municipal de Sitges, al ple de la Diputació de Barcelona i a través dels parlamentaris de CiU al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats a Madrid. En totes les administracions la resposta ha estat negativa. I això que existeixen solucions alternatives menys agressives amb el patrimoni, donat que arquitectes sitgetans les han presentat i defensat públicament.

Com que creiem que es pot estar infringint la legislació, ara hem recorregut al Consell d’Europa per intentar evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col•lectiu de Sitges i del país, en ser aquests tres edificis un Conjunt Històric, Artístic i Monumental i el Cau Ferrat en particular un edifici de referència per al moviment modernista.

Les interpel•lacions s’han fet a través de l’Assemblea Parlamentària, dirigides al Consell de Ministres del Consell d’Europa, i se n’ha responsabilitzat el parlamentari de CiU Jordi Xuclà i Costa. Concretament tracten sobre si aquest organisme europeu té coneixement de l’alteració que significa aquest projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges, sobre si coneix el Consell d’Europa que presumptament es poden estar incomplint les limitacions i garanties de protecció que preveuen les figures de protecció i la legislació vigent, i sobre quines mesures pensa engegar el Consell d’Europa per evitar que s’alteri radicalment l’actual composició de la façana sobre el mar dels tres edificis, per impedir la destrucció total de l’edifici de Can Rocamora i per impedir les intervencions que sofrirà l’edifici del Cau Ferrat. Ara toca esperar el pronunciament del Consell d’Europa, en un tema que per les seves dimensions també afecta al patrimoni conjunt dels europeus i de les europees.

RÀDIO MARICEL, 3 de NOVEMBRE de 2010. CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

En roda de premsa, Miquel Forns comenta la iniciativa de la secció local de CiU de presentar tres preguntes sobre el projecte de reforma dels museus sitgetans, al consell d’Europa.

Interpel.lació realitzada pel parlamentari, Jordi Xuclà i Costa de CIU a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa


Al municipi de Sitges s'està duent a terme un projecte de restauració, condicionament i remodelació dels edificis on s'ubiquen els museus de la vila, concretament els edificis: Maricel de Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Un projecte necessari, tant a nivell estructural, com per garantir la seguretat, l'accessibilitat i per l'ús museístic.

El Consorci del Patrimoni de Sitges (format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges) és l'òrgan promotor de la reforma i la Diputació de Barcelona l'administració que ha rebut la competència per a fer-la i n'ha fet l'adjudicació. El projecte està finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Les obres van començar el passat mes de juny.

Tot i fer-se tot el procediment administratiu previ correctament, s'ha detectat que hi pot haver una presumpta il•legalitat en aquest projecte, ja que la reforma és molt intervencionista i els 3 edificis afectats estan protegits per la legislació, tant perquè un és Bé d'Interés Cultural, com els tres són Conjunt Històric Artístic i Monumental, com perquè els tres tenen la màxima protecció en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges. Això vol dir: "manteniment estricte d'interiors i exteriors" en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i "manteniment estricte de volums i façanes" en el cas del Cau Ferrat. Segons el projecte, la part més afectada és les alteracions interiors que sofrirà el Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels 3 edificis, la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel•les.


El Grup Municipal de CiU de l’Ajuntament de Sitges ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, al Consorci del Patrimoni de Sitges, a la Diputació de Barcelona, com a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, com al mateix Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha fet sengles interpel•lacions al ple municipal de Sitges, al ple de la Diputació de Barcelona i a través dels parlamentaris de CiU del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats a Madrid. En totes les administracions la resposta ha estat negativa. I això que existeixen solucions alternatives menys agressives amb el patrimoni, donat que arquitectes sitgetans les han presentat i defensat públicament.

Com que creiem que es pot estar infringint la legislació, recorrem al Consell d’Europa per intentar evitar aquesta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col•lectiu de Sitges i del país, en ser aquests tres edificis un Conjunt Històric, Artístic i Monumental i el Cau Ferrat en particular un edifici de referència per al moviment modernista, formulant les següents interpel•lacions.


Primera.- Té coneixement el Consell d’Europa de l’alteració que significa aquest projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges, el qual suposa una agressió al patrimoni històric, artístic i monumental de Sitges i del país?

Segona.- Coneix el Consell d’Europa que s’estan incomplint presumptament les limitacions i garanties de protecció que preveuen les figures de protecció i legislació vigent ?

Tercera.- Quines mesures pensa engegar el Consell d’Europa per evitar que s’alteri radicalment l’actual composició de la façana sobre el mar dels tres edificis, per impedir la destrucció total de l’edifici de Can Rocamora i per impedir les intervencions que sofrirà l’edifici del Cau Ferrat ?