diumenge, 30 de maig del 2010

ADHESIONS A LA PLATAFORMA

LA SETMANA DEL 7 DE JUNY S'INICIEN LES OBRES DE REFORMA DELS MUSEUS DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE SITGES. NECESSITEM EL SUPORT DE TOTS AQUESTS QUE CREIEU QUE AQUEST PROJECTE ÉS UNA GRAN PERDUA DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC I CULTURAL DE SITGES.

ADHERIU-VOS A LA PLATAFORMA ENVIANT EL VOSTRE NOM, COGNOMS I DNI AL MAIL plataformasitges@hotmail.com

dimarts, 25 de maig del 2010

POSTERS PER A SALVAR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE SITGES







HI HA 4 POSTERS DIFERENTS.... ELS PODEU DESCARRERGAR I IMPRIMIR PER TAL DE PENJAR-LOS A LES PORTES I FINESTRES DE CASA VOSTRE O ALS APARADORS DE LES BOTIGUES..... IMPORTANT, NO ELS POSEU A LES PARETS DELS CARRERS NI EN LLOCS NO HABILITATS COM A ESPAIS PUBLICITARIS JA QUE PODEM SER MULTATS!!!!!!

FEU-NE RESSÒ ALS BLOGS, FACEBOOK, WEBS.... ÉS IMPORTANT QUE TOTHOM TINGUI CONEIXEMENT DE LES OBRES QUE S'INICIARAN EL DIA 7 DE JUNY, REMODELACIÓ DELS MUSEUS DE SITGES QUE SUPOSARÀ UNA GREU DESFETA PATRIMONIAL!!!!!!



dimecres, 19 de maig del 2010

RÀDIO MARICEL, 18 de MAIG de 2010

ENTREVISTA A GENÍS MUNTANER. Interessant entrevista on es fa un resum de la història del Cau Ferrat, Palau Maricel......

Escolteu l' entrevista aquí

EL PUNT, 19 de MAIG de 2010

LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE SITGES EXHIBIRÀ 135 PECES DEL MUSEU MARICEL



Sitges La parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges exhibirà 135 peces del Museu Maricel a partir del mes vinent. L'església es convertirà així en un nou espai museístic que permetrà mantenir la difusió del patrimoni mentre durin les obres als museus de la façana marítima de Sitges. Ahir al migdia el Consorci del Patrimoni de Sitges i la parròquia van signar el conveni de cessió temporal del centenar d'obres de la Col·lecció Pérez-Rosales del Maricel; gran part d'aquesta col·lecció està formada per pintures, escultures i ceràmica d'iconografia religiosa i també per peces d'orfebreria litúrgica. La parròquia també disposa d'una col·lecció de retaules i un orgue barrocs que conformen un conjunt d'alt interès patrimonial.

La gent podrà visitar la parròquia a partir del 9 de juny a través de visites guiades, que s'hauran de concertar prèviament contactant amb el consorci. El guió, elaborat pel servei pedagògic de l'organisme, permetrà conèixer més a fons el passat i la història de la parròquia per complementar les peces de la Col·lecció Pérez-Rosales. La cessió és per dos anys, però renovable anualment. «És un producte cultural suficientment sòlid i curiós perquè pugui perdurar, però això ho dirà l'afluència de públic i la convivència entre les funcions litúrgiques i museístiques», va assegurar el director del consorci, Antoni Sella. El mossèn de la parròquia, Josep Pausas, va agrair la col·laboració per poder difondre el fons de l'església i va recordar el treball de restauració i de neteja d'algunes de les peces i de l'edifici eclesiàstic que s'ha realitzat els últims mesos.

El Museu Maricel va tancar les seves portes el passat 5 d'abril per poder començar les tasques de desmuntatge de les col·leccions abans de l'inici de les obres de millora a les quals se sotmetrà, juntament amb el Museu Cau Ferrat.

dijous, 6 de maig del 2010

DIARI DE VILANOVA, 29 d'ABRIL de 2010

ESPERA I DUBTES PELS MUSEUS



La Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges podria convocar en el decurs de les setmanes vinents l’assemblea informativa sobre el projecte de remodelació dels museus de mar de la vila, amb el qual es mostren crítics. La trobada s’hauria d’haver celebrat ja fa dies, però els seus promotors han preferit esperar a que l’Ajuntament convoqui una reunió del Consell del Patrimoni, que ha de revisar el catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges. El temps, però, els va en contra. Les obres, que ja han estat adjudicades, es preveu que comencin el mes de juny vinent i el govern municipal, per la seva banda, no sembla tenir gaire pressa a convocar l’esmentada reunió.

Beli Artigas, portaveu de la plataforma, ha assegurat que l’acte públic es farà, però que, abans, esperem que se’ns respongui a una sèrie de coses que hem demanat. Sempre estem a temps de mostrar les il·legalitats, ha dit, però amb bona informació. La darrera denúncia d’aquest col·lectiu va contra la previsió de fer una capsa de 35 centímetres en el terra del primer pis al Cau Ferrat per incloure l’aire condicionat i els elèctrics quan, segons Artigas, aquest edifici, pel fet d’estar catalogat, és intocable. ....................

SITGÉS... MAGAZINE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE SITGES. ABRIL 2010

dilluns, 3 de maig del 2010

enmemoriam.com, 27 d'abril de 2010

Poesía en el camposanto


El próximo 1 de sábado se celebra en el célebre camposanto un recorrido guiado para conocer su historia. El evento es gratis

Serveis Funeraris Integrals (SFI), la gestora del célebre cementerio de Sitges, organiza con la colaboración de la empresa cultural Agisitges la visita "La poesía en el Cementerio de San Sebastià". Se trata de un recorrido guiado por el camposanto, totalmente gratis, para que los ciudadanos puedan apreciar la literatura del siglo XIX y principios del XX a partir de las sepulturas de escritores y poetas que se hallan inhumados en el recinto mortuorio.

La ruta tendrá lugar el próximo sábado día 1 y estará abierta a todo el público, eso sí: se requiere reservar plaza previamente. La visita guiada durará dos horas consistirá en un repaso por la historia y la literatura, de la mano de la historiadora local Blanca Giribet y de la narradora Jordina Biosca, que interpretará textos literarios a lo largo del recorrido.

Entre los célebres personajes que están inhumados en el cementerio de Sitges están los autores Rita Benaprés, Salvador Soler i Forment, Trinitat Catasús, Josep Carbonell i Gener o Miquel Utrillo.

Un cementerio digno de ver

El cementerio de Sant Sebastià, el más emblemático de Sitges, guarda entre sus muros la historia de los antiguos pobladores de esta villa costera. Por su riqueza arquitectónica, artística, cultural e histórica, el de Sant Sebastià forma parte de la Ruta de Cementerios Europeos de la ASCE. Y es que sus tumbas y sepulturas son valioso testimonio de la historia moderna de Sitges. Muchas de las tumbas pertenecen a la burguesía o a ciudadanos que fueron a hacer las Américas a finales del siglo XIX y primeros del XX, conocidos popularmente como americanos o indianos. A raíz de la fortuna con la que volvieron, muchos se hicieron construir panteones ostentosos decorados con esculturas de artistas reconocidos de la época, como Josep Llimona o Frederic Marès, verdaderas obras de arte del modernismo catalán, que mostraban su poder a la tierra.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 25 d'abril de 2010


NATÀLIA FARRÉ

SITGES

No tiene las medidas del colosal El gran dia de Girona, de Martí Alsina, el óleo con las dimensiones más espectaculares de la pintura española, con permiso del Guernica, de Picasso; pero sí es el más grande pintado por Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931). Se trata de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat, una pieza de 3 x 2,65 metros que nunca antes se había movido de su ubicación habitual, el Cau Ferrat de Sitges. El pasado jueves se descolgó de la pared que ocupaba desde finales del siglo XIX y, por primera vez en más de cien años, salió de la que fue vivienda-taller del artista y que, a su muerte, legó al ayuntamiento de la localidad. Para ello, se necesitó un operativo especial, pues la tela, por sus dimensiones, no pasa por ninguna de las aberturas del edificio.

La historia de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat se pierde en el tiempo, ya que como formaba parte de la colección particular de Rusiñol no está documentada. «Algo que ocurre con muchas piezas del Cau Ferrat y que es habitual en las colecciones privadas de los creadores –explica Antoni Sella, director del museo– porque como estos ya conocen las vicisitudes de las obras, no tienen necesidad de registrarlas. Y con su muerte se pierde la memoria». En cualquier caso, «o llegó enrollado o lo pintó aquí», afirma, ya que cualquier otra opción es imposible por sus medidas. Lo más relevante de la tela es precisamente eso, su tamaño, y la forma de representar la escena: Rusiñol pintó tanto a los religiosos que se dirigen a la oración como a la ermita románica de espaldas. Posiblemente la obra fue realizada después de que el artista pasara un verano en Montserrat con Miquel Utrillo, en 1896. Y antes de su viaje a París, en 1899, para desintoxicarse de su adicción a la morfina. Paso que supuso un cambio radical en su forma de pintar y en su idea del Arte Total –Rusiñol concebía el arte como una religión y al artista como una especie de sacerdote–.

Muestras itinerantes

Ante el problema de no poder hacer pasar la obra por ninguna de las ventanas o puertas del Cau Ferrat, solo cabía una opción: liberal el lienzo del marco y el bastidor, y enrollarlo en un rulo. Y eso es lo que se hizo. Pero la operación no era sencilla ni estaba exenta de riesgos ya que al manipular una tela siempre se corre el peligro dañar la capa de pintura. Para evitarlo se tomaron todas las medidas necesarias: guantes y material neutro (la acidez es una gran enemiga del arte). Y para solucionar cualquier contratiempo: un kit con papel de manila y cola de conejo, necesarios para una restauración in situ. Pese a lo engorroso de la operación, el traslado fue un éxito y, ahora, el cuadro descansa en las reservas del museo donde permanecerá durante la reforma del Cau Ferrat. La reapertura está prevista para el otoño del 2012.

A la reserva, ya ha llegado toda la colección del museo, menos otras dos obras monumentales y también de difícil traslado: un Cristo crucificado del siglo XIV y un bronce, Forjador català, de Enric Clarasó, que aún están a la espera de organizar la logística para su mudanza. Algunas de estas obras –no es el caso de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat, pero sí de otros rusiñols, dos grecos y las piezas de vidrio, cerámica y forja– aprovecharán la clausura temporal del museo para itinerar por otras pinacotecas. La primera parada es la muestra Picasso versus Rusiñol, en mayo, en el Museu Picasso de Barcelona.